diumenge, 21 de gener de 2007

Temps d'enquestes

Sembla que com el hivern no arriba, és temps d’enquestes. Estos dies, les dades m’han inundat d’expectatives. Expectatives sobre els Estats Units d’Amèrica (EUA), sobre Escòcia[wiki], sobre Espanya i sobre el País Valencià.

Fa uns dies, gràcies a
Saül Gordillo, vaig descobrir en Xavier Solano, que treballa d’assessor al grup parlamentari de l’Scottish National Party (SNP)[wiki] al Parlament Escocés, un parlament no català que té web en català! En l’escrit de l’11 de gener, Xavier ens informa que l’SNP pren avantatge sobre els laboristes a les eleccions a Escòcia, que se celebraran d’ací a tres mesos. Xavier ens diu que, segons les dades publicades a diversos mitjans, l’SNP obtindria, sobre els 129 escons de la cambra, uns 45 escons, mentre que els laboristes es quedarien entre 37 i 42 escons, segons quin mitjà. Bones notícies. I això que els escocesos, segons em conta el meu germà Enric, que darrerament viatja molt a Glasgow[wiki], no tenen Diada Nacional; jo ja he perdut el compte de quantes en celebrem els valencians: 3, 2 o 1?

Ahir,
The Washington Post publicava els resultats d’una enquesta realitzada fa pocs dies, amb el punt de mira posat a les eleccions presidencials de 2008. Segons les dades, si les primàries foren hui, els demòcrates preferirien de candidat a la presidència a la Sen. Hillary Clinton[wiki], en un 41% dels casos, i en segon lloc, al Sen. Barack Obama[wiki], en un 17% dels casos. Hi ha qui es pregunta a la blogesfera, qui dels dos tindrà més problemes per la nominació: Hillary Clinton per ser dona o Barack Obama per tindre origen negre.

Pel costat dels republicans
, les dades diuen que els preferits són Rudy Giuliani[wiki], el que era alcalde de New York l’11 de setembre de 2001[wiki], amb un 34%, i el Sen. John McCain[wiki], amb un 27%. Més renyit que entre els demòcrates. Sortosament, el representant de la dreta religiosa, el Sen. Sam Brownback[wiki] només aconseguix el suport d’un 1% dels republicans, i això que disposa d’un blog que fa anti-campanya per ell, The Anti-Sam Brownback Blog.

Això entre els propis. El que és curiós és que les dades de l’enquesta permeten establir també l’escala de preferències dels votants americans en conjunt. De manera que, si les eleccions foren demà, l’ordre seria el següent: Hillary Clinton (D) lluitaria frec a frec amb cert avantatge sobre Rudy Giuliani (R): 49% a 47%; Rudy Giuliani (R) tindria avantatge sobre Barack Obama (D): 49% a 45%; Barack Obama (D), però, li portaria avantatge a John McCain (R): 47% a 45%.
Bona notícia, també.

Sembla que el canvi de cicle polític pot arribar als EUA i a la resta del món ho agrairíem. Falta, però, molt de temps, encara, per al 2008: el 2000, quan Hillary Clinton i Rudy Giuliani competien per l’escó senatorial de New York, a l’alcalde li diagnosticaren un càncer de pròstata i va haver de retirar-se de la campanya per a tractar-se mèdicament.


Hui,
La Vanguardia publica els resultats d’una enquesta feta la setmana passada pel Instituto Noxa, dirigit per Julián Santamaría. Segons les dades publicades, el PSOE obtindria el 42% dels vots i el PP el 35%; pugen tant CiU com IU, tot situant-se amb uns 13 escons cada un. La desconfiança en Rajoy puja entre la població espanyola, i baixa la seua valoració: un 60% de la població considera que la tasca d’oposició del PP és dolenta. Malgrat tot, un 43% considera que la política del govern Zapatero és dolenta, front a un 45% que la considera bona: curta diferència. Això podria indicar que, amb un canvi de política d’oposició, el PP podria recuperar posicions. Amb tot, resulta que a Espanya el PP no avança sinó que recula. També són bones notícies.

Finalment, també hui,
El Levante-EMV publica, a l’edició impresa i la secció Comunitat Valenciana, els resultats d’una altra enquesta, esta feta pel Grup Marest SA, sobre intenció de vot al País Valencià. I les notícies també són magnífiques! Segons les dades, el PP obtindria 46 escons, el PSOE obtindria 41 escons i la coalició EU-BLOC-Verds, Compromís pel País Valencià, n’obtindria 12. La majoria absoluta són 50 escons sobre un total de 99: el PP perdria la majoria absoluta al País Valencià. Certament, ens avisen que esta és la distribució d’escons facilitada pel 72% dels entrevistats que han respost la pregunta, que hi ha un 28% d’indecisos. Una xifra que no em sembla exagerada, sinó tot el contrari, donat que habitualment els indecisos superen el 30% a les enquestes amb què he treballat.

La faena encara no està feta, però. Açò són dades, totes, les d’Escòcia, les d’EUA, les d’Espanya i, pel que més directament ens afecta, les del País Valencià, són dades, dic, probabilístiques: vaja, que és bastant probable que les coses vagen així, però no és segur que les coses vagen així. Si s’aconseguix mantindre este nivell de participació, de vinculació de l’elector, de decisió del votant, els resultats poden ser ben bé els anunciats hui pel
Levante. Si afluixem, i no insistim en la necessitat de votar per poder canviar les coses, el PP pot tornar a eixir-se’n amb la seua.

5 comentaris:

Roger T. ha dit...

