Desmitificar és important
En qüestions electorals i ideològiques, circulen una sèrie de mites que les dades no fan més que desmentir. Els mites són posats en circulació amb una clara intencionalitat de convertir en realitat (o que almenys tinga efectes reals) allò definit pel mite. I després circulen per costum, per conformitat amb les idees fàcils, per comoditat.
El famós centre polític és un d'eixos mites. És una cosa que només existix a les enquestes que fem. I és important ser-ne conscient quan es treballa amb les dades que et faciliten. El centre entés com una sort de posició neutral entre dues posicions (digueu-li com vullgau a eixes posicions en conflicte, però per conegudes usem els termes dreta i esquerra) no és possible a la pràctica. Les accions polítiques, la pràctica política, prové d'un costat o d'altre; i el centre resta com un lloc d'indefinició, com un punt geomètric situat en mig d'una escala que es polaritza a un costat i a l'altre, a la dreta i a l'esquerra. I així és com funciona també a les enquestes, on els entrevistats que volen abstenir-se de triar a la dreta o a l'esquerra, sempre poden situar-se enmig. L'espai del centre és l'espai dels indefinits, dels indecissos. I és per això que és allà on es guanyen les eleccions, quan s'és capaç de convéncer a una majoria d'indefinits, de centristes. Certament que tot no és blanc o negre, i que hi ha gradacions, grisos; però quan s'actua, quan es fan coses, un acaba per haver de decidir i, en optar, desfà el centre, desfà la indefinició.
La majoria dels ciutadans posats en la tesitura d'haver de triar, davant un qüestionari, un número entre 1 i 10, entre esquerra i dreta, el més fàcil, còmode, és contestar 5, ni esquerra ni dreta; és a dir, evitar l'elecció. Per això la distribució s'aproxima tant a una corba normal (Gràfic 1, si punxeu, s'amplia). I per això és també l'espai de màxima abstenció electoral; no és l'esquerra l'espai on hi ha més abstenció, és al centre, al 5. I no és extrany, per tant, que siga eixe el lloc on els partits majoritaris intenten guanyar les eleccions. És on estan els indecisos: els indecissos ideològics i els indecissos electorals.
Un altre mite, derivat este del mite de l'existència d'un centre polític, és que els espais d'esquerra i de dreta es diluixen. És una evidència contrastada elecció rere elecció que els votants ubicats a l'esquerra del 5 difícilment voten un partit a la dreta, i que els votants a la dreta del 5 difícilment voten un partit a l'esquerra (Gràfic 2). Només hi ha un punt de l'escala on els vots dels partits d'esquerra i de dreta competixen en igualtat de condicions: al centre, al 5. Al 4 el PSOE guanya sense pietat al PP, i al 6 el PP guanya sense pietat al PSOE; és al 5, on els suports a un i altre s'aproximen, és eixe l'únic lloc de competència real. Però, en qualsevol cas, tant un com l'altre intenten guanyar eixe espai d'indefinició, de centre, el 5, des de les seues pròpies posicions centrals (des dels seus quarters) que són al 4 per al PSOE i al 6 per al PP.
I del mite de la dilució dels espais esquerra-dreta, se'n deriva un tercer mite com ara pensar que els votants del BLOC són votants de centre. El perfil dels votants d'EU i el BLOC, en l'espai esquerra-dreta, és molt similar (Gràfic 3). De fet, EU, tan d'esquerres com és, trau més vots a l'espai indefinit de centre que el BLOC; mentre que el BLOC li guanyaria a EU en l'espai del 3. El perfil és pràcticament paral·lel en este espai esquerra-dreta. És a dir, els votants del BLOC són tan d'esquerres com ho són els votants d'EU.
Si el BLOC se centra més en l'espai esquerra-dreta potser aconseguisca que fins i tot la dreta el perceba com a partit de dreta, i aleshores es trobarà amb una fractura, una polarització, es trobarà amb una vall, més o menys profunda enmig, al vell mig, precisament al centre.
3 comentaris:
Castelló, cal entendre, puix que les coses s'estan fent be des del Bloc o el fet de ser molt actiu amb la possibilitat del pacte amb EU pot perjudicar llarg termini (eleccions de 2011)?
Una forta abraçada. Feia temps que no poia passar-me per ací i veig cada article supera l'anterior.
Moltes gràcies.
Mira, entenc que el BLOC és el partit polític del moviment valencianista que ha aconseguit arribar més lluny, on mai abans s'havia arribat: 298 regidors, més de 20 alcaldies, 114000 vots autonòmics, 140000 vots municipals, per no parlar de la seua xarxa de col·lectius locals, que pràcticament cobreix tot el territori valencià (valencianoparlant). És, per tant, el referent polític valencianista.
Com a partit polític, la seua obligació és guanyar posicions a les institucions polítiques (ajuntaments, diputacions i parlaments diversos) per a poder propossar/aplicar les polítiques que demana el moviment valencianista, polítiques valencianistes.
El creixement del BLOC s'ha produït des de l'esquerra (els gràfics així ho confirmen). I en el seu camí ha anant reduïnt l'espai d'EU (que té els mateixos regidors, uns 170, que tenia el 1987, quan va pactar amb UPV, que aleshores només tenia 35 regidors a tot el País). De fet, pots comprovar com allà on el BLOC més ha crescut, EU ha retrocedit (fins i tot, ha desaparegut).
Per tant, pense que, si per mitjà d'un pacte amb EU, el BLOC es garantix una presència a les Corts, i allà fa la política valencianista que dóna raó de la seua existència, a les Eleccions de 2011, el BLOC estarà en una posició incomparablement millor del que està ara, i molt millor que EU.
Pensa que ara l'única cosa que fa que EU estiga per davant del BLOC és que EU té diputats i el BLOC no. Què passarà quan el BLOC també en tinga? Que la tercera força política valenciana serà el BLOC. Això EU ho sap, i per això es resistix.
Però hi ha un corrent social bastant nombrós favorable a llevar-se de damunt els governs del PP i això només és possible si entre EU i BLOC aporten uns 10-12 diputats, junts o separats, ja que el PSOE soles no pot derrotar el PP. Eixos 10 o 12 diputats només poden eixir si EU i el BLOC van junts (lo de la resta de partits menuts és més relatiu, ja que aporten pocs vots, però millor si els aporten que si no els aporten). El que pose més problemes dels dos a un acord, es produisca finalment o no es produisca l'acord, eixirà més perjudicat davant l'opinió pública.
En definitiva, pense que el BLOC està fent el millor que pot fer ara: apuntar-se al corrent favorable a llevar-se de damunt al PP del govern, oferir els seus vots per a un acord que faça possible obtindre eixos 10-12 diputats que calen per reduir la majoria absoluta del PP, i garantir-se al 100% que estarà a les Corts per fer sentir la seua veu allà.
Si tot això passa, al 2011, el BLOC estarà infinitament millor, més fort, que ara.
Bon dia, Rafa.
Només voldria fer-te una apreciació tècnica -no, no t'espantes, no seré jo qui t'esmene l'anàlisi. En d'altres blogs hi ha una finestreta on apareixen els últims missatges publicats, siguen del post actual, siguen d'un post de fa quatre mesos. Això permet als visitants seguir fils antics que potser s'actualitzen, bé per rèpliques o contres, o bé per l'aparició de nous visitants que es recorren tot el blog i hi diuen la seua. El problema és que l'apreciació s'acaba aquí: no tinc ni idea de com es fa. Clar, tampoc no tinc ni idea de com fer un blog i tu sí, per tant...
Enhorabona per aquest espai
Publica un comentari a l'entrada