Les amígdales nacionals

Quan jo era menut, era propi que, després de repetides malalties de gola, t'extirparen les amígdales faríngees. Encara com no m'extirparen les amígdales cerebrals!

No fa molt que he estat conscient de la seua existència i, pel que diuen les investigacions neurològiques, sense ella no podria descodificar les meues emocions. Per la seua acció aprenc. Sí, aprenem, ja que acompleix una tasca de consolidació dels records, per mitjà de les emocions associades. Ho trobe fascinant això de la neurociència: ja sabem que sense emocions som incapaços de prendre decisions, però a més a més, pel que sembla, sense emocions tampoc no podem aprendre.

Si no ho he entés malament, en connexió amb el còrtex orbitofrontal (que es veu que juga un paper molt important en la capacitat empàtica que tenim), és la responsable que pugam prendre decisions, tot avaluant la més diversa informació. El còrtex orbitofrontal avalua premis i càstics, inclosos els emocionals que li arriben de les amígdales; i les amígdales desencadenen (crec que per mitjà de l'hipotàlem) descàrregues hormonals (dopamina, epinefrina...) que s'associen amb els estats de benestar o d'agitació (por, felicitat...) que experimentem. En definitiva, sembla que és l'acció de les amígdales cerebrals la que desencadena els processos que ens fan sentir por, ansietat, agressivitat, excitació, relax, benestar... que ens ajuden a prendre decisions.

Vaja, vaja, amb les amígdales cerebrals (plural perquè en són dos, una a cada costat del cervell, crec)!!

Per altra banda, també resulta que les investigacions neurològiques semblen mostrar com una freqüent exposició a situacions que ens provoquen por, ansietat, agressivitat, agitació,... i tot un seguit de sensacions negatives, generades per les descàrregues hormonals, causen malalties i acurten l'esperança de vida de les persones. Mentre que la freqüent exposició a situacions que ens generen benestar, tranquilitat, relax,... i tot un seguit de sensacions positives, ajuden a un bon estat de salut i allarguen l'esperança de vida de les persones.

I direu, i què carai té a vore tot açò amb les nacions? Doncs no ho sé del cert. Però en fer-me conscient de l'existència de les meues amígdales cerebrals, del seu paper en la nostra capacitat empàtica i en la generació dels nostres estats emocionals, de la seua aportació (junt al còrtex orbitofrontal) en els nostres processos de presa de decisions,... he pensat: caram!, que la nostra nació no residirà a les nostres amígdales?

Les identitats nacionals contenen molt importants components emocionals (hi ha qui pensa que només té components emocionals; jo no, jo pense que també en té de racionals). Emocions que queden gravades a la memòria de les amígdales i, amb l'ajuda del còrtex orbitofrontal, participen en les nostres decisions (a l'hora de parlar una llengua o altra, a l'hora de comprar un producte o altre, a l'hora de votar un partit o altre, etc.). I eixes emocions gravades tenen una llarga durada en la nostra memòria.

Si t'emociones amb un poema de Ferrater o de Vicent Andrés Estellés; si et rius amb 'Plats bruts' o amb 'Autoindefinits'; si has gaudit de les emocions provocades per la companyia de persones amb qui treballaves per aconseguir junts un objectiu (polític, cultural, social...) compartit; si els teus pares, germans, avis o amics han compartit amb tu preocupacions, il·lusions... totes eixes bones emocions resten gravades gràcies a les teues amígdales i et permeten prendre decisions a favor d'elles, decisions que són a favor teu i dels que estan amb tu en eixos moments.

Però, si de forma freqüent resulta que et trobes amb persones que menystenen a Ferrater o a Vicent Andrés Estellés; que dissenyen una programació televisiva totalment oposada al que poden representar bons programes de producció pròpia; que malmeten el treball d'anys de grups de persones en els que participes; amb persones que augmenten les preocupacions i allunyen les il·lusions dels teus pares, germans, avis o amics,... Si això passa, la teua amígdala s'excitarà sovint ordenant la segregació contínua d'hormones que malmeten la teua salut, no només psíquica sinó també física, empitjorà la teua salut i s'acurtarà la teua esperança de vida. I sigues conscient o no, actuen sobre els teus estats emocionals i, per tant, sobre la teua salut: siga perquè et subordines, siga perquè et rebel·les.

Doncs, resultarà que això de la identitat nacional és més important del que sembla!

