Assegurances nacionals

Em sembla vergonyós, patètic i insultant per als demòcrates. Siguen del signe polític que siguen.

La matinada del 8 al 9 d'octubre, a la porta de la Seu Nacional del BLOC, un veí es troba amb un artefacte que resulta ser un artefacte explosiu casolà i, segons comentaris d'un dels molts policies nacionals que van ser desplaçats al lloc: «esto va en serio». Els veïns que hi arribaven no podien entrar a casa i els que eren a casa no podien sortir. ¡¡Un artefacte explossiu deixat en mig del carrer!!

Encara estic esperant la condemna i l'explicació de les actuacions realitzades per part del Delegat del Govern, el socialista Bernabé. Encara estic esperant les seues declaracions de preocupació per la seguretat i la vida de les persones, siguen militants o veïns, que es mouen pels voltants de la seu d'un partit polític que, sistemàticament, actua dintre dels marges de la legalitat vigent. Encara estic esperant que el President de la Generalitat Valenciana, el popular Camps, condemne la salvatjada i inste al Govern central, competent en assumptes de terrorisme, a actuar amb contundència, en aplicació de la Llei Antiterrorista, contra els grups terroristes d'extrema dreta, feixistes i racistes que, impunement, es mouen pels carrers de les ciutats del nostre país (a la Processó Cívica (?) del 9 d'octubre al Cap-i-Casal hi anaven), i amenacen la vida de les persones de bé que viuen al seu territori, el valencià.

En canvi, n'estic tip d'escoltar les condemnes del Delegat del Govern, el socialista Bernabé, per la crema de fotocòpies de fotos del Rei o la família reial. Acte simbòlic que puc no compartir, però no posa en perill la vida de ningú. N'estic fart, de sentir que els terroristes bascos han cremat caixers automàtics o contenidors de fem. Actes també políticament condemnables i penalment perseguibles. I què passa al País Valencià?

M'he d'avergonyir, necessàriament, de viure en un país on els líders polítics, socialistes o populars, tenen prioritats tan extravagants: ¿és més perillós cremar unes fotocòpies que un artefacte explosiu deixat al carrer? Les persones amb aquestes prioritats m'han de semblar, necessàriament, patètiques pels seus sistemes de valors. I m'insulta com a ciutadà, i com a persona humana, el valor que atorguen a la meua seguretat i que, damunt, pretenguen que compartisca les seues prioritats.

Però ja se sap: cadascú assegura el que li interessa. Ahir, passava pel carrer Marqués de Sotelo de València i vaig vore un cartell publicitari que mai no m'havia cridat l'atenció. España, SA. He intentat informar-me. Resulta que és una antiga (des de 1928) empresa d'assegurances (hi ha qui diu, pel que he llegit en algun lloc, que lloga pisos i, després, persegueix els inquilins per tal que els lloguers roten més ràpidament, i augmente el marge de benefici). «Compañía nacional de seguros», acompanya el nom de l'empresa.

Doncs això, cadascú s'assegura el que li interessa: Rajoy s'enrotlla en la bandera i Zapatero corre a convidar al Rei a reunions polítiques. No sé qui va posar una bomba en un carrer de València, però sé qui va cremar unes fotocòpies en una plaça d'aquesta ciutat. Al País Valencià, la valoració de Zapatero avantatja la de Rajoy en 4 centèssimes, que els que treballem amb enquestes sabem que vol dir que no l'avantatja en res. I amb això,... he d'estar més tranquil, senyor Bernabé? O he de canviar de nació per tal d'estar més tranquil i viure més segur?