L'enquesta del CIS

Estic ben liat amb açò de les eleccions, però he trobat un foradet per reflexionar sobre les dades de l'enquesta del CIS publicades.

«Obviamente, la aplicación a los mismos datos de otros modelos podría dar lugar a estimaciones diferentes.»

Amb esta advertència com a precaució, introdueix el CIS l'estimació de resultats que fa i de la que, hui diumenge, alguns mitjans se'n fan ressò. Amb la informació publicada a la web del CIS no es pot aplicar un model diferent. De fet, no sabem quin ha estat el model que han fet servir per estimar els resultats, més enllà del vot declarat pels entrevistats i les simpaties. Hi ha, però, algunes observacions que poden fer-se.

a) A la pregunta relativa al record de vot, la distribució del cens aconseguida s'allunya dels resultats que es van produir el 2003. Això sol passar. Recorden haver votat PP un 35,8% dels enquestats, quan a les darreres eleccions va votar PP un 33,5% (2,3 punts de diferència a favor del PP). En canvi, recorden haver votat BLOC un 1% de la mostra, quan li van votar un 3,3% del cens (2,3 punts de diferència en contra del BLOC). És més fàcil trobar ex-votants del PP que ex-votants del BLOC, evidentment. Hi ha més diferències: els votants a partits menuts són més difícils de trobar a les mostres. I, encara que les diferències no són àmplies, si l'objectiu d'una enquesta és l'estimació de vot, pense que és rellevant corregir les possibles desviacions observades al record de vot, per petites que siguen. Però no sé si el model que aplica el CIS ho fa.

b) En un estudi preelectoral, fet també pel CIS, l'any 2003, declaraven que anirien a votar amb tota seguretat un 74% dels entrevistats. Després va votar un 71,5% dels cens. En l'estudi que ara tenim entre mans, declaren que aniran a votar amb tota seguretat només un 58,1%. Esta gran diferència pot indicar-nos tres coses:
- o bé el 27 de maig hi haurà una abstenció molt elevada, amb la qual cosa el PP guanyarà, irremeiablement, les eleccions amb majoria absoluta, tal com prediu l'estimació del CIS,
- o bé el nivell d'indecisió al País Valencià és molt elevat i això es reflexa també a la resposta d'esta pregunta, la qual cosa pot assenyalar l'existència de biaxos importants en la no-resposta (NS/NC), o vot ocult, que s'han de tindre en compte a l'hora de fer l'estimació de vots, i tampoc no sé si el model que aplica el CIS ho té en compte,
- o bé ens trobem davant d'una mostra esbiaxada, que ha trobat a persones amb especials tendències abstencionistes, amb la qual cosa la mostra reprodueix la situació (abstenció elevada) en la que el PP guanyaria amb tota seguretat les eleccions, però no representa la situació de la població valenciana en este moment.

c) En relació amb l'anterior, la informació publicada pel CIS no ens facilita quina és l'estimació que fan de l'abstenció, tot i que a l'enquesta s'hi troben diverses preguntes al respecte. Conéixer quina és eixa estimació de l'abstenció ens ajudaria molt a avaluar els resultats que se'ns presenten. A més a més, com que els percentatges que se'ns faciliten són sobre els vots emesos, no podem calcular el seu impacte sobre el cens electoral.

d) Tampoc se'ns faciliten els resultats estimats per circumscripcions electorals, que són els que permeten el càlcul del repartiment d'escons de les Corts. De fet, si l'interés és este càlcul d'escons, la dada de l'error mostral que és rellevant és la de l'error mostral per circumscripció, més que no la del total de la mostra. L'error mostral a escala de País Valencià d'esta enquesta és del ±2,36%, tanmateix l'error mostral per a la circumscripció de Castelló és del ±5,40%, a Alacant del ±4,41% i a València del ±3,26%. I són eixos errors els que s'han de tindre en compte per calcular l'estimació (els intervals de confiança, o forquetes com es diu a la premsa, que tampoc no apareixen a la informació facilitada).