I dic jo, un poc en broma, però molt en serio: aleshores, si és evident (encara que molts no vullguen vore-ho) que no potser el mateix finançament el necessari per mantindre un sistema educatiu amb dues llengües oficials (com ara el valencià) que per mantindre un sistema educatiu amb només una llengua oficial (com ara el castellà); tampoc es necessitarà el mateix finançament sanitari per atendre una població freqüentment agredida en les seues emocions (identitàries?) que per atendre una població que no es menystinguda d'aquesta manera.

Fa anys ja em va contestar algú: «el problema de la lengua es vuestro por hablar otra, no la habléis y se acabó el problema». Ara entenc perquè li vaig contestar molt enfadat i cridant: les meues amígdales cerebrals s'havien excitat!!

El CIS tenia raó

Hi ha que reconéixer que el CIS tenia raó. És de justícia. El que em resultava increïble d'aquella enquesta del CIS és que la gent no votara, i l'àmplia majoria del PP. Però està clar que el sentit comú i les intuïcions ens enganyen. Hi ha hagut una mica més d'abstenció que a les eleccions de 2003, però no tanta més, com per a justificar el correctiu que ha patit el flanc de l'esquerra de l'arc parlamentari valencià. A no ser que, precisament, no hagen anat a votar els ciutadans que podien votar PSOE o Compromís pel País Valencià (CPV), i sí els que votaven PP. Que és el que ha passat: vaja perogrullada, no?

L'abstenció ha estat molt elevada als entorns metropolitans de les capitals: a l'Alacantí (Alacant) ha arribat al 37.7%, al Baix Vinalopó (Elx) al 35.1%, a la Plana Alta (Castelló de la Plana) al 33.4%, a l'Horta Oest (Torrent) al 34.4%, al Camp de Morvedre (Sagunt) al 32.5%. Amb tot, al País Valencià hi havia hagut un increment del Cens d'unes 65.000 persones, entre 2003 i 2007, ara hi ha hagut un creixement de l'abstenció d'unes 66.000 persones, per tant, en total només s'han emés uns 1.000 vots menys que al 2003.

Però, en eixe context d'emissió de pràcticament el mateix número de vots, el PP ha estat l'única opció parlamentària que ha vist augmentar els seus suports amb uns 129.000 vots més: tant PSOE com CPV han perdut vots (en el segon cas si es considera la suma d'EU i de BLOC de 2003). Una part dels nous vots del PP provenen de les últimes liquidacions d'Unió Valenciana (UV): aproximadament uns 50.000. Però, i la resta? El govern ha triturat l'oposició. No ha patit cap desgast, cap; tot el contrari.

La mobilització necessària per guanyar els 1.272.538 votants decidits a votar PP és immensa: 300.000 vots més a PSOE i/o CPV, que hagueren situat la participació en el 80%, més o menys: participació inèdita a unes eleccions autonòmiques al País Valencià (a les Generals és més fàcil, la participació sempre és més alta, ai l'espanyolització valenciana!, quines males passades ens juga! A tots, eh, també als espanyols d'esquerra).

I és que pensàvem que la corrupció tindria un càstic polític (menys de 1.500 vots ha perdut el PP a la Plana Alta -l'única comarca amb pèrdua significativa de vot per al PP-, per posar un exemple), que l'abandonament de les polítiques socials tindria també un efecte negatiu sobre el govern, la destrucció de paratges naturals i paisatges, i un llarg etc. Què això reduiria l'entusiasme dels votants del PP, que optarien en major mesura per l'abstenció. Però, no. I sense desmobilitzar tant de votant a favor del PP és molt, molt, difìcil, que perda el govern de la Generalitat: no és prou amb la mobilització dels votants propis, cal la desmobilització dels votants del PP.

El PP ha obtingut el 50% dels vots emesos, o més encara, en pràcticament totes les comarques valencianes, mentre que el PSOE només arriba al 40% dels vots a les comarques menys urbanes i més despoblades i envellides (Els Ports, l'Alcalatén, l'Alt Palància, el Racó d’Ademús,...). I els principals guanys del PP es produeixen on el PSOE pateix les principals pèrdues. I, vés per on, encaixen geogràficament amb els espais socials on s'han concentrat les campanyes governamentals: la geografia de l'aigua i l'Àrea Metropolitana de València. Efectivament, el PP obté creixements de vot importants a les valls del Vinalopó (l'Alt Vinalopó, el Vinalopó Mitjà i el Baix Vinalopó) i a les riberes del Xúquer (la Ribera Alta i la Ribera Baixa), els espais directament afectats pel trasvassament Xúquer-Vinalopó, però també veu créixer el seu suport de forma significativa al Baix Segura: 'Agua para todos'. També el PP ha vist augmentar els seus vots a l'Àrea Metropolitana de València: grans esdeveniments, grans obres faraòniques, transport públic i serveis públics, en general, molt degradats... Molt de triomfalisme, mesclat amb victimisme.

