D'eleccions i d'estratègies
Els resultats del 9M han estat els resultats propis d'unes eleccions espanyoles en un país espanyol. Fa anys que vinc dient que, al País Valencià, no podem actuar com si Espanya no existira, si no volem que ens passe, com diu Enric Juliana a La rectificació (Barcelona: Destino), igual que a la Brigada Pomorska. És ben cert que el que més inseguretat crea, no només en els electors, sinó en general, són els colps de timó ràpids, ara a la dreta, ara a l'esquerra, ara la dreta... Els que no hem navegat molt, ho sabem: maregen bastant. La del valencianisme al País Valencià és una navegació de llarga distància, i el rumb que s'ha pres no és dolent, sempre que, de sobte, no es done un altre colp de timó. Ara, en aquestes eleccions espanyoles (insistisc) del 9M, cap altre posicionament (ni a soles, ni acompanyats), haguera aconseguit aturar els pànzers del PP-PSOE.
El PSOE, IU i el BLOC es mouem en el mateix espai ideològic (dreta-esquerra). És així perquè som producte de la nostra pròpia història, i al País Valencià les opcions conservadores o de dretes no han optat de forma políticament rellevant per alguna proposta valencianista. I, ara com ara, per a les eleccions, em té igual quines són les raons, em té igual si la culpa és del mateix valencianisme, o de la dreta. La cosa és que és així. El PSOE aconsegueix els seus vots entre l'1 i el 6 de l'escala (1 és l'extrema esquerra i 10 l'extrema dreta). IU els aconsegueix entre l'1 i el 5. I el BLOC entre l'1 i el 6 (en 2003, i ara). La cosa és que el PP els aconsegueix entre el 4 i el 10.
No crec que el BLOC, per pactar i conformar Compromís, haja abandonat el seu espai valencianista. D'haver estat així, els resultats de 2007 hagueren sigut una tragèdia per al BLOC, però les dades ens diuen que va ser la força política de Compromís que millor va aguantar, davant la desfeta general de l'esquerra, amb una fidelització d'un 90% dels seus votants de 2003. I, certament, és així perquè, si el BLOC no fa ús del seu discurs valencianista, no té cap sentit com a opció política: per a fer polítiques d'esquerra espanyola, ja n'hi ha d'altres amb més tradició. Ara també és ben cert que eixe discurs valencianista s'ha de fer des de posicions d'esquerra. I cal entendre que, quan dic esquerra, vull dir a la banda esquerra de l'arc ideològic, perquè entenc, i ja ho vaig explicar (Desmitificar és important), que el centre no és un opció, sinó més aviat una no-opció (accepte moderació com a sinònim de centre, si voleu, per no repetir la discussió -Tornem al centre i a les estratègies polítiques-). Una esquerra moderada, això sí, però esquerra. Camins? Clar que hi ha camins per al valencianisme polític. No s'ha de caure en la depressió. Però clar, després d'anys i panys de vida social i política, de segles diria jo, el trànsit ha anat per on ha anat i els camins estan on estan, i no on ens agradaria que estigueren.
Quan a les enquestes es pregunta pel model d'estat preferit, els valencians i valencianes responen de manera creixent que voldríen un estat amb comunitats autonòmes amb més competències (29%), encara que la majoria opta per l'estat de les autonomies tal i com està (55%). Menys d'un 3% diu que voldria tindre el dret a l'autodeterminació, i un 12% renunciaria tranquil·lament a l'autonomia. Fa uns 10 anys, la població que volia més competències superava molt lleugerament el 20%, i ara s'acosta al 30%. Clar que això no és el somni d'un nacionalista i/o independentista, però és el que hi ha al País Valencià i, si no es vol renunciar a treballar per tal de fer avançar l'aplicació de polítiques que augmenten les probabilitats de supervivència del valencià, com a poble identificable i identificat, s'ha de construir, fer política, a partir d'això.
