dimecres, 29 d’agost del 2007

Les amígdales nacionals

Quan jo era menut, era propi que, després de repetides malalties de gola, t'extirparen les amígdales faríngees. Encara com no m'extirparen les amígdales cerebrals!

No fa molt que he estat conscient de la seua existència i, pel que diuen les investigacions neurològiques, sense ella no podria descodificar les meues emocions. Per la seua acció aprenc. Sí, aprenem, ja que acompleix una tasca de consolidació dels records, per mitjà de les emocions associades. Ho trobe fascinant això de la neurociència: ja sabem que sense emocions som incapaços de prendre decisions, però a més a més, pel que sembla, sense emocions tampoc no podem aprendre.

Si no ho he entés malament, en connexió amb el còrtex orbitofrontal (que es veu que juga un paper molt important en la capacitat empàtica que tenim), és la responsable que pugam prendre decisions, tot avaluant la més diversa informació. El còrtex orbitofrontal avalua premis i càstics, inclosos els emocionals que li arriben de les amígdales; i les amígdales desencadenen (crec que per mitjà de l'hipotàlem) descàrregues hormonals (dopamina, epinefrina...) que s'associen amb els estats de benestar o d'agitació (por, felicitat...) que experimentem. En definitiva, sembla que és l'acció de les amígdales cerebrals la que desencadena els processos que ens fan sentir por, ansietat, agressivitat, excitació, relax, benestar... que ens ajuden a prendre decisions.

Vaja, vaja, amb les amígdales cerebrals (plural perquè en són dos, una a cada costat del cervell, crec)!!

Per altra banda, també resulta que les investigacions neurològiques semblen mostrar com una freqüent exposició a situacions que ens provoquen por, ansietat, agressivitat, agitació,... i tot un seguit de sensacions negatives, generades per les descàrregues hormonals, causen malalties i acurten l'esperança de vida de les persones. Mentre que la freqüent exposició a situacions que ens generen benestar, tranquilitat, relax,... i tot un seguit de sensacions positives, ajuden a un bon estat de salut i allarguen l'esperança de vida de les persones.

I direu, i què carai té a vore tot açò amb les nacions? Doncs no ho sé del cert. Però en fer-me conscient de l'existència de les meues amígdales cerebrals, del seu paper en la nostra capacitat empàtica i en la generació dels nostres estats emocionals, de la seua aportació (junt al còrtex orbitofrontal) en els nostres processos de presa de decisions,... he pensat: caram!, que la nostra nació no residirà a les nostres amígdales?

Les identitats nacionals contenen molt importants components emocionals (hi ha qui pensa que només té components emocionals; jo no, jo pense que també en té de racionals). Emocions que queden gravades a la memòria de les amígdales i, amb l'ajuda del còrtex orbitofrontal, participen en les nostres decisions (a l'hora de parlar una llengua o altra, a l'hora de comprar un producte o altre, a l'hora de votar un partit o altre, etc.). I eixes emocions gravades tenen una llarga durada en la nostra memòria.

Si t'emociones amb un poema de Ferrater o de Vicent Andrés Estellés; si et rius amb 'Plats bruts' o amb 'Autoindefinits'; si has gaudit de les emocions provocades per la companyia de persones amb qui treballaves per aconseguir junts un objectiu (polític, cultural, social...) compartit; si els teus pares, germans, avis o amics han compartit amb tu preocupacions, il·lusions... totes eixes bones emocions resten gravades gràcies a les teues amígdales i et permeten prendre decisions a favor d'elles, decisions que són a favor teu i dels que estan amb tu en eixos moments.

Però, si de forma freqüent resulta que et trobes amb persones que menystenen a Ferrater o a Vicent Andrés Estellés; que dissenyen una programació televisiva totalment oposada al que poden representar bons programes de producció pròpia; que malmeten el treball d'anys de grups de persones en els que participes; amb persones que augmenten les preocupacions i allunyen les il·lusions dels teus pares, germans, avis o amics,... Si això passa, la teua amígdala s'excitarà sovint ordenant la segregació contínua d'hormones que malmeten la teua salut, no només psíquica sinó també física, empitjorà la teua salut i s'acurtarà la teua esperança de vida. I sigues conscient o no, actuen sobre els teus estats emocionals i, per tant, sobre la teua salut: siga perquè et subordines, siga perquè et rebel·les.

Doncs, resultarà que això de la identitat nacional és més important del que sembla!

I dic jo, un poc en broma, però molt en serio: aleshores, si és evident (encara que molts no vullguen vore-ho) que no potser el mateix finançament el necessari per mantindre un sistema educatiu amb dues llengües oficials (com ara el valencià) que per mantindre un sistema educatiu amb només una llengua oficial (com ara el castellà); tampoc es necessitarà el mateix finançament sanitari per atendre una població freqüentment agredida en les seues emocions (identitàries?) que per atendre una població que no es menystinguda d'aquesta manera.

Fa anys ja em va contestar algú: «el problema de la lengua es vuestro por hablar otra, no la habléis y se acabó el problema». Ara entenc perquè li vaig contestar molt enfadat i cridant: les meues amígdales cerebrals s'havien excitat!!