diumenge, 4 de febrer del 2007

Generalitat del sud?

D'un temps cap ací, m'arribem percepcions de diferents fonts, bastant allunyades entre elles, que venen a coincidir en una certa tendència en la política a Catalunya.

A principis de gener, el meu germà Enric llençava un crit d'advertència al seu blog sobre la deriva de TV3, que cada vegada se sembla
més a Canal 9. Li deia jo que estigueren alerta que es comença amb una tele com Canal 9 i s'acaba tenint a Camps (PP) de President. Tot no quedava ací, però. Pocs dies després, a banda de la confirmació d'altres comentaris de la deriva de TV3 (la Otero i Bono, per exemple), em trobe amb comentaris relatius a la política del govern de Catalunya, coincidents en la baixada de la tensió de la pròpia voluntat per afavorir una voluntat espanyola més cohesionada. Comentaris electrònics que culminen amb l'article de Salvador Cardús a l'Avui, on posa tres exemples de la política de l'actual govern català.

Vaja, jo sempre havia pensat que Catalunya era una referència per al País Valencià, que els valencians havíem d'emmirallar-nos amb els nostres veíns que viuen més amunt del Sénia. I que, d'eixe emmirallament, sortiria un procés de convergència política que faria que els anhelats Països Catalans, la nació catalana vaja, tinguera una concreció espaitemporal, o siga que es fera real. Mai m'havia pensat que el procés de convergència política pogués produir-se a l'inrevés. No se m'havia ocorregut mai que foren els catalans els que copiaren els valencians. Certament, també és un procés de convergència entre allò català i allò valencià. I, potser, un procés de convergència política que també portaria a la concreció espaitemporal nacional, no sé si catalana, valenciana o com. Però clar, els comentaris que fa en Cardús em recorden tant la política valenciana, que dubte si no estarem redreçant el camí de construcció nacional, fent que la política catalana se semble cada vegada més a la política valenciana. El problema és que la política valenciana, tal com s'ha desenvolupat fins ara, no és més que una extensió de la política espanyola: i això sembla que fa el govern Montilla amb la política catalana.

I dic jo, perquè no s'esperen una mica a copiar la política valenciana. Farà uns mesos vaig estar a Barcelona, i en un foro ple de nacionalistes catalans, dels de Catalunya clar, vaig dir que em semblava més probable que els nacionalistes valencians, dels del País Valencià clar, formaren part d'un govern al País Valencià que no els nacionalistes catalans d'un a Catalunya. Ja m'enteneu, el broquil s'està florint. Si copien, els catalans, la política valenciana feta pel PSOE o pel PP, les coses no poden anar bé: acabarà governant el PP a Catalunya, com al País Valencià. Vegeu, sinó, com el PP ja monta 'akelarres' a Catalunya (esta vegada per parlar de política de seguretat, ja vorem com és el pròxim), tal i com els monta, sense vergonya, al País Valencià.

Ara que, quan resulta que trobes llocs electrònics (i, de vegades, també en paper) on els nacionalistes catalans es refereixen a la Generalitat valenciana dient-li la Generalitat del sud, tinc problemes per a establir quines són les diferències. Un bon grapat de valencians i valencianes enviant senyals a Madrid, protestes, papers, cartes, etc... per tal que els espanyols no es referisquen al País Valencià com al Levante espanyol (Autopista de Levante o, en el temps, «en el Levante espanyol lloverá»...) i va i resulta que, des dels cercles catalans més suposadament nacionalistes, s'ens diu el sud (en minúscula, clar). Per respecte, i només per respecte, a mi mai se m'ocorreria dir govern del nord en comptes de govern català, o Generalitat del nord en comptes de Generalitat de Catalunya,... tant costa respectar la visibilitat del País Valencià, a uns i altres!

Ho trobe tan jacobí, això de Levante o del sud, tan irrespectuós amb les persones, tan centralitzador o geocèntric,... en definitiva, tan afrancessat. M'havia pensat que el nacionalisme català no era tan afrancessat com l'espanyol.