La població valenciana que diu voler més competències autonòmiques i se situa entre el 6 i el 8, en l'eix esquerra-dreta, és un 5%, mentre que la que se situa entre el 2 i el 4 és el 15%. Si afegim el 5, pugen al 14% i al 24%, respectivament. Si som una força valencianista, que vol més competències per al govern autònom, tenim més que guanyar si ens situem al costat de l'esquerra. Ara, en eixa banda, tenim una competència forta (PSOE i IU). Però és que a la dreta encara seria pitjor, la competència seria més dura, ja que només hi trobaríem un PP molt cohesionat (i nosaltres a cavall). Sí ens situem a l'esquerra ho tenim més fàcil perquè el PP només obté un 1% dels seus vots entre la població que vol més autonomia i se situa a l'esquerra (al 4, per ser més concrets). Són IU, que obté el 41% dels seus vots de la població que diu voler més autonomia i se situa entre el 2 i el 3, i el PSOE, que obté el 27% dels seus vots de la població que se situa entre el 3 i el 4 i diu voler més autonomia, els nostres competidors més directes.
I el que intentava dir en el darrer comentari és que el PSOE equivoca l'estratègia al País Valencià, si el que vol és desplaçar el PP de la Generalitat. El PSOE, com acabe de dir, obté el 27% del seus vots en l'espai ideològic 3/4 que vol més competències autonòmiques, però és que el PP està obtenint el 30% dels seus en l'espai ideològic 4/5 que ja li va bé l'autonomia tal i com està. Com que açò no és Catalunya, si el PSOE canviara un espai per l'altre, tots guanyaríem. Tots, excepte el PP, és clar.
20 comentaris:
Jo crec que ningú planteja (i si ho fan s'ho haurien de fer mirar) fer del Bloc un partit de dretes i començar a competir electoralment només amb el PP en el seu espai.
Com dius, l'espai en el que ens hem de moure és eixe on esta competint PSOE, IU i nosaltres, però on també pesca un PP que és el partit que millor garantix el progrés per a molts ciutadans.
Eixe és l'espai on competim, i està clar (no només per estratègia sinó perquè no som de dretes ni fem propostes de dretes). Però dins d'eixe espai 1-6 n'hi ha molts matisos i ahi entra la discusió estratègica... si fer un discurs adreçat a les restes d'IU o a la gran majoria d'eixe espai que voten PSOE i que votarien una opció valencianista i progressista.
N'hi ha un altre tema i es que per a fixar el posicionament en eixe eix n'hi ha més vies que la pactista. Que la gente pense que estàs en una determinada situació en l'eix ideològic pels pactes que fas i no pel discurs que tens o les propostes programàtics que comuniques, no és bo, perquè sempre te mous amb les referència d'altres i deixes de ser un projecte polític autònom per a passar a ser un satel·lit... i després passa el que passa.
Hola,
Jo crec que la clau de tot el que tu has dit és esta frase: I, certament, és així perquè, si el BLOC no fa ús del seu discurs valencianista, no té cap sentit com a opció política: per a fer polítiques d'esquerra espanyola, ja n'hi ha d'altres amb més tradició.
El problema és que darrerament el discurs valencianista del Bloc s'ha aigualit -i molt- mitjançant les coalicions. Han convertit el valencianisme polític en comptes de en l'eix fonamental de la seua política, en només un matís que representa "tots els colors de l'esquerra". Des l'esquerra espanyola, per descomptat.
Salutacions i felicitats pel seu blog.
Enhorabona pel blog i, molt particularment, per aquest darrer article.
Nosaltres mateixa ens generem el marejol. El problema que també li'l generem a tot el nostre potencial elector que identifiques molt bé on se situa, esquerra moderada, però esquerra.
No entenc per a res com hi ha comentaris en els que s'afirma que el BLOC ha abandonat el el seu discurs valencianista? Però és que realment penseu que solament amb valencianisme arribarem a port? En aquest article de Rafa, amb dades estadístiques, tenim part de la resposta al rumb que hem de seguir.
