dissabte, 2 de desembre del 2006

"Be water, my friend"

La blogesfera en va plena: la frase ha fet fortuna. Tinc tots els dubtes del món sobre el taoisme de la BMW, i més encara sobre el taoisme del seu model X3. Amb un consum urbà de combustible d'uns 13 