Un cap de setmana molt productiu

L'any no ha pogut començar millor, de moment. Per començar, hui faig 42 anys (una bona notícia: no fer-los n'haguera estat una de molt dolenta, fatídica per a mi). A més a més, el BLOC tancà ahir un Congrés amb un èxit absolut (¿qui ho haguera dit fa 2 anys, quan alguns pronosticaven la desfeta del principal partit nacionalista al País Valencià?). I, també, Espanya i Catalunya sembla que poden entendre's (que ja ens va be a la resta dels qui hem de relacionar-nos amb Espanya).

Després de les sessions de treball del Congrés del BLOC (que sempre tenen els seus daltabaixos), l'acte de cloenda va estar brillant i emotiu. Els amples consensos als quals s'havia arribat, resultat del llarg procés de maduració de l'opció política del nacionalisme, donaven força i contundència als discursos, davant una sala plena, molt plena. La presència de destacats dirigents i secretaris generals de les principals organitzacions polítiques, cíviques i socials del País Valencià (excloses les més lligades al PP i el propi PP), així com representants de les principals forces nacionalistes de la resta de l'Estat, transmitien el missatge que va presidir tot el Congrés i que així començava a autocumplir-se: el BLOC compta. I el tractament amb què la premsa ha abordat hui la notícia situa el BLOC en una molt bona posició en el mapa polític valencià.

He de felicitar tot el BLOC perquè el darrer cap de setmana ha estat el cap de setmana políticament més productiu des de fa molt de temps.

El cap de setmana s'obria, però, amb l'anunci de Joan I. Pla que el PSOE donaria suport al canvi de l'Estatut en la linia de rebaixar la clàusula d'exclusió del 5% i d'explicitar la unitat de català i valencià. Curiosament quasi al mateix temps que s'anunciava l'acord entre el PSOE i CiU respecte a l'Estatut català. Més enllà de les dades que mostraven que el pacte PP-PSOE per l'Estatut valencià no aportava cap guany electoral el PSOE, és pràcticament impossible que no establim lligams entre la celeritat en arribar a un pacte amb el PP abans que l'Estatut català arribara a Madrid, i la rapidesa amb què es desmarquen quan l'Estatut català està ja aclarit (pactat) a Madrid, i el valencià ja no fa de contrapes a favor de la unitat d'Espanya.

No ho dubteu, excepte el meu natalici, tot el que es comenta en este post està relacionat. S'obrin oportunitats importants per a la política al País Valencià:

a) Les noves relacions Espanya-Catalunya faciliten a d'altres nacionalitats la revisió del seu encaix a l'Estat espanyol. I així, entre totes, presionar una reforma de la Constitució. Galícia s'apuntarà, i la presència del Bloque Nacionalista Galego al govern de la Xunta presionarà en el sentit de sumar-la a les reivindicacions nacionals. I, en eixe sentit, la presència del País Valencià, junt a Galícia i Catalunya, ajudaria molt per a què Espanya revisara la Constitució i institucionalitzara alguns canvis importants en la seua definició nacional.

b) La política autista del PP, dogmàtica i reaccionària he de dir, obliga el PSOE a buscar acords en altres llocs. I donada la composició de l'arc parlamentari, els consensos els ha de construir amb IU, però sobretot amb els partits nacionalistes de Catalunya, el País Basc i Galícia (que donen més governs i vots). Tant de bó hi fóra també el País Valencià, i poguérem pressionar. El tractament de menyspreu que el PP fa al PSOE al País Valencià és potser encara més exagerat. Però el PSOE valencià mira al voltant i què veu: una EU progressivament afeblida i un BLOC encara extraparlamentari.

c) El BLOC s'ha situat, però, este cap de setmana, al centre de l'oposició al PP al País Valencià. Al centre: entre un PSOE oscil·lant i dubitatiu i una EU quan més feble més temerària. El BLOC, a diferència del PSOE, és contundent en la seua oposició al PP, i a diferència d'EU és consistent en la seua proposta política nacional.

Com veieu algunes coses poden començar a canviar en la política valenciana el 2006, i en totes elles el paper del BLOC és fonamental. Molta responsabilitat, però. Veritat!

Al 2006: el BLOC.