És escandalosa la tendència bipartidista que revelen estes eleccions. S'acaba, a poc a poc, el pluralisme, visca el maniqueisme. Ja hem aconseguit un bipartidisme perfecte a Alacant i a València: tenim dos ajuntaments de capital provincial composats només pel PP i pel PSOE. I a Castelló, a Elx i a Torrent ha estat a punt de passar el mateix, la presència del BLOC (Castelló i Torrent) i de Compromís (Elx) ho evita. L'espanyolització de la campanya amb la tensió generada per la discussió antiterrorista entre PP i PSOE ajuda molt. I, de fet, de no haver-se produït l'acord que representa Compromís pel País Valencià, a hores d'ara ens trobaríem amb unes Corts Valencianes composades a la manera de l'Ajuntament de València: 60% PP, 40% PSOE.

L'anàlisi del que passa requereix més temps i espai. Vagen, però, per endavant estes curtes i simples reflexions sobre les dades. I encara que tot no es pot explicar amb números, dissortadament, el CIS tenia raó.

L'enquesta del CIS

Estic ben liat amb açò de les eleccions, però he trobat un foradet per reflexionar sobre les dades de l'enquesta del CIS publicades.

«Obviamente, la aplicación a los mismos datos de otros modelos podría dar lugar a estimaciones diferentes.»

Amb esta advertència com a precaució, introdueix el CIS l'estimació de resultats que fa i de la que, hui diumenge, alguns mitjans se'n fan ressò. Amb la informació publicada a la web del CIS no es pot aplicar un model diferent. De fet, no sabem quin ha estat el model que han fet servir per estimar els resultats, més enllà del vot declarat pels entrevistats i les simpaties. Hi ha, però, algunes observacions que poden fer-se.

a) A la pregunta relativa al record de vot, la distribució del cens aconseguida s'allunya dels resultats que es van produir el 2003. Això sol passar. Recorden haver votat PP un 35,8% dels enquestats, quan a les darreres eleccions va votar PP un 33,5% (2,3 punts de diferència a favor del PP). En canvi, recorden haver votat BLOC un 1% de la mostra, quan li van votar un 3,3% del cens (2,3 punts de diferència en contra del BLOC). És més fàcil trobar ex-votants del PP que ex-votants del BLOC, evidentment. Hi ha més diferències: els votants a partits menuts són més difícils de trobar a les mostres. I, encara que les diferències no són àmplies, si l'objectiu d'una enquesta és l'estimació de vot, pense que és rellevant corregir les possibles desviacions observades al record de vot, per petites que siguen. Però no sé si el model que aplica el CIS ho fa.

b) En un estudi preelectoral, fet també pel CIS, l'any 2003, declaraven que anirien a votar amb tota seguretat un 74% dels entrevistats. Després va votar un 71,5% dels cens. En l'estudi que ara tenim entre mans, declaren que aniran a votar amb tota seguretat només un 58,1%. Esta gran diferència pot indicar-nos tres coses:
- o bé el 27 de maig hi haurà una abstenció molt elevada, amb la qual cosa el PP guanyarà, irremeiablement, les eleccions amb majoria absoluta, tal com prediu l'estimació del CIS,
- o bé el nivell d'indecisió al País Valencià és molt elevat i això es reflexa també a la resposta d'esta pregunta, la qual cosa pot assenyalar l'existència de biaxos importants en la no-resposta (NS/NC), o vot ocult, que s'han de tindre en compte a l'hora de fer l'estimació de vots, i tampoc no sé si el model que aplica el CIS ho té en compte,
- o bé ens trobem davant d'una mostra esbiaxada, que ha trobat a persones amb especials tendències abstencionistes, amb la qual cosa la mostra reprodueix la situació (abstenció elevada) en la que el PP guanyaria amb tota seguretat les eleccions, però no representa la situació de la població valenciana en este moment.

