divendres, 29 de desembre del 2006

Canvis per al 2007

Una noticia al televisor crida la meua atenció. Va passar fa uns dies. Després m'ho trobe a l'edició digital de Foreign Policy: l'Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP), i també Rússia, estan canviant els seus fons financers en dòlars per fons en euros i, fins i tot, es plategen dur a terme una part dels intercanvis de petroli en euros. Déu n'hi do!! Sembla una broma, però això pot tindre conseqüències econòmiques i polítiques globals molt rellevants. Fa anys, quan estudiava economia, potser haguera estat capaç d'explicar-les; hui, més dedicat a la sociologia, tan sols soc capaç d'intuïr-les. El paper d'Europa al concert global rep una espenta amb esta operació, i els Estats Units d'Amèrica reduixen la seua influència, per exemple. També passarà que les exportacions europees seran més cares i les importacions més barates, fins això crec que encara arribe.

De sobte, recorde haver llegit fa unes setmanes un article de George Soros sobre Europa com a prototip per a una Societat Oberta Global, en el que planteja que si la Unió Europea és capaç de construir, pas a pas, els mecanismes per tindre una política exterior comuna, una política energètica comuna i una política immigratòria comuna, es pot convertir en el referent mundial d'una societat democràtica, en substitució dels Estats Units d'Amèrica.

Diuen pel món internàuta que el Soros és benefactor de moviments juvenils per treure del poder, pacíficament (sense guerres), a personatges autoritaris: les anomenades Revolucions de colors. I citen grups com ara Otpor (protagonista en la caiguda de Milòsevic a Sèrbia), Kmara (protagonista de la Revolució Rosa a Geòrgia, responsable de la caiguda de Shevernadze), Pora (protagonista de la Revolució Taronja, per la qual va caure Kuchma a Ucraïna), Zubr (que protagonitzà l'anomenada 'Jeans Revolution' contra Lukashenko a Bielorússia), Oborona (que s'oposa a l'autoritarisme de Putin a Rússia) o l'MJAFT (que denúncia situacions socialment injustes a Albània), per no recordar la seua forta aposta pública en contra de la re-elecció de George W. Bush, el 2004. També diuen que el Soros financia organitzacions que defensen el dret de les dones a decidir respecte a l'avortament, organitzacions que defensen el dret a una mort digna (eutanasia) i, també, a organitzacions que defensen la legalització de les drogues. Diners que guanya amb jugades multimilionàries a la Borsa, amb l'especulació. Un personatge ben curiós, el Soros. Amb este curriculum, em salta la pregunta: ¿tindrà alguna cosa a vore el Soros amb això de l'euro?

Però, a més a més, just unes setmanes abans, als Estats Units d'Amèrica, els republicans de Bush perdien la majoria a la Cambra de Representants i al Senat. I uns dies abans del primer dimarts de novembre, dia de les eleccions, la senadora Hillary Clinton explicava la política exterior demòcrata. Dissortadament, en este cas, la política exterior als Estats Units d'Amèrica és competència del President. La conferència la feia, la senadora, al Council on Foreign Relations on, sembla, també va col·laborar el George Soros.

No sóc partidari de les teories conspiratòries de la història. Sense la participació popular, sense donar resposta a les demandes de la gent, no són possibles les revolucions: es pot muntar una guerra, però no una revolució. El post hoc ergo propter hoc és una fal·làcia. Així que, segurament, cap dels esdeviments que vos he relatat tenen una relació causa-efecte. Però sí que mostren que les coses sempre poden canviar.

Sense dubte que ens espera un any 2007 ple de canvis. I, hui, 29 de desembre de 2006, vos desitge que el 2007 ens siga propici.

dissabte, 2 de desembre del 2006

"Be water, my friend"

La blogesfera en va plena: la frase ha fet fortuna. Tinc tots els dubtes del món sobre el taoisme de la BMW, i més encara sobre el taoisme del seu model X3. Amb un consum urbà de combustible d'uns 13 litres cada 100km i unes emissions de CO2 de 223 g/km no sembla un vehicle massa integrat amb la natura, no sembla massa adient al wu-wei que destil·len les paraules de Bruce Lee que obrin l'anunci. Però, de fet, el que ha fet fortuna és eixa part de l'anunci: el fragment de l'entrevista que a Bruce Lee li feren en 1971, dos anys abans de la seua mort. Un fragment que extreu unes paraules d'un contingut filosòfic asiàtic profund: taoisme pur. Una filosofia asiàtica basada en el wu-wei que, segons estudis recents de la London School of Economics, va arribar a Europa de la mà dels textos del segle XVII procedents de les missions dels jesuites, i va servir de fonament per a l'expansió europea de la fisiocràcia primer i després del laissez faire i, a partir d'ací, del liberalisme.