Per què Generalitat del sud si, al cap i a la fi, no ens diferenciem tant, valencians i catalans?

9 comentaris:

Anònim ha dit...

A banda de ser bastant ininteligible el que dius (cosa a la qual ja estem acostumats), no sé de que va tot això. Jo si que dic la Generalitat del nord (o la de dalt) i no passa res... Això si, si s'fanyen (o si et seguim a tu) aviat estarem igualats...

Xavier Solano ha dit...

Rafael,

Soc en Xavier Solano. Vaig conèixer el teu germà ara fa uns dies i vam estar parlant de la teva tesis. Gràcies per l'article resum de la primera part. El llegiré amb molta atenció.

Roger T. ha dit...

Rafael, espero que aquesta situació política per la qual passa Catalunya, en la que ho controla quasi tot un partit espanyol (PSC), sigui una excepció a la regla i no l'inici d'un procés d'espanyolització de la política catalana. Jo personalment veig unes grans ganes de tirar endavant com a nació al país, i no crec que ens deixem portar pel remolí espanyolitzador. En quant a això que dius que diuen a la Genenralitat valenciana "del sud", home crec que no és el mateix que dir "El Levante": l'equivalent d'això des de Catalunya seria referir-se al país valencià com al "sud" de Catalunya, la qual cosa ningú diu ja que ningú considera el País Valencià com a part de Catalunya. D'altra banda és innegable que el PV està al sud de Catalunya, per això lo de "Generalitat del sud", per designar-la d'una manera diferent de "Generalitat Valenciana" i diferenciar-la de la de Catalunya. Per cert l'anònim de dalt és un maleducat. Salutacions.

Anònim ha dit...

En fi, Roger, dir que sóc un maleducat no és argumenbtar res. Si dic que una cosa és ininteligible és perquè així ho pense. I si dic que ja estic acostumat és perquè l'escriptura ce Castelló em sembla bastant "boirosa". En fi, que no és Paul Auster (ni Lévi-Strauss). Això em sembla una evidència i no un senyal de mala educació. Però cadascú pensa el que vol... En tot cas gràcies per opinar el mateix que jo (amb bona educació, això si)

Unknown ha dit...

A voltes llances comentaris per provocar i, de vegades, ho aconseguixes. Els usos del llenguatge tenen molt diversos nivells. I puc coincidir amb els dos que potser no siga cap problema, en determinats contextos, utilitzar el terme 'sud' com a distintiu de la Generalitat valenciana. Però no ho estic en què siga un ús neutre, o banal. I menys encara quan és escrit a mitjans de comunicació o dit a discursos oficials.

Pense que la Generalitat valenciana és la màxima institució d'autogovern dels valencians, tal com la Generalitat Catalunya ho és del catalans. I justets que anem d'autoestima, no fa bé bromejar (evidentment, segons contextos) amb estes institucions. Que l'anònim i jo, o el Roger i jo, o els tres junts mentre parlem entre nosaltres fem eixe ús no té la major rellevància. Però què passa si és usat per un mitjà de comunicació o en un acte públic: ¿hem d'acceptar que les nostres màximes institucions d'autogovern siguen denominades de forma col·loquial?

Com que resulta que he observat un ús més freqüent de la paraula 'sud' en referència a la Generalitat valenciana que de la paraula 'nord' en referència a la catalana. Doncs això.

Anònim ha dit...

Durant un bon grapat d'anys he practicat el periodisme i segueixo meravellant-me que persones més o menys inte.ligents uns prengau seriosament el seu lèxic.
El periodista te que escriure en un temps limitat, el seu coneximent de la llengua, siga català o castellà, sempre és precari, però sempre te preocupacions estilístiques i això, als més negats, els indueix a utilitzar sinònims i metàfores agafades amb agulles. Si ha repetit varies voltes "Generalitat Valenciana" ho evitarà novament i s'inventarà qualsevol cosa que siga més o menys adient i si li troba la gràcia utilitzarà aquesta nova denominació més sovint que l'autèntica. ( els millors exemples són els cronistes esportius amb allò de l'esfèric, el col.legiat,....)
Comentar aquestes coses deuria d'estar fòra de les teues preocupacions.