e) Finalment, podem pensar també que el model que s'ha aplicat és un model estàndar. Vull dir que s'ha aplicat a les dades del País Valencià, igual com s'ha aplicat a les dades que s'han obtingut a Madrid, el mateix model: sense tindre en compte les especificitats polítiques valencianes. No ho sé en este cas concret, però amb certa freqüència m'he trobat amb qüestionaris del CIS elaborats amb esquemes mentals molt homogeneïtzadors de la plural realitat espanyola. Recorde, molt especialment, una pregunta sobre on havia aprés l'entrevistat el valencià, en una enquesta aplicada al País Valencià pel CIS, que no preveia la possibilitat com a resposta que el valencià s'aprenguera com a llengua materna!! Si això passa en els qüestionaris, per què no pensar que pot passar en altres fases de l'estudi, com ara l'aplicació de models d'estimació estàndar homogeneïtzadors d'Espanya.

En relació amb açò últim, darrerament no faig més que vore resultats d'enquestes d'àmbit local aplicades a municipis del País Valencià, amb qüestionaris una mica diferents i sense pretensió de predir el futur. I, de totes les anàlisis que he fet, he arribat a la conclusió que, al País Valencià, hi ha una bossa de votants indecissos, o que amaguen la seua intenció de votar, i la immensa majoria d'esta bossa de votants indecissos dubten entre votar opcions d'esquerres, bàsicament PSOE o Compromís, o no votar, mentre que el PP ja té tots els vots que ha de tindre. ¿Eixa informació la tenen a Madrid, al CIS? ¿Com aleshores imputen eixes no respostes parcials, eixos dubtes? Amb un model, clar, però quin?

No estic dient, amb tot plegat, que les dades que dóna el CIS no siguen veritat, i menys encara que estiguen manipulades. El que dic és que, per a predir el futur, no hi ha res com ajudar a construir-lo; i que les dades publicades ajuden a construir-lo. És probable que el PP obtinga una majoria absoluta, sí. Però, també és probable que no l'obtinga. Les enquestes són eines probabilístiques, ja ho he dit moltes vegades. I per a cuinar una enquesta (que totes es cuinen, precissament per introduir correccions de possibles biaixos que ajusten millor la realitat que es vol representar) dic que, per a cuinar una enquesta que pretén predir el futur, cal dispossar de molta informació, no només quantitativa: sinó també qualitativa. I ser bon cuiner, clar. Així, per molt ben dissenyada que estiga la mostra, si després els analistes no coneixen directament la realitat política sobre la que opera l'enquesta, les prediccions poden ser catastròfiques. Per això, els que em coneixen, saben que, si puc, evite predir amb enquestes, tot i que m'ajuden a descriure una situació i a donar idees de com actuar per construir el futur, sense predir-lo.

De l'enquesta que acaba de publicar el CIS, em quede amb dues idees: la primera, que guanyar el PP, que perda la majoria absoluta, no és tan fàcil com alguns poden pensar, que eixa victòria cal treballar-la de valent; i la segona, confirmar-me en què si l'abstenció és elevada, el PP guanyarà sense remei. I si voleu, fem una porra.

Nosaltres no som d'eixe món

L'any que es va aprovar la Constitució de 1978 jo tenia 14 anys. I el primer Estatut d'Autonomia valencià l'aprovaren quan jo en tenia 19. Entre una cosa i l'altra, vaig viure bàsicament a l'Institut de Carcaixent, i a ma casa és clar, el meu procés de pressa de consciència política. Jo, del temps del Franco, més enllà del que m'han contat, no recorde més que la por dels meus pares a tot allò polític, l'arrogància que captava en les parelles de la Guàrdia Civil (aleshores, no savia com dir-li a eixa actitud que transmitien), i l'exercit als carrers (molt, molt més que ara). La meua socialització política, per tant, s'ha produït en un entorn postfranquista delerós de llibertats: massa jove per participar directament als primers moments de la transició democràtica, però no tant com per no captar el sentit i el desig de llibertat política dels primers anys de pràctica democràtica.