Primera aportació de l'any. I li he donat moltes voltes. I he pensat que paga la pena mullar-se una mica de bon començament. També per correspondre parcialment el regal (en forma de text) que Ignasi em va fer el dia Reis.
El cap de setmana del 21 i 22 de gener (Sant Vicent Màrtir), se celebra el Congrés Ordinari del BLOC. Amb els seus treballs, l'organització política nacionalista ha d'encarar la recta final d'aquesta legislatura autonòmica: el que vol dir les properes eleccions autonòmiques que, a més de municipals, potser siguen també estatals. I és un bon moment, per tant, per tal que el referent polític nacional del valencianisme assumisca els principis propis d'un partit amb visió de govern, que vol dir amb voluntat de país.
Massa sovint, però, s'ha entés esta més que aconsellable (i cada vegada més inajornable) visió de govern com la necessitat que el BLOC assumisca una posició de centre. I no és ben bé això.
Del que es tracta, pense, és d'assumir una visió del conjunt del País Valencià, suficientment ampla per a què abaste el màxim del territori valencià. Una proposta política que puga correr de nord a sud, del Sènia al Segura, sense contradiccions. En eixe sentit, el constructe polític valencianista ha de compatibilitzar al seu si la diversitat interna del país: les grans ciutats i les comarques, el nord i el sud, la costa i l'interior...
Del que es tracta també és d'assumir una posició generosa amb el conjunt País Valencià, una posició amb capacitat de negociació, una posició pactista. Una proposta política constructiva que, des de la fermesa dels principis, siga capaç de conviure i avançar en el context social en què s'hi troba.
Ara bé, potser una obvietat, però no és sobrer recordar-ho:
a) El BLOC no és el PSOE. El PSOE és el principal partit de l'oposició al País Valencià. El PSOE governa Espanya. I això significa que compta amb el suport d'un important nombre de ciutadans i ciutadanes. I el BLOC a penes compta amb un curt 5%. El BLOC no es pot perdre en les indefinicions centristes pròpies de qui aspira, ja fa temps, a governar en solitari: el BLOC ha de comprometre's ideològicament amb els sectors socials més permeables a la tradició política d'on prové l'actual proposta nacionalista.
b) El BLOC, però, tampoc no és EU. La xarxa urbana bastida políticament pel BLOC és una mostra del seu compromís pel País. La xarxa de col·lectius locals, l'estructura comarcal, els regidors i alcaldes valencianistes repartits per pràcticament tot el territori valencià, li donen consistència política nacional a la proposta del BLOC. I eixa especificitat nacional és el principal capital del BLOC, més enllà d'unes conjuntures o altres.
El País Valencià es mereix una oportunitat política. Una oportunitat que fins ara els partits parlamentaris (en el seu conjunt, en la seua resultant) li han negat. Una oportunitat que només pot donar-li el BLOC. Una oportunitat que el BLOC pot donar-li si és capaç d'assumir eixa visió de govern de què parlem, compromesa i generosa. Una possibilitat, però, que només arribarà si el BLOC forma part de les Corts Valencianes a partir de la primavera del 2007.

Entre Nadal i Reis

Ahir em vaig sobtar quan, a les Notícies de les 21:00 (les nou, vaja), presentaven el president del govern espanyol dient que 'España va bien'. Bó, no ho deia ben bé en eixes paraules, que han restat maleïdes per a la resta de la història (segurament serà menys: a la volta d'uns quants anys més, ja ningú no se'n recordarà). No ho va dir en eixes paraules, però quasi. Dèia jo que em vaig sorprendre. De sobte, vaig tindre la sensació de ser a un altre món. No sé si a una altra nació, però a un altre món, segur!

Eixa sensació es produeix cada vegada més sovint, en mi, a la vista dels debats polítics que es produeixen al meu voltant. Com que les realitats que perceben (el subjecte -tercera persona del plural- és: Zapatero-Pla, Rajoy-Camps-Zaplana, i companyia) i les que jo visc són diferents. Si es trobeu en la mateixa situació que jo, vos podria fer pensar a molts, com a mi: m'estic tornant boig; però no!! No s'equivoqueu. Es que vivim en mons diferents (potser en nacions diferents i tot). I clar si els mons són diferents (fins i tot, si són nacions diferents), les realitats que experimentem també seran diferents. I la diferència, no implica necessàriament bogeria o marginalitat: més bé és un altre punt de mira, que pot arribar inclús a ajustar millor la realitat.

Davant la sorpresa, em vaig preguntar: ¿seria tan dolent que el president del govern, o qualsevol polític de govern o d'oposició directa, intentara comprometre's més amb la realitat quotidiana de la gent? De tanta llunyania com que s'expressava, podria semblar 'extraterrestre'. ¿Seria possible un aterratge dels debats de la política? No sé si vaig entendre bé la frase de l'Ignasi quan el dia de Nadal dèia: "Què perdríem, doncs, d’encetar un descrèdit de la realitat democràtica actual en el sentit de deficient?". Però ho he fet hui en el sentit que destil·len els paràgrafs anteriors i els que segueixen.

Ja fa dies, setmanes, potser mesos, li done voltes a la distinció que alguns sociòlegs fan entre profà i professional. Són dues categories que es poden aplicar també a la política. Els qui s'hi dediquen a temps complet a la política i viuen d'ella (o siga, Pla, Camps, Zaplana...), serien els professionals, que es llancen missatges críptics que només ells entenen; i la gent que hi viu a certa distància de la política, cada dia, a la botiga, al carrer, a l'obra, a l'oficina, on siga,... vaja els qui viuen al món real, serien el profà.

La qüestió que em plantejava estos dies, setmanes o mesos, és: la professionalització de la política del valencianisme al País Valencià no pot confondre's amb la profesisionalització de la política de l'espanyolisme a Espanya. ¿El profà espanyol i el profà valencià són el mateix? Si la resposta és positiva, tant se val valencià com espanyol, i aleshores no sé què hi fem aquí. Si és negativa, i el profà espanyol i el profà valencià són diferents, aleshores els nostres polítics professionals també haurien de ser diferents. I no és una mera substitució de persones, sinó de formes de fer política.

Com que la realitat social es construix al mateix temps que es definix, resulta que mentre ens dirigisquen professionals que confonen el profà valencià i l'espanyol, els dos tendiran a confondre's. I, la veritat, per molt que les enquestes s'entesten, em fa la impressió que els valencians (els profans, clar) viuen la política d'una manera altra a com la viuen els espanyols (els profans, dic); tot i que cada vegada s'hi assemblen més, gràcies als professionals.

La democràcia de l'estat-nació derivada de l'ordre internacional establert a la Pau de Westfalia i dels canvis introduïts per les Revolucions dels segles XVIII i XIX no ens servix ja: si més no, no ens servix als valencians. La realitat global ens desborda, i la realitat local ens compromet. L'estat i la nació junts ens impedixen: separem-los doncs i reformem la democràcia.

Feliç Any Nou i que els Reis vinguen carregadets: a vore si ens porten altres professionals. Els ho agrairem molt. Veritat?