Novament, Rafa, felicitar-te per l'article.
Malgrat que a la fi m'he perdut, em quede amb eixe 24% de gent situada entre el 2-5 de l'eix que vol més autonomia. Estant en el centre-esquera i fent un bon paper, tenim marge per a crèixer per eixe costat.
Respecte als competidors, caldria deixar clar que el PSOE no ens portarà més autonomia i que IU té problemes interns de què preocupar-se i que no està capacitada per a governar.
Més clar, aigua.
Una entrada genial.
Ja t'he llegit altres voltes, em sembla que tens prou trellat, però, hi ha un xicotet problema: tens trellat per les estadístiques, els estudis sociològics, etc.
Jo sóc jugador d'escacs. Tots diuen que aquest joc desenrrotlla la inteligència, però els jugadors sabem que: desenrrotlla la inteligència per a jugar als escacs.
El teu raonament està molt bé per a guiar-se en la tàctica de l'enginyeria polìtica, però no en la política.
El nacionalisme valencià pot utilitzar l'enginyeria polìtica en moments puntuals i com defensa de la que practiquen els demés, sobre tot, PP-PSOE, però la nostra tasca és la política i no l'enginyeria.
Fem política valenciana i nacionalista i no la basem en l'enginyeria, per què si fem cas d'aquesta hauríem de passar-se tots al PP-PSOE.
Des d'abans de les aleccions autonòmiques fins ara, només fem que parlar d'enginyeria, de tàctica, d'estratègia.
Parlem de política nacionalista valenciana i prou.
P.S. Com m'he assabentat que eres l'home de Chesa, quan calga li fas escoltetes de la teua sabiduria.
P.P.S. Fer política valenciana nacionalista, entre d'altres coses, és deixar les dependèncias de catalunya. I per cert, tu encara no ho has fet.
G.A.
Cal no oblidar que portem seguint eixe rumb des de fa quatre anys i cada vegada tenim pitjors resultats.
No conéc ningú que diga que s'ha de fer "monés" valencianisme. Eixe reduccionisme empobridor del discurs de l'altre, amaga la feblesa del pròpi.
Fa alguns dies que volia dir alguna cosa i no encertàva el punt. L'anonim que parla d'ingenieria l'ha trobat per mi.
Així no anem enlloc, i enlloc no hi ha ningú.
La diferència entre la política teorica i la real, és que la primera es fa amb números i la segona amb persones. Els qui estem en llocs de representació tenim identificada una part important de l'electorat real. La veïna, el de l'associació de comerciants, el militant... Que lluny estan d'eixos números i percentatges. Que lluny!
Vull agrair tots els vostres comentaris. I molt especialment els que m'ajuden a aprendre. Només voldria fer algunes consideracions:
1. A Taronget: no crec que l'única manera de fixar posicions del BLOC siga la política d'acords. Hi ha les polítiques que tants i tants representants als ajuntaments duen a terme, cada dia. I ara també les que fan els nostres dos diputats a les Corts, que abans de maig de 2007 no hi eren. Són polítiques, les municipals i les parlamentàries, que cobreixen aspectes molts diversos de la vida quotidiana, a les que, generalment, es dóna resposta amb propostes de progrés social. Tanmateix, la cobertura mediàtica que es dóna al BLOC provoca que siguen els pactes els que criden més l'atenció dels mitjans, tot oblidant les polítiques de cada dia. Tant és així que fins i tot nosaltres mateixos acabem creient-nos, de vegades, el que diuen els mitjans de nosaltres. Però, el ben cert és que les polítiques que fa, i ha fet, la gent del BLOC que ens representa són polítiques progressistes, ara però també fa temps.
