Entre Nadal i Reis

Ahir em vaig sobtar quan, a les Notícies de les 21:00 (les nou, vaja), presentaven el president del govern espanyol dient que 'España va bien'. Bó, no ho deia ben bé en eixes paraules, que han restat maleïdes per a la resta de la història (segurament serà menys: a la volta d'uns quants anys més, ja ningú no se'n recordarà). No ho va dir en eixes paraules, però quasi. Dèia jo que em vaig sorprendre. De sobte, vaig tindre la sensació de ser a un altre món. No sé si a una altra nació, però a un altre món, segur!

Eixa sensació es produeix cada vegada més sovint, en mi, a la vista dels debats polítics que es produeixen al meu voltant. Com que les realitats que perceben (el subjecte -tercera persona del plural- és: Zapatero-Pla, Rajoy-Camps-Zaplana, i companyia) i les que jo visc són diferents. Si es trobeu en la mateixa situació que jo, vos podria fer pensar a molts, com a mi: m'estic tornant boig; però no!! No s'equivoqueu. Es que vivim en mons diferents (potser en nacions diferents i tot). I clar si els mons són diferents (fins i tot, si són nacions diferents), les realitats que experimentem també seran diferents. I la diferència, no implica necessàriament bogeria o marginalitat: més bé és un altre punt de mira, que pot arribar inclús a ajustar millor la realitat.

Davant la sorpresa, em vaig preguntar: ¿seria tan dolent que el president del govern, o qualsevol polític de govern o d'oposició directa, intentara comprometre's més amb la realitat quotidiana de la gent? De tanta llunyania com que s'expressava, podria semblar 'extraterrestre'. ¿Seria possible un aterratge dels debats de la política? No sé si vaig entendre bé la frase de l'Ignasi quan el dia de Nadal dèia: "Què perdríem, doncs, d’encetar un descrèdit de la realitat democràtica actual en el sentit de deficient?". Però ho he fet hui en el sentit que destil·len els paràgrafs anteriors i els que segueixen.

Ja fa dies, setmanes, potser mesos, li done voltes a la distinció que alguns sociòlegs fan entre profà i professional. Són dues categories que es poden aplicar també a la política. Els qui s'hi dediquen a temps complet a la política i viuen d'ella (o siga, Pla, Camps, Zaplana...), serien els professionals, que es llancen missatges críptics que només ells entenen; i la gent que hi viu a certa distància de la política, cada dia, a la botiga, al carrer, a l'obra, a l'oficina, on siga,... vaja els qui viuen al món real, serien el profà.

La qüestió que em plantejava estos dies, setmanes o mesos, és: la professionalització de la política del valencianisme al País Valencià no pot confondre's amb la profesisionalització de la política de l'espanyolisme a Espanya. ¿El profà espanyol i el profà valencià són el mateix? Si la resposta és positiva, tant se val valencià com espanyol, i aleshores no sé què hi fem aquí. Si és negativa, i el profà espanyol i el profà valencià són diferents, aleshores els nostres polítics professionals també haurien de ser diferents. I no és una mera substitució de persones, sinó de formes de fer política.

Com que la realitat social es construix al mateix temps que es definix, resulta que mentre ens dirigisquen professionals que confonen el profà valencià i l'espanyol, els dos tendiran a confondre's. I, la veritat, per molt que les enquestes s'entesten, em fa la impressió que els valencians (els profans, clar) viuen la política d'una manera altra a com la viuen els espanyols (els profans, dic); tot i que cada vegada s'hi assemblen més, gràcies als professionals.

La democràcia de l'estat-nació derivada de l'ordre internacional establert a la Pau de Westfalia i dels canvis introduïts per les Revolucions dels segles XVIII i XIX no ens servix ja: si més no, no ens servix als valencians. La realitat global ens desborda, i la realitat local ens compromet. L'estat i la nació junts ens impedixen: separem-los doncs i reformem la democràcia.

Feliç Any Nou i que els Reis vinguen carregadets: a vore si ens porten altres professionals. Els ho agrairem molt. Veritat?