Benvinguts al País Valencià
Des de l’1 de gener de 2007, al País Valencià, hi ha dos col·lectius amb nous drets de ciutadania. Romania i Bulgària ja formen part de la Unió Europea (UE). Ja eren entre nosaltres, romanesos i búlgars, i donar-los la benvinguda podria semblar fora de lloc. Tanmateix, la nova situació política els dota de drets de ciutadania que no tenien, i per això cal felicitar-los.
Conec alguns romanesos, no molts la veritat; però, a casa, hem intentat ajudar-los en allò que hem pogut (aconseguir papers, homologar titulacions...). Ara, una vegada a la UE, han guanyat en autonomia ciutadana i això, per a mi, és una gran notícia: no només es beneficien ells, sinó també nosaltres, els drets s'acompanyen d'obligacions. Una societat amb capacitat per dotar de llibertats els seus membres és una societat enriquidora. Això sí, ha de tindre previsió, i establir el canals adients d’integració.
En un enviament de maig, Cal revisar moltes coses, comentava els canvis socials que experimenta el País Valencià. I destacava la importància del component demogràfic, del creixement de la població que viu entre nosaltres i que ha nascut fora del País Valencià. Un creixement que, en els darrers anys, els del segle XXI, es concentra en la població nascuda fora d’Espanya.
Les dades més recents disponibles són les del Padró a l’1 de gener de 2006, o siga fa un any. Aleshores, la població més nombrosa amb nacionalitat no espanyola al País Valencià, després de la britànica (amb 105.715 residents), era la romanesa (amb 72.855 residents). Per davant, a molta distància, de l’equatoriana (amb 51.919 residents) i la marroquina (amb 50.453 residents). La búlgara, no gaire lluny de posició, ocupava el 7é lloc, amb 21.272 residents.
A diferència de la població de nacionalitat britànica, alemanya o holandesa, que viuen pràcticament tots a la circumscripció d’Alacant, quasi la mitat de tota la població de nacionalitat romanesa que viu al País Valencià ho fa a la circumscripció de Castelló (34.035 residents romanesos). La població búlgara, però, es repartix entre Alacant i València.
A les eleccions de maig de 2007, als residents de la Unió Europea que ja tenien dret a vot municipal al País Valencià, hi ha que afegir quasi 100.000 residents més que cal tindre en compte en les seues demandes ciutadanes.
La societat valenciana canvia a la carrera, i no val tancar els ulls, fer com si no hi foren o tractar-los malament: ja són ciutadans valencians, també.
2 comentaris:
La societat és experta, per desgràcia, en tancar els ulls davant ciutadans valencias que ja ho eren des del seu naiximent, i tambié de família... serà fàcil tancar-los davant els "europeus de segona".
D´altra banda, i deixant de costat el cinisme realista, respecte al fet de afegir vora 90.000 votants potencials a les autonómiques, és curiòs observar com han començat a sorgir partits dirigits exclusivamente a aconseguir el vot de la comunitat romanesa o de la comunitat búlgara. No cal anar més lluny de Borriana per a trobar el primer exemple, el Partit Independent de Romanesos, que presenta un programa centrat en aconseguir la "millora de les condicions d´integració de la comunitat romanesa", i que aspira a acoseguir un o dos llocs en el govern dels municipis en que es presenten. Al cap i a la fi, tota eixa gent és un benefici potencial que els partits, tradicionals o nous, tractaràn materialitzar. Encara és promte, però, i tot anàlisi resulta prematur, però serà interessant vore com evoluciona el panorama polític regional i municipal en la UE a mesura que la mobilitat siga major dins de la mateixa, en els següents anys.
Podem traure la banda de música per a rebre tothom que vinga a, segons Rafael Blasco, una terra d'oportunitats (i passa'm la broma, Rafa...) Però tota terra té un llindar de càrrega, com el té una embarcació, a partir del qual hi haurà la possibilitat d'una catàstrofe. En el cas de les embarcacions, el càlcul deu ser matemàtic. En l'altre cas, haurien de ser potser les ciències socials que determinaren la perillositat de travessar certs llindars. La política ultraliberal (per dir-ho d'una manera fina) pot no reparar en eixes qüestions, però l'altra les hauria de tindre ben presents i regular-les, com en regula tantes. I si volem, no cal que tinguem en compte ara la frase de Vicenç M. Rosselló Verger: "No cal perdre de vista, però, que el turisme és un servei, una col·lecció de professions servils", que només ens faltava això, als valencians o als futurs valencians.
Publica un comentari a l'entrada