Salutacions des de Barcelona, et felicito pel blog, llàstima que tingui tan poca participació. Sobre l'enquesta del diari Levante, he llegit que ha estat feta pocs dies després de l'atemptat de Barajas, la qual cosa permet suposar que el vot està almenys una mica viaixat a favor del PP, o sigui que podeu esperar els resultats amb bastant optimisme, crec. També et volia comentar sobre el post que vas fer el passat novembre sobre la comparació entre el nacionalisme valencià i el català. Penso que després de l'evidència de que el plantejament actual del nacionalisme valencià no aconsegueix seduïr una part important de la població, aquest s'hauria de replantejar. I al mateix temps caldria replantejar i deixar clar, d'una vegada per totes, quina és la mena de relació que ens ha d'unir a tots els territoris de parla catalana de l'antiga Corona d'Aragó, i posar-nos uns objectius comuns a mitjà i llarg termini. En un moment en què els catalans ens anem desacomplexant cada cop més, hem de treure'ns també els complexos en relació al que som i volem ser tots els territoris de cultura catalana inclosos dins l'Estat espanyol, ja que a més de llengua i cultura, ens uneix una visió del món i una manera de fer diferent de la castellana, més respectuosa amb la diferència. Jo somnio amb una Federació d'Estats Catalans, cada un amb les seves pròpies lleis i respectant-se i potenciant-se mutuament econòmica, política i socialment, com en l'antiga Corona d'Aragó. Salutacions.

Roger T. ha dit...

Benvolgut Rafael, recíprocament jo et contesto al teu bloc, sobre el tema del nacionalisme valencià, penso que aquest s'hauria d'enfocar més potser en la creació d'una idea de nació valenciana, que tanmateix doni per descomptat que aquesta pertany a l'àmbit de les nacions de parla catalana, germanes en tants trets que no cal descriure ara. Però de tota manera, sigui aquest el tipus de nacionalisme que es trïi com a optatiu a l'espanyol, o sigui amb l'actual nacionalisme valencià que posa l'èmfasi en ser una part de Catalunya, com si diguessim, crec que és necessari que, ja que els catalans no es preocupen massa d'aquesta qüestió, que diguem (en part degut a l'autoodi que encara pesa bastant també sobre nostre), que vosaltres els valencians ens interpeleu. Que ens recordeu que existiu, que el vostre origen es troba a Catalunya, i que Catalunya, com a origen, com a país més poderós i com a territori on el nacionalisme de gènere català està més viu i té més poder, ha de liderar aquest renaixement de la comunitat catalanòfona (potser a la cosa se li hauria de buscar un nom atractiu).

Perquè sense la complicitat i el lideratge de Catalunya, molts dels esforços que fa el nacionalisme valencià són energies llençades al no-res. Per exemple, ja es poden esgargamellar els líders del valencianisme/catalanisme dient que tots som una nació, com convernceran els valencians si a Tv3 no es pronuncia ni es té en compte els altres Països Catalans (excepte a la secció del Temps)?, i si a Catalunya a la major part dels catalans ningú els ha informat que tots som una nació?.

Ens hauriem de posar tots d'acord, catalans, valencians i baleàrics, per determinar exactament què som. I a part d'això, en el si del catalanisme, o llemosinisme o com se li hagi de dir, ja poden començar a sortir veus i estudis que aboguin a favor dels beneficis (com en surten a favor d'una Catalunya independent), d'una confederació d'estats catalanòfons (independents clar). Sens dubte que aquesta situació, a banda dels perills obvis que pot tenir assolir-la, ens aportaria beneficis a tots, econòmics, polítics i socials.

Calen veus que pensin sense cap por ni complex, que imaginin un món nou i millor (això si, factible, si pot ser res de fantasies inassolibles), potser com el món antic però millorat. Salutacions.

Roger T. ha dit...

Perdona, m'he oblidat una cosa, calen projectes en la línia del de e-criteri (http://www.e-criteri.cat/), molt interessant.

Ramon ha dit...

Rafa,

des que vaig descobrir per mitjà d'un company del Bloc el teu blog, el seguisc amb atenció. He de dir-te que m'agrada el tema de l'anàlisi d'enquestes (m'he especialitzat en estadística, dins de la carrera de matemàtiques). M'apassiona quan s'aplica a tractar de descobrir tendències sociològiques, sobretot en el cas del País Valencià. I no cal dir-ho, quan prediuen uns resultats que fan fora del govern estos senyors que ens volen acabar de desmuntar el país en una nova legislatura.

De totes maneres, tinc diverses preguntes. L'enquesta i la projecció d'escons de levante-emv es basen en vot declarat directe, sense aplicar altres criteris com el record de vot i altres correccions que potser caldrien. És habitual fer-ho així? Creus que estes correccions tenen importància en el cas valencià?


Em podries recomanar bibliografia sobre la realització i anàlisi d'enquestes electorals? I si pot ser, algun estudi aplicat al cas del País Valencià...

Espere la teua resposta.

Gràcies.

Rafael Castelló ha dit...

Ramon, si visites la meua pàgina web (tens un lligam a 'Blogs i webs') trobaras maneres de posar-te en contacte amb mi, de manera més directa. Ho dic per l'assumpte de la bibliografia.

Respecte a la imputació de vots, soc del parer que millor estimar a partir de la declaració directa de vot. Això és el que hi ha en el moment de fer l'enquesta. Els NS/NC, o no-respostes parcials, podríem imputar-los per mitjà de diversos mecanismes. Tanmateix, eixa imputació sempre implica una interpretació d'allò que ha de venir, però encara no ha passat. Gran part dels NS/NC són habitualment abstencionistes també a les eleccions. Així que si no hi ha consell en contrari, preferisc estimar a partir de vot declarat, més que no haver de suposar que la simpatia o el record, o montar un model probabilístic, o el que siga.
En qualsevol cas, si t'interessa el tema, posa't en contacte.