P.S. Segueixes tenint massa depedències de Catalunya

Anònim ha dit...

"¿Hem d'acceptar que les nostres màximes institucions d'autogovern siguen denominades de forma col·loquial?" Aquesta és la pregunta que llança Castelló. Primer que res: ni ho hem d'acceptar ni ho hem de "desacceptar". Cadascú anomena les coses com millor li sembla. El que dius, Castelló, indica precissament la poca "autoestima" que tens tu (no ho faces extensiu a tots els valencians: "tots" és un mot una mica exagerat). Que algú faça broma de les seues institucions i dels seus polítics és un senyal de salut (de bona salut, evidentment, ací i a Tegucigalpa... Tant de bo a ningú li preocupessen tant els catalans (ni als "blaveros" ni a alguns del Bloc com ara a tu). Ara, ja em veig a la premsa i a la televisió alguns dirigents (i algunes dirigents) del Bloc dient que si mai no han existit els Països Catalans i "patatatin i patan". Feu política en clau valenciana i no cal que vulguen dir el mateix que diuen els "blaveros" del cap i casal. Què encara ho heu vist que per ací no vindran el vosts?. En fi, coses...
Deixaré de ser anòmim
Miquel Peris

Anònim ha dit...

Jo crec que tot allò que ens reste visibilitat com a poble és negatiu, ja siga el mot Levante, la rònega Comunitat o l'apelatiu "del sud" per a substituir "valenciana" o "del País Valencià". No és que siga tot plegat un drama nacional, però tota pedra fa paret i ma mare ja em deia de menut que qui tinga més coneixement que el pose.
A mi el que em preocupa, després de llegir este post, és adonar-me que sóc l'únic nacionalista valencià que defensa la unitat lingüística o, el que és el mateix, que sóc l'únic que defensa el terme nació valenciana. Tal volta no ho he entés bé, però vaig trobar en Rafael Castelló (antic profe meu) i altres intel·lectuals com Ferran Archilés el sustent racional de la meua valencianitat nacional. Segurament hi ha massa pressió com per a fer un ús tan natural d'eixe terme com ho fan del terme nació gallega o nació catalana els nostres germans d'aquells països. Nosaltres ens estimem més deixar en boca dels blavers tot este discurs que pot ser molt engrescador per a la nostra societat sinó acaben per embrutar-lo els secessionistes. Ja sé que és molt demanar, però m'agradaria sentir de la boca o de la ploma d'estos intel·lectuals com fan ús del terme nació valenciana amb total naturalitat.

kirikú ha dit...

Jo, en moltes ocasions dic la "Generalitat de dalt".

Em sembla una manera col·loquial i menys estirada de dir la "Generalitat de Catalunya". Tot depén del to de l'escrit. Del context. Moltes vegades, fora de context les coses poden no semblar el que són.

Ningú m'acusaria de jacobinisme quan dic eixa expressió des del País Valencià (jacobinisme des del País Valencià cap al principat de Catalunya?).

Jo pense que no és qüestió de jacobinisme. Aquest llenguatge evidencia una adscripció a la idea de Països Catalans. I potser és això el que et molesta, Rafa.

En el meu cas, sí que és aixina. Jo crec en els Països Catalans, com tots els territoris que compartim una mateixa llengua, amb tot el que això comporta (història, cultura, etc...). Que això implique o no un projecte polític comú, pense que no és el moment ni de plantejar-ho ni de discutir-ho (ja arribarà el moment, si arriba).

Salut i Compromís Pel País Valencià!