Ben mirat, be water, my friend no és més que un comportament estratègic aplicable a la vida social, a la vida política o a la vida econòmica. Una estratègia bastant intel·ligent, per cert. Els asiàtics no estan tronats, no ho han estat mai. Es tracta de ser flexible, d'adaptar-se als diferents medis, d'integrar-se, però també de lluitar. Ara bé, de lluitar sabent ben bé on ets i amb qui lluites. Parlem de la capacitat de fer el que toca en el moment necessari i de forma precisa. Es basa en la formació per la experiència. Encara que l'aigua se'ns apareix suau i feble al tacte, no es fàcil de controlar, és difícil de fixar, se'ns escapa. L'aigua té la capacitat d'erosionar un pedra, per sòlida que siga, pot omplir qualsevol mena de contenidor, pot prendre qualsevol forma, entrar a qualsevol racó, per menut que siga. Ambtot, per molt que l'aigua s'adapte a tot allò que la rodeja segueix conservant les seues propietats: adaptar-se no significa necessàriament canviar, i encara que es puga dispersar en milers de milers de gotes, conserva la capacitat de tornar a reunir-se i omplir, fins i tot, la mar. L'aigua pot canviar l'aspecte de qualsevol indret lenta i apaciblement, o ràpida i bruscament. Prou que ho sabem aquells que hem nascut i viscut ben prop del riu Xúquer.

Estic convençut que el pacte de cara a les properes eleccions autonòmiques entre el BLOC i EU, que ompli les planes dels periòdics d'estos dies i, oh! déu meu!, també apareix a Canal 9, podria ser explicat a partir d'este principi taoista: be water, my friend. Certament, ha molestat molt al PP. Davant la urgència d'un entorn social greument amenaçat per la possibilitat real d'una majoria absoluta revalidada pel PP, un entorn que en determinats punts socialment rellevants, molt rellevants, demana mitjans per evitar la realització d'esta possibilitat, dues forces polítiques que es mouen per espais socials pròxims, no idèntics, però tampoc allunyats (els votants d'uns i altres s'assemblen socialment més del que alguns s'imaginen), dues forces polítiques, dic, decidixen flexibilitzar els seus principis i adaptar-se a la demanda social, a la urgència. Flexibilitzen posicions i acorden sumar esforços per concentrar la pressió sobre els punts que permeten l'erosió més ràpida de la majoria del PP.

Estic convençut, igualment, que les parts volen que el pacte tinga un efecte homotètic sobre la figura política d'origen d'ambdues forces principals, BLOC i EU. L'homotècia és una transformació geomètrica linial i, per tant, conserva l'aliniament dels punts, el centre de la figura i el paralel·lisme de les línies. En definitiva, l'homotècia el que aconsegueix és canviar l'escala, canviar la dimensió de la figura, però deixa intacta la seua forma. Del que es tracta, doncs, és de guanyar espai i per a què això passe:

  1. El factor de transformació k de l'homotècia del pacte entre el BLOC i EU ha de ser major que 0 (un valor negatiu implica un gir, un canvi de sentit: per això és aconsellable que els partits puguen desenvolupar campanyes pròpies que mostren als seus respectius votants que no han canviat el sentit de la seues polítiques) i
  2. El factor de transformació k de l'homotècia del pacte entre el BLOC i EU ha de ser major que 1 (un valor k inferior a 1 disminuix la dimensió de la figura inicial, mentre que un valor k superior a 1 suposa una ampliació de la figura: és a dir, cada partit ha d'aportar una proporció superior a 1, si més no igual, respecte a les darreres eleccions).
I encara que no ho semble també l'homotècia té a vore amb el taoisme.

No, no m'he fet taoista, però em sembla que el principi de realitat que implica saber adaptar les accions a les circumstàncies de cada moment històric i de cada espai polític, així com la legítima voluntat d'ampliar espais d'intervenció política en el sentit previst pels propis principis d'acció són dos mostres de professionalitat que cal valorar molt positivament. I vull felicitar en este enviament les forces polítiques que han acordat que sumaran esforços per intentar evitar que el PP traga majoria absoluta. Eixa majoria absoluta sí que seria una tragèdia per al País Valencià. Però en eixa tasca, també el PSOE té coses a fer. El BLOC i EU s'han posat a la faena. I el PSOE? Be water, my friend.