El valencianisme social, ¿encara poruc?

Aquests dies de campanya plena, els dos principals partits espanyols, i els mitjans que els donen suport (o siga tots), ens proposen un sistema presidencialista, a totes llums inconstitucional. Si volen, en parlem. I modifiquem la Constitució per canviar la nostra estructura política d'una Monarquia Parlamentària a una República Presidencialista, a l'estil nord-americà. Però que no ens enganyen, i no ens manipulen: ara com ara, el ciutadans no podem triar president o presidenta. La nostra elecció del 9 de març és una elecció de representants populars, de diputats, que seran els que, elles i ells sí, de forma indirecta, triaran un president de govern.

Una vegada i una altra, el valencianisme social, que podria ser polític, cau en el parany. A les Generals, elecció rere elecció, al crit de «que ve el llop!!», s'espanta i, poruc, regala el seu vot a una força política que, des del punt de mira valencià, aporta ben poc, per no dir res, a la política estatal. De les dues opcions clàssiques davant el perill, fly or fight (volar o lluitar), opta per la primera, i delega. I així ens va, després: no tenim opció de guanyar a la dreta. No penseu que és independent, que no ho és: si a les Generals, el valencianisme social es convertira en polític, a les Autonòmiques, el PP no guanyaria.

I és que, amb eixe comportament poruc, en regalar el vot a una força política que de valencianista no té res, el PSOE, es posa en marxa un mecanisme de retroalimentació, que ens porta una vegada i altra al mateix lloc: amb eixe comportament triem diputats que són redundants. En un debat televisiu electoral als Estats Units, el 2006, el periodista preguntava (allà poden) a un senador republicà que com era que, en les seues votacions al Senat, havia coincidit el 98% de les vegades amb les propostes de George W. Bush. Després de la resposta del republicà, el candidat demòcrata li llançà: «Doncs, si dos polítics coincideixen en el 98% dels casos, un dels dos sobra». Enviar el 7é o el 8é de la llista del PSOE és infinitament menys productiu, en termes polítics i de representació, que enviar la 1era de la llista de BLOC+INICIATIVA+VERDS, tal com ja ha quedat demostrat amb la presència d'Isaura Navarro al Congrés, la darrera legislatura. Més encara quan tenim la certesa que eixa 1era de la llista no té cap temptació de votar a la reacció amb el PP, ni a Rajoy de president; i a més a més, està clar, com ja ho està, que les eleccions les guanyarà el PSOE.

Triem, el proper diumenge, els nostres representants al Legislatiu de l'Estat, i jo no tinc garantit que, si el PSOE trau majoria absoluta, no pacte amb el PP, amb Bono com a president del Congrés, una Llei Electoral General que reduisca, encara més, les veus que poden arribar a la representació, tot barrant el pas a la diversitat nacional espanyola. Triem els nostres representants, repetisc, i no els testaferros de Zapatero i la seua cort d'Alfonsos Guerra, Josés Bono, Josés Luíses Rodríguez Ibarra, etc. Quan Zapatero o Fernández de la Vega ens demanen el vot a València, estan demanant que siguen diputats el número 7 de la seua llista, Josep Antoni Santamaría, que és Vocal de la Delegación española en el Grupo de Amistad con la Dieta de Polonia, o el número 8, o siga, José Luís Ábalos, home de partit més que no de país, tal com demostra el Diario del ocho que manté al seu blog des que és candidat al Congrés, i d'on no podem deduir per quina circumscripció es presenta.

El vot del valencianisme poruc és una profecia que s'autocompleix, una trampa de remolí que ens engul: la suma de molts «és que si no», que converteixen en realitat allò del que diuen fugir. No caigam en la trampa, novament; espolsem-nos ja la por, i donem-nos una veu pròpia. Obrim-nos a la diversitat, de veritat, i no només de paraula. I construïm, amb aquesta apertura, un sistema polític més ric i innovador, creatiu. No ho dubteu, a la societat valenciana li cal eixe aire fresc, oxigen, en la política. I les generacions dels nostres nets ens agrairan que, quan ells tinguen que votar, no es troben encara amb Ciprià Ciscar Casabàn al Congrés dels Diputats a Madrid, fent com que ens representa a nosaltres i no al seu partit.