2. A G.A.: sóc ben conscient de les meues limitacions. Ja m'agradaria, ja, que altres, que es dediquen a la política, de manera més directa, foren tan conscients com jo de les seues. Jo no m'hi dedique a la política professional, o semiprofessional, la de les institucions (inclosos els partits). Entenc, però, que cadascú pot fer aportacions en allò que millor puga, o sàpia, fer. Jo, de vegades, aporte dades i explicacions de les dades que poden ser útils, o no. I les pose a disposició pública, ja que, normalment, no són gaire accessibles. Són informacions que poden ajudar, o no, a dibuixar un mapa. Amb mapa, o sense, el camí cal fer-lo, però. Potser siga més fàcil amb mapa, que sense. No penses que m'enganye: el camí cal fer-lo, i les dades només ajuden, o no, a dibuixar un mapa per on transitar.
3. A Nomdedéu: no sé perquè et dones per al·ludit. Jo ja sé que tu no dius que cal fer "només" valencianisme. Que tu no ho digues, però, no vol dir que ningú no ho diga. Jo en conec. De fet, les meues dades no fan més que confirmar, en part, una de les teues frases al meu anterior blog: «No és possible que tots els que estan enfadats pels greuges de “Madrid” siguen de dretes.» I pel que fa als teus dubtes sobre les dades, deia Hegel a la "Fenomenologia de l’Espirit": «Mentres que la preocupació per cometre errors crea desconfiança en la ciència, la qual, per la seua part, opera sense vacilacions d’aquesta mena i aconsegueix així un coneixement real, aleshores no s’explica per què, de manera inversa, no hauria d’existir una desconfiança respecte d’aquesta desconfiança i per quina raó no hauria de pensar-se que aquesta por a errar és ja un error en sí mateix». Enric, pel que dius, em sembla que no discrepem respecte a quin és l'espai social per on pot créixer el valencianisme polític, potser les diferències fan referència a com arribar-hi.
Una abraçada a tots.
Eixe és el problema, Rafa, que en este país quasi ningú ha llegit Hegel. Avança la ciència, però continua sense fer-ho la consciència.
I tu ho saps molt millor que jo, infinitament millor, les ciències on intevé el factor humà no són exactes. L'estadistica és matemàtica, la política art.
Només un matís: tota ciència, tot coneixement, és un producte humà, en totes les ciències intervé el factor humà, per tant totes són una forma específica de re-presentació de la realitat, totes són formes artístiques (amb regles -sintaxis, gramàtiques,...- diverses), art, inclosa la matemàtica.
Touché!
Molt bones Rafel:
I a tot açò... Per què els partits xicotets no bloquegen tota negociació amb els grans fins que no aconseguisquen més espai televisiu? Si alguna cosa hem aprés és que l'electorat objectiu no vota per continguts,sinó per formes. Allò del carisma weberià ha semblat oblidar-se bastant i, creu-me, aporta més vots açò darrer que dirigir-se a un públic mitjançant discursos intel·ligents.
Crec que els partits xicotets al País Valencià tenen un gran defecte de forma més que de continguts. En síntesi.
Salut, República i una abraçada!
Andreu
Tots els analistes saben llegir molt be, amb dades i tot, i ens poden i saber convèncer abans de les el·leccions i ens marquen el camí després de les el·lecions. La resta com jo som simples i aficionats però jo llegeixo el següent.
1.- A l'estat solament s'han mantés els partits nacionalistes menys d'esquerres. Per que fins i tot el Bloque és ara menys d'esquerres
2.- A la resta d'Europa sembla que menys a Alemanya, que sempre porta un altre ritme, l'esquerra a l'esquerra de la socialdemocràcia ha perdut força si més no a desaparegut, malgrat la relevància dels seus dirigents en cap.