Vés per on, ara, alguns volen reprendre el camí del totalitarisme i de la persecució de les llibertats. En la sentència que impedia l'entrada al repetidor de TV3 del Montdúver, la jutgessa argumentava, entre altres coses, que podia vulnerar-se la llibertat d'informació. No la llibertat d'expressió, que també tot i no incloure's en la sentència, sinò la llibertat d'informació!! Em va semblar com un bufit d'aire fresc en un ambient contaminat, reconcentrat, carregat... Tanmateix, dies després la Junta Electoral prohibeix l'exhibició de la pel·lícula Ja en tenim prou! a la Universitat de València i als ajuntaments, per a després ampliar-la, la prohibició, a espais públics, en general, i a la resta d'Universitats. De la Rúa, jutge que presideix la Junta Electoral, argumenta que entén que les associacions no poden fer campanya: li prohibirà De la Rúa als bisbats fer crides als votants conservadors? I, en eixos dies també, em trobe amb què un alcalde del PP li dóna instruccions a la 'seua' Policia Local per a què perseguisca la propaganda en contra del PP. I no diré res de Canal 9, per no cansar-me.

No, jo no soc d'eixe món. Nosaltres no som d'eixe món de prohibició, de persecució, de limitació... Jo soc del món de la llibertat d'expressió, de la llibertat d'informació, de la llibertat d'associació...

Nosaltres som d'un món on les persones i els col·lectius poden expressar les seues idees lliurement, sense agressions; som d'un món on les persones i els col·lectius poden accedir lliurement a tota la informació que consideren rellevant per al desenvolupament de les seues vides; som d'un món on les persones i els col·lectius poden associar-se lliurement per desenvolupar les seues activitats pacíficament; som d'un món on, en comptes d'atemorir a les persones, es tracta de buscar solucions a les pors de la gent... Som d'un món respectuós amb la diversitat, d'un món que amplia, i no restringeix, les oportunitats de les persones... I, fixeu-vos, eixes coses que dic les defensaria qualsevol liberal demòcrata, no cal ser progressista, no cal ser d'esquerres, no cal ser radical,... simplement cal ser demòcrata.

La gent del PP vol fer-nos retrocedir en el temps: si a la manipulació de la Televisió Valenciana, li afegim la limitació de la llibertat d'informació (tancament de TV3), li afegim la persecució de l'oposició (perseguir la propaganda contra el PP), la prohibició de la llibertat d'expressió a les associacions (les associacions no poden fer campanya), la criminalització de les Universitats (la llibertat de càtedra és perillosa), la difusió de la por a l'estranger, a Catalunya,... potser ja només li falta aconseguir que l'exèrcit es passetge pel carrer i les similituds amb el règim franquista seran tantes que ens costarà de distinguir.

I ho senc, ho senc molt, perquè conec persones que estime que els voten, però si es consideren demòcrates no poden votar al Partit Popular i mantenir, encara, que són demòcrates. Perquè la democràcia és exigent; exigeix llibertats, moltes llibertats, de les que he parlat ací i d'altres: perquè... el lliure mercat, la llibertat econòmica, de la que es diuen defensors, també es veu atacada per la corrupció de la que fan gal·la personatges com Fabra i molts altres alts càrrecs del PP.

No, companys i companyes, votar al PP és votar en contra de la democràcia. Si et consideres demòcrata, no pots votar al PP: nosaltres no som d'eixe món, com deia Raimon.

Contra les majories absolutes, contra l'abstenció

Al trailer de Ja en tenim prou, el Ferran Torrent diu que «ja en tenim prou, de majories absolutes». I té raó. Les experiències de govern amb majoria absoluta han estat experiències negatives per la majoria de la població, foren d'un partit o d'altre. L'esquifit sistema de separació de poders de la democràcia espanyola trontolla, fins a perdre l'equilibri, quan una majoria absoluta s'apodera de l'arc parlamentari. Per tant, jo signe el que diu el Ferran: no vull cap majoria absoluta. Vull que el govern haja de negociar i arribar a acords amples en el desenvolupament legislatiu de la societat valenciana.

Ara bé, també és ben cert que davant les eleccions del 27 de maig, les probabilitats que el PSOE obtinga una majoria absoluta al País Valencià són molt, molt, remotes. Per tant, ara i ací, pronunciar-se contra les majories absolutes és pronunciar-se contra una majoria absoluta del PP. Aleshores la pregunta és: ¿com evitar una majoria absoluta del PP al País Valencià les properes eleccions? No hi ha fòrmules magistrals en els afers de la política, tanmateix hi ha alguna cosa que cal fer sempre, abans de llançar-se: estudiar les dades. Elles ens donen pistes.

