Canvis per al 2007

Una noticia al televisor crida la meua atenció. Va passar fa uns dies. Després m'ho trobe a l'edició digital de Foreign Policy: l'Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP), i també Rússia, estan canviant els seus fons financers en dòlars per fons en euros i, fins i tot, es plategen dur a terme una part dels intercanvis de petroli en euros. Déu n'hi do!! Sembla una broma, però això pot tindre conseqüències econòmiques i polítiques globals molt rellevants. Fa anys, quan estudiava economia, potser haguera estat capaç d'explicar-les; hui, més dedicat a la sociologia, tan sols soc capaç d'intuïr-les. El paper d'Europa al concert global rep una espenta amb esta operació, i els Estats Units d'Amèrica reduixen la seua influència, per exemple. També passarà que les exportacions europees seran més cares i les importacions més barates, fins això crec que encara arribe.

De sobte, recorde haver llegit fa unes setmanes un article de George Soros sobre Europa com a prototip per a una Societat Oberta Global, en el que planteja que si la Unió Europea és capaç de construir, pas a pas, els mecanismes per tindre una política exterior comuna, una política energètica comuna i una política immigratòria comuna, es pot convertir en el referent mundial d'una societat democràtica, en substitució dels Estats Units d'Amèrica.

Diuen pel món internàuta que el Soros és benefactor de moviments juvenils per treure del poder, pacíficament (sense guerres), a personatges autoritaris: les anomenades Revolucions de colors. I citen grups com ara Otpor (protagonista en la caiguda de Milòsevic a Sèrbia), Kmara (protagonista de la Revolució Rosa a Geòrgia, responsable de la caiguda de Shevernadze), Pora (protagonista de la Revolució Taronja, per la qual va caure Kuchma a Ucraïna), Zubr (que protagonitzà l'anomenada 'Jeans Revolution' contra Lukashenko a Bielorússia), Oborona (que s'oposa a l'autoritarisme de Putin a Rússia) o l'MJAFT (que denúncia situacions socialment injustes a Albània), per no recordar la seua forta aposta pública en contra de la re-elecció de George W. Bush, el 2004. També diuen que el Soros financia organitzacions que defensen el dret de les dones a decidir respecte a l'avortament, organitzacions que defensen el dret a una mort digna (eutanasia) i, també, a organitzacions que defensen la legalització de les drogues. Diners que guanya amb jugades multimilionàries a la Borsa, amb l'especulació. Un personatge ben curiós, el Soros. Amb este curriculum, em salta la pregunta: ¿tindrà alguna cosa a vore el Soros amb això de l'euro?

Però, a més a més, just unes setmanes abans, als Estats Units d'Amèrica, els republicans de Bush perdien la majoria a la Cambra de Representants i al Senat. I uns dies abans del primer dimarts de novembre, dia de les eleccions, la senadora Hillary Clinton explicava la política exterior demòcrata. Dissortadament, en este cas, la política exterior als Estats Units d'Amèrica és competència del President. La conferència la feia, la senadora, al Council on Foreign Relations on, sembla, també va col·laborar el George Soros.

No sóc partidari de les teories conspiratòries de la història. Sense la participació popular, sense donar resposta a les demandes de la gent, no són possibles les revolucions: es pot muntar una guerra, però no una revolució. El post hoc ergo propter hoc és una fal·làcia. Així que, segurament, cap dels esdeviments que vos he relatat tenen una relació causa-efecte. Però sí que mostren que les coses sempre poden canviar.

Sense dubte que ens espera un any 2007 ple de canvis. I, hui, 29 de desembre de 2006, vos desitge que el 2007 ens siga propici.