c) En relació amb l'anterior, la informació publicada pel CIS no ens facilita quina és l'estimació que fan de l'abstenció, tot i que a l'enquesta s'hi troben diverses preguntes al respecte. Conéixer quina és eixa estimació de l'abstenció ens ajudaria molt a avaluar els resultats que se'ns presenten. A més a més, com que els percentatges que se'ns faciliten són sobre els vots emesos, no podem calcular el seu impacte sobre el cens electoral.

d) Tampoc se'ns faciliten els resultats estimats per circumscripcions electorals, que són els que permeten el càlcul del repartiment d'escons de les Corts. De fet, si l'interés és este càlcul d'escons, la dada de l'error mostral que és rellevant és la de l'error mostral per circumscripció, més que no la del total de la mostra. L'error mostral a escala de País Valencià d'esta enquesta és del ±2,36%, tanmateix l'error mostral per a la circumscripció de Castelló és del ±5,40%, a Alacant del ±4,41% i a València del ±3,26%. I són eixos errors els que s'han de tindre en compte per calcular l'estimació (els intervals de confiança, o forquetes com es diu a la premsa, que tampoc no apareixen a la informació facilitada).

e) Finalment, podem pensar també que el model que s'ha aplicat és un model estàndar. Vull dir que s'ha aplicat a les dades del País Valencià, igual com s'ha aplicat a les dades que s'han obtingut a Madrid, el mateix model: sense tindre en compte les especificitats polítiques valencianes. No ho sé en este cas concret, però amb certa freqüència m'he trobat amb qüestionaris del CIS elaborats amb esquemes mentals molt homogeneïtzadors de la plural realitat espanyola. Recorde, molt especialment, una pregunta sobre on havia aprés l'entrevistat el valencià, en una enquesta aplicada al País Valencià pel CIS, que no preveia la possibilitat com a resposta que el valencià s'aprenguera com a llengua materna!! Si això passa en els qüestionaris, per què no pensar que pot passar en altres fases de l'estudi, com ara l'aplicació de models d'estimació estàndar homogeneïtzadors d'Espanya.

En relació amb açò últim, darrerament no faig més que vore resultats d'enquestes d'àmbit local aplicades a municipis del País Valencià, amb qüestionaris una mica diferents i sense pretensió de predir el futur. I, de totes les anàlisis que he fet, he arribat a la conclusió que, al País Valencià, hi ha una bossa de votants indecissos, o que amaguen la seua intenció de votar, i la immensa majoria d'esta bossa de votants indecissos dubten entre votar opcions d'esquerres, bàsicament PSOE o Compromís, o no votar, mentre que el PP ja té tots els vots que ha de tindre. ¿Eixa informació la tenen a Madrid, al CIS? ¿Com aleshores imputen eixes no respostes parcials, eixos dubtes? Amb un model, clar, però quin?

No estic dient, amb tot plegat, que les dades que dóna el CIS no siguen veritat, i menys encara que estiguen manipulades. El que dic és que, per a predir el futur, no hi ha res com ajudar a construir-lo; i que les dades publicades ajuden a construir-lo. És probable que el PP obtinga una majoria absoluta, sí. Però, també és probable que no l'obtinga. Les enquestes són eines probabilístiques, ja ho he dit moltes vegades. I per a cuinar una enquesta (que totes es cuinen, precissament per introduir correccions de possibles biaixos que ajusten millor la realitat que es vol representar) dic que, per a cuinar una enquesta que pretén predir el futur, cal dispossar de molta informació, no només quantitativa: sinó també qualitativa. I ser bon cuiner, clar. Així, per molt ben dissenyada que estiga la mostra, si després els analistes no coneixen directament la realitat política sobre la que opera l'enquesta, les prediccions poden ser catastròfiques. Per això, els que em coneixen, saben que, si puc, evite predir amb enquestes, tot i que m'ajuden a descriure una situació i a donar idees de com actuar per construir el futur, sense predir-lo.

De l'enquesta que acaba de publicar el CIS, em quede amb dues idees: la primera, que guanyar el PP, que perda la majoria absoluta, no és tan fàcil com alguns poden pensar, que eixa victòria cal treballar-la de valent; i la segona, confirmar-me en què si l'abstenció és elevada, el PP guanyarà sense remei. I si voleu, fem una porra.