dimarts, 10 de gener de 2006

Al 2006: el BLOC.

Primera aportació de l'any. I li he donat moltes voltes. I he pensat que paga la pena mullar-se una mica de bon començament. També per correspondre parcialment el regal (en forma de text) que Ignasi em va fer el dia Reis.
El cap de setmana del 21 i 22 de gener (Sant Vicent Màrtir), se celebra el Congrés Ordinari del BLOC. Amb els seus treballs, l'organització política nacionalista ha d'encarar la recta final d'aquesta legislatura autonòmica: el que vol dir les properes eleccions autonòmiques que, a més de municipals, potser siguen també estatals. I és un bon moment, per tant, per tal que el referent polític nacional del valencianisme assumisca els principis propis d'un partit amb visió de govern, que vol dir amb voluntat de país.
Massa sovint, però, s'ha entés esta més que aconsellable (i cada vegada més inajornable) visió de govern com la necessitat que el BLOC assumisca una posició de centre. I no és ben bé això.
Del que es tracta, pense, és d'assumir una visió del conjunt del País Valencià, suficientment ampla per a què abaste el màxim del territori valencià. Una proposta política que puga correr de nord a sud, del Sènia al Segura, sense contradiccions. En eixe sentit, el constructe polític valencianista ha de compatibilitzar al seu si la diversitat interna del país: les grans ciutats i les comarques, el nord i el sud, la costa i l'interior...
Del que es tracta també és d'assumir una posició generosa amb el conjunt País Valencià, una posició amb capacitat de negociació, una posició pactista. Una proposta política constructiva que, des de la fermesa dels principis, siga capaç de conviure i avançar en el context social en què s'hi troba.
Ara bé, potser una obvietat, però no és sobrer recordar-ho:
a) El BLOC no és el PSOE. El PSOE és el principal partit de l'oposició al País Valencià. El PSOE governa Espanya. I això significa que compta amb el suport d'un important nombre de ciutadans i ciutadanes. I el BLOC a penes compta amb un curt 5%. El BLOC no es pot perdre en les indefinicions centristes pròpies de qui aspira, ja fa temps, a governar en solitari: el BLOC ha de comprometre's ideològicament amb els sectors socials més permeables a la tradició política d'on prové l'actual proposta nacionalista.
b) El BLOC, però, tampoc no és EU. La xarxa urbana bastida políticament pel BLOC és una mostra del seu compromís pel País. La xarxa de col·lectius locals, l'estructura comarcal, els regidors i alcaldes valencianistes repartits per pràcticament tot el territori valencià, li donen consistència política nacional a la proposta del BLOC. I eixa especificitat nacional és el principal capital del BLOC, més enllà d'unes conjuntures o altres.
El País Valencià es mereix una oportunitat política. Una oportunitat que fins ara els partits parlamentaris (en el seu conjunt, en la seua resultant) li han negat. Una oportunitat que només pot donar-li el BLOC. Una oportunitat que el BLOC pot donar-li si és capaç d'assumir eixa visió de govern de què parlem, compromesa i generosa. Una possibilitat, però, que només arribarà si el BLOC forma part de les Corts Valencianes a partir de la primavera del 2007.

4 comentaris:

ignasimora ha dit...

Estic d’acord o compartisc el teu desig segons el qual el País Valencià es mereix una oportunitat política, que només li la pot donar el BLOC i que “només arribarà si el BLOC forma part de les Corts Valencianes a partir de la primavera del 2007”. Això és el nucli central, la base, l’objectiu principal. Ara bé, sense voler ni permetre introduir cap dubte en eixa mena de conclusió, sinó com si diguérem fent un apartat per a la reflexió o potser només per a l’especulació que no divergeix del teu pensament, Rafa, en tot cas l’expressa amb altres paraules, m’atreviria a dir que el projecte “nacional”, de construcció o reconstrucció nacional que hauria de ser el moll de l’os del BLOC, a vegades se’ns esmuny. Curt i ras: el moviment bloquista hauria de buscar les fórmules de nacionalitzar o renacionalitzar la societat valenciana, tota la societat valenciana. És a dir el seu objectiu és anterior ideològicament i políticament que el de ser una alternativa de poder o la representació de totes les causes perdudes o semiperdudes, entre les quals hi hauria la reivindicació nacional. Per descomptat que el BLOC, per convicció de la majoria dels seus militants i per una simple tàctica de modernitat imprescindible, ha de posicionar-se en les postures més avançades o beneficioses de cara a les necessitats dels ciutadans, postures que poden sorgir del seu si o de la diversitat de la societat valenciana. Però la seua fita esencial i específica és com la de la democratització d’una societat inmersa en un règim autoritari, una fita que supera l’esquema partidista actual i que, per tant, requereix, com tu dius, “una posició amb capacitat de negociació, una posició pactista”, molt superior a la d’altres opcions polítiques que només han de tindre en compte un sector de la població, no el conjunt dels habitants d’un país, en un sentit o en un altre, en una mesura o en una altra. Eixa direcció política, si no es confon amb d’altres, s’hauria d’explicitar conseqüentment en un discurs que, ara i ací, creguera i defensara el factor nacional per damunt de tota la resta (sense que implicara l’oblit de tota la resta), i en la línia d’actuació que més convinguera en cada moment al procés gradual d’identificació nacional del poble valencià, sense descartar res ni ningú.

