Nosaltres no som d'eixe món

L'any que es va aprovar la Constitució de 1978 jo tenia 14 anys. I el primer Estatut d'Autonomia valencià l'aprovaren quan jo en tenia 19. Entre una cosa i l'altra, vaig viure bàsicament a l'Institut de Carcaixent, i a ma casa és clar, el meu procés de pressa de consciència política. Jo, del temps del Franco, més enllà del que m'han contat, no recorde més que la por dels meus pares a tot allò polític, l'arrogància que captava en les parelles de la Guàrdia Civil (aleshores, no savia com dir-li a eixa actitud que transmitien), i l'exercit als carrers (molt, molt més que ara). La meua socialització política, per tant, s'ha produït en un entorn postfranquista delerós de llibertats: massa jove per participar directament als primers moments de la transició democràtica, però no tant com per no captar el sentit i el desig de llibertat política dels primers anys de pràctica democràtica.

Vés per on, ara, alguns volen reprendre el camí del totalitarisme i de la persecució de les llibertats. En la sentència que impedia l'entrada al repetidor de TV3 del Montdúver, la jutgessa argumentava, entre altres coses, que podia vulnerar-se la llibertat d'informació. No la llibertat d'expressió, que també tot i no incloure's en la sentència, sinò la llibertat d'informació!! Em va semblar com un bufit d'aire fresc en un ambient contaminat, reconcentrat, carregat... Tanmateix, dies després la Junta Electoral prohibeix l'exhibició de la pel·lícula Ja en tenim prou! a la Universitat de València i als ajuntaments, per a després ampliar-la, la prohibició, a espais públics, en general, i a la resta d'Universitats. De la Rúa, jutge que presideix la Junta Electoral, argumenta que entén que les associacions no poden fer campanya: li prohibirà De la Rúa als bisbats fer crides als votants conservadors? I, en eixos dies també, em trobe amb què un alcalde del PP li dóna instruccions a la 'seua' Policia Local per a què perseguisca la propaganda en contra del PP. I no diré res de Canal 9, per no cansar-me.

No, jo no soc d'eixe món. Nosaltres no som d'eixe món de prohibició, de persecució, de limitació... Jo soc del món de la llibertat d'expressió, de la llibertat d'informació, de la llibertat d'associació...

Nosaltres som d'un món on les persones i els col·lectius poden expressar les seues idees lliurement, sense agressions; som d'un món on les persones i els col·lectius poden accedir lliurement a tota la informació que consideren rellevant per al desenvolupament de les seues vides; som d'un món on les persones i els col·lectius poden associar-se lliurement per desenvolupar les seues activitats pacíficament; som d'un món on, en comptes d'atemorir a les persones, es tracta de buscar solucions a les pors de la gent... Som d'un món respectuós amb la diversitat, d'un món que amplia, i no restringeix, les oportunitats de les persones... I, fixeu-vos, eixes coses que dic les defensaria qualsevol liberal demòcrata, no cal ser progressista, no cal ser d'esquerres, no cal ser radical,... simplement cal ser demòcrata.

La gent del PP vol fer-nos retrocedir en el temps: si a la manipulació de la Televisió Valenciana, li afegim la limitació de la llibertat d'informació (tancament de TV3), li afegim la persecució de l'oposició (perseguir la propaganda contra el PP), la prohibició de la llibertat d'expressió a les associacions (les associacions no poden fer campanya), la criminalització de les Universitats (la llibertat de càtedra és perillosa), la difusió de la por a l'estranger, a Catalunya,... potser ja només li falta aconseguir que l'exèrcit es passetge pel carrer i les similituds amb el règim franquista seran tantes que ens costarà de distinguir.

I ho senc, ho senc molt, perquè conec persones que estime que els voten, però si es consideren demòcrates no poden votar al Partit Popular i mantenir, encara, que són demòcrates. Perquè la democràcia és exigent; exigeix llibertats, moltes llibertats, de les que he parlat ací i d'altres: perquè... el lliure mercat, la llibertat econòmica, de la que es diuen defensors, també es veu atacada per la corrupció de la que fan gal·la personatges com Fabra i molts altres alts càrrecs del PP.

No, companys i companyes, votar al PP és votar en contra de la democràcia. Si et consideres demòcrata, no pots votar al PP: nosaltres no som d'eixe món, com deia Raimon.

Contra les majories absolutes, contra l'abstenció

Al trailer de Ja en tenim prou, el Ferran Torrent diu que «ja en tenim prou, de majories absolutes». I té raó. Les experiències de govern amb majoria absoluta han estat experiències negatives per la majoria de la població, foren d'un partit o d'altre. L'esquifit sistema de separació de poders de la democràcia espanyola trontolla, fins a perdre l'equilibri, quan una majoria absoluta s'apodera de l'arc parlamentari. Per tant, jo signe el que diu el Ferran: no vull cap majoria absoluta. Vull que el govern haja de negociar i arribar a acords amples en el desenvolupament legislatiu de la societat valenciana.