En un llibre editat per Vicent Franch i publicat per la Fundació Vives i la Generalitat Valenciana, Elecciones autonómicas y municipales de 2003 en la Comunitat Valenciana (sic), vaig aportar, junt a uns companys de departament, Ramon Llopis i Jordi Giner, un capítol sobre les característiques dels votans i abstencionistes en eixes eleccions, «Votants i abstencionistes a les Eleccions Autonòmiques de maig de 2003», a partir de les dades facilitades per una enquesta feta menys d'un mes després de les eleccions. Remarcar algunes idees que vaig extreure aleshores i que, donat que són les darreres eleccions autonòmiques celebrades al País Valencià, ens poden ser d'utilitat.

1. Les dades ens indiquen, en primer lloc, que amb una abstenció al voltant del 25%-26%, o menys, no es donen majories absolutes. Per tant, el primer objectiu seria aconseguir que la participació electoral del dia 27 superara, diguem-ne, el 74%. Això ja va passar a les eleccions de 1987, i el PSOE va perdre la majoria absoluta, i el 1995, quan el PP guanyà, però sense majoria absoluta. Les darreres eleccions, les de 2003, es va produir una reducció de l'abstenció, respecte a 1999, però no va ser suficient. I el principal forat abstencionista afectava aleshores a potencials votants del PSOE (uns 300.000), EU (uns 80.000) i BLOC (uns 35.000), i tingué com a efecte que la participació es quedara en un 71.5%.

2. Al cens de 2003, hi trobàvem al voltant d'un 75% de votants constants, és a dir, uns ciutadans que si no votaven, era per raons tècniques (no trobar-se al cens: així la revisió del cens és important, i s'acaba en 4 dies) o d'impossibilitat fàctica(trobar-se fora del lloc: o siga, el vot per correu, s'ha de controlar); un 13% d'abstencionistes esporàdics i un 12% d'abstencionistes militants. Si descomptem el tercer grup, que s'absté sistemàticament, i l'abstenció tècnica dels dos primers grups, obtindríem un mena de límit de participació a les eleccions autonòmiques valencianes situat al voltant del 78%.

3. Els grups més abstencionistes són les persones amb una edat inferior als 45 anys, amb un autoposicionament ideològic de centre i actius al mercat laboral. Destaquen per damunt, molt per damunt, el grup de nous votants, aquells que encara no han votat per raons d'edat, que presenten una taxa d'abstenció propera al 50%. Els grups més participatius electoralment són les persones amb més de 55 anys, jubilats i sense estudis.

4. Entre les persones actives al mercat laboral, nous votants i estudiants, les eleccions del 2003 les va guanyar el PSOE; mentre que el PP va guanyar les eleccions a partir del vot aconseguit entre la població jubilada i les mestresses de casa, i la majoria absoluta per una participació baixa, precisament dels grups que donaven la victòria al PSOE.

5. Així les coses, el Compromís pel País Valencià pot mobilitzar una quantitat de ciutadans situada entre 250.000 i 300.000 votants. El PSOE, però, pot mobilitzar entre 1.100.000 i 1.200.000 vots. Si afegim les característiques dels abstencionistes, resta clar que la major part del pes de la mobilització electoral per a maig recau del costat del PSOE. Ara bé, hem de ser conscients que per molt que es treballe, no podrem mobilitzar tots els 1.500.000 de potencials votants de PSOE i Compromís, per tant, no podem deixar perdre cap vot cap a l'abstenció, que el resultat pot ser molt ajustat.

En definitiva, pense que no podem esperar trasvassos de vot del PP cap a este costat del llindar ideològic, com a molt podem desmobilitzar-los, però tal com veig els mitjans de comunicació i la campanya del PP, eixa desmobilització dels votants del PP em sembla perduda. La nostra faena està en aconseguir que els abstencionistes deixen de ser-ho. D'esta manera, a més a més, ningú no agafa vots de ningú: del que es tracta és de traure'ls de casa. Cada força política ha de treballar, per separat i conjuntament, segons calga, amb els sectors socials més pròxims, per evitar que s'abstinguen. I si el PSOE no fa la faena (i no tinc indicis que l'estiga fent), l'hauran de fer totes les forces polítiques que composen el Compromís.