Rafael Castelló ha dit...

Si més no, una resposta ràpida (encara que llarga, pensada en pocs minuts).

Sí. Precisament això que tu comentes és el que cal. Ara bé:

1) Un partit polític té com a objectiu central guanyar eleccions. I quan les guanya, aplicar un programa de govern (que és anterior). Pot no guanyar-les, però participar-hi al govern, però per això ha d'estar-hi.

2) El procés de nacionalització d'una societat és una de les tasques que tradicionalment han assumit els governs (per a la qual cosa vore apartat 1)

3) En la tasca de nacionalització, l'acció de la societat civil organitzada (no en partits, sinó en associacions), té un paper molt important, sobretot mentre el/s partit/s nacional/s arriben al govern o a condicionar el govern (després també, però menys). Normalment, clar.

Per tant, objectiu número 1 del BLOC, sense cap tipus de dubte ni condicionant, arribar al govern de la Generalitat. Sobre la nacionalització pot fer poc més del que ja està fent des de la pròpia existència territorial, i des dels Ajuntaments (que no és poc, però no és suficient), sinó està al govern -o, si més no, al parlament-).

Al BLOC se li demana molt més del que es demana, en condicions normals, a qualsevol altre partit, com ara el PSOE. El BLOC ha d'avançar cap a eixe espai nacional, més enllà de les posicions ideològiques, sí, però ho ha de fer des de les seues posicions més fermes, que són a l'esquerra.

En un país normal, a banda de la tasca de govern-oposició que vetlla per la nacionalització de la societat, altres institucions com ara el mitjans de comunicació, els intel·lectuals, els empresaris i treballadors... també treballen per eixe objectiu.

Si volem que el BLOC ho faça tot (oblidant que és simplement el partit polític més important del conjunt del moviment nacionalista), el trencarem com es trenca una corda que aguanta massa pes.

Deixem que el BLOC faça la seua faena (guanyar eleccions) i exigim que la resta del moviment també la faça, a cadascú la seua.

Clar com que sembla que l'eina més potent que tenim és el BLOC volem que ho faça tot. És com quan li exigim a la llengua que, a més a més de sobreviure com a codi en un context comunicatiu advers, també servisca d'identificador nacional. Li manem massa faena, i pot trencar-se.

Rafael Castelló ha dit...

A rajaploma, es diu el que he fet adés.

Enric Castelló ha dit...

Rafa, estic totalment d'acord amb la teua visió sobre les estratègies polítiques. El Bloc té el seu potencial al territori, potencial que no tenen altres forces polítiques com EU, per exemple. És un partit que treballa des del local per arribar a tot el país, cosa que no fa tampoc el PSOE, que treballa amb la filosofia de sucursal. Aquesta estructura el fa fort. D'acord també amb Ignasi, les fórmules nacionalitzadores s'han de construir des de la societat, no des d'una intel·lectualitat. Hem de partir del poble per arribar al poble. El poble valencià està en un moment en què la realitat que se li presenta a la televisió i la seva realitat és cada vegada més allunyada. Crec que el Bloc ha de continuar conreant un discurs realista, possibilista i que sobretot parteixca d'aquesta realitat però que, a més, no autolimite el projecte social i nacional. La dreta ha deixat una terra cremada i ha limitat el futur dels valencians. Sembla que estiguem abocats a una dinàmica inexorable constructura i depredadora del territori. El model de vida que planteja és el de convertir-se en cambrer de platja o muntar una immobiliària de barri. Per contra, el poble valencià vol anar més enllà, vol formar-se, buscar noves perspectives en basades en el coneixement, que respectin el medi ambient... Crec que la democratització i la nacionalització dels valencians passen per aquest nou model social.