3.- Al P.V. la dreta ha sabut articular un missatge nacionalista valencià alhora que espanyol sense que cap dels dos siga excloent fonamentat en l'orgull i altres experiències no tangibles que tenen a veure en la fel, en el subconscient en tots aquells elements de la passió menys quantificable i més lluny de la raó. Per cert nosaltres i l'altra opossició s'empenya en contestar-li amb la raó i dades cientifiques, que evidentment els votants ni escolten, ni se les creuen. Això que els altres disposen de mitjans de comunicació adscrits i fidels. De fet ni els afecta els casos de corrupció a nivell municipal ni a nivell estatal (un cas com a Berlusconi a Itàlia)
4.- En aquesta desfeta de l'altre partit de l'opossició valenciana ni el BLOC ni el Compromís ni la iniciativa a tingut cap guany... per què serà
5.- Em vaig creure al seu dia que Pere no havia arribat al 5% per no haver deixat clara la nostra postura d'esquerra nacionalista però llegint el temps desde ahui crec que eixa interpretació va ser errada. Mai més ens hem acostat a aquell nombre de persones que cregueren en nosaltres.
CONCLUSSIÓ.- No estic demanant un canvi d'estratègia sino ser conscient que el nostre moment no arriba encara, que caldrà continuar fent fortes les assamblees locals, que caldrà expansionar els col·lectius locals, que caldrà refermar els morlament els militants i sobretot fer-los creure en el nostre projecte, que es fien de la possibilitat del nostre projecte... per que em sembla que, en aquesta llarga travessia del desert, perdem les forçes
3.-
Estimat Rafael:
Et convide molt gustosament al meu blog.
Els saforencs d'adopció i riberencs de naixement són especialment benvinguts!
Salutacions.
Bon dia, vos pase una informació sobre una web de noticies que permet incloure opinions i notes de premsa. Heu de manar un correu en contacte (http://www.valencianoticias.com/contact) dient que voleu donar-vos d’alta com a redactors, heu de dir qui sou i quines notes de premsa voleu incloure.
Si vos ho accepten podreu incloure totes les notes de premsa que vulgueu amb fotos.
La web te al voltant de 2.000 visites diàries el que suposa unes 50 o 60 mil visites mensuals. El 80% de les visites son del País Valencià. Pot ser interessant per a difondre les nostres notes de premsa. La web es www.valencianoticias.com
Valoracions V Congres del Bloc.
Rafa Climent
http://www.youtube.com/watch?v=XyG1f0GZ6I4
Pere Mayor
http://www.youtube.com/watch?v=QnMLnRuXMKE
Pepa Chesa
http://www.youtube.com/watch?v=z6bRxfyRXsk
Joan Francesc Mira
http://www.youtube.com/watch?v=pPu62IwoIsQ
Ignasi Bellido
http://www.youtube.com/watch?v=sOx8SjQkq8s
RAFAEL CARBONELL
http://www.youtube.com/watch?v=Zr5qql7FlEc
JOSEP LLUÍS MELERO
http://www.youtube.com/watch?v=cXjsAbCgZco
Josep Miquel Moya
http://www.youtube.com/watch?v=1hmiNgdhLkQ
Emili Selfa
http://www.youtube.com/watch?v=YuyZa8sONiQ
Josep Maria Pañella
http://www.youtube.com/watch?v=by9alp0tkb4
Morera
http://www.youtube.com/watch?v=Y3qtPdeqBt4
campanya el BLOC al debat de las provincias.
http://www.lasprovincias.es/valencia/20090531/politica/candidatos-valencianos-debaten-sobre-20090531.html
Ens tenen por de que es vega que gran candidat es Nomdedeu. entreu i comenteu.
".. a las 21.30 horas, será el escenario donde, por primera vez, confronten sus programas electorales el número 6 en la lista del PP, José Manuel García Margallo; el candidato número 12 del PSOE, Andrés Perelló; la número 4 de IU, Esther López Barceló, y la número 7 de UPyD."
CAMPANYA NOMDEDEU AL DEBAT DE LASPROVINCIAS TV. Millor enviar emails a este senyor: JUAN CANDELA Director de LPTV jcandela@lpteva.com
Publica un comentari a l'entrada