Ara bé, també és ben cert que davant les eleccions del 27 de maig, les probabilitats que el PSOE obtinga una majoria absoluta al País Valencià són molt, molt, remotes. Per tant, ara i ací, pronunciar-se contra les majories absolutes és pronunciar-se contra una majoria absoluta del PP. Aleshores la pregunta és: ¿com evitar una majoria absoluta del PP al País Valencià les properes eleccions? No hi ha fòrmules magistrals en els afers de la política, tanmateix hi ha alguna cosa que cal fer sempre, abans de llançar-se: estudiar les dades. Elles ens donen pistes.

En un llibre editat per Vicent Franch i publicat per la Fundació Vives i la Generalitat Valenciana, Elecciones autonómicas y municipales de 2003 en la Comunitat Valenciana (sic), vaig aportar, junt a uns companys de departament, Ramon Llopis i Jordi Giner, un capítol sobre les característiques dels votans i abstencionistes en eixes eleccions, «Votants i abstencionistes a les Eleccions Autonòmiques de maig de 2003», a partir de les dades facilitades per una enquesta feta menys d'un mes després de les eleccions. Remarcar algunes idees que vaig extreure aleshores i que, donat que són les darreres eleccions autonòmiques celebrades al País Valencià, ens poden ser d'utilitat.

1. Les dades ens indiquen, en primer lloc, que amb una abstenció al voltant del 25%-26%, o menys, no es donen majories absolutes. Per tant, el primer objectiu seria aconseguir que la participació electoral del dia 27 superara, diguem-ne, el 74%. Això ja va passar a les eleccions de 1987, i el PSOE va perdre la majoria absoluta, i el 1995, quan el PP guanyà, però sense majoria absoluta. Les darreres eleccions, les de 2003, es va produir una reducció de l'abstenció, respecte a 1999, però no va ser suficient. I el principal forat abstencionista afectava aleshores a potencials votants del PSOE (uns 300.000), EU (uns 80.000) i BLOC (uns 35.000), i tingué com a efecte que la participació es quedara en un 71.5%.

2. Al cens de 2003, hi trobàvem al voltant d'un 75% de votants constants, és a dir, uns ciutadans que si no votaven, era per raons tècniques (no trobar-se al cens: així la revisió del cens és important, i s'acaba en 4 dies) o d'impossibilitat fàctica(trobar-se fora del lloc: o siga, el vot per correu, s'ha de controlar); un 13% d'abstencionistes esporàdics i un 12% d'abstencionistes militants. Si descomptem el tercer grup, que s'absté sistemàticament, i l'abstenció tècnica dels dos primers grups, obtindríem un mena de límit de participació a les eleccions autonòmiques valencianes situat al voltant del 78%.

3. Els grups més abstencionistes són les persones amb una edat inferior als 45 anys, amb un autoposicionament ideològic de centre i actius al mercat laboral. Destaquen per damunt, molt per damunt, el grup de nous votants, aquells que encara no han votat per raons d'edat, que presenten una taxa d'abstenció propera al 50%. Els grups més participatius electoralment són les persones amb més de 55 anys, jubilats i sense estudis.

4. Entre les persones actives al mercat laboral, nous votants i estudiants, les eleccions del 2003 les va guanyar el PSOE; mentre que el PP va guanyar les eleccions a partir del vot aconseguit entre la població jubilada i les mestresses de casa, i la majoria absoluta per una participació baixa, precisament dels grups que donaven la victòria al PSOE.

5. Així les coses, el Compromís pel País Valencià pot mobilitzar una quantitat de ciutadans situada entre 250.000 i 300.000 votants. El PSOE, però, pot mobilitzar entre 1.100.000 i 1.200.000 vots. Si afegim les característiques dels abstencionistes, resta clar que la major part del pes de la mobilització electoral per a maig recau del costat del PSOE. Ara bé, hem de ser conscients que per molt que es treballe, no podrem mobilitzar tots els 1.500.000 de potencials votants de PSOE i Compromís, per tant, no podem deixar perdre cap vot cap a l'abstenció, que el resultat pot ser molt ajustat.

En definitiva, pense que no podem esperar trasvassos de vot del PP cap a este costat del llindar ideològic, com a molt podem desmobilitzar-los, però tal com veig els mitjans de comunicació i la campanya del PP, eixa desmobilització dels votants del PP em sembla perduda. La nostra faena està en aconseguir que els abstencionistes deixen de ser-ho. D'esta manera, a més a més, ningú no agafa vots de ningú: del que es tracta és de traure'ls de casa. Cada força política ha de treballar, per separat i conjuntament, segons calga, amb els sectors socials més pròxims, per evitar que s'abstinguen. I si el PSOE no fa la faena (i no tinc indicis que l'estiga fent), l'hauran de fer totes les forces polítiques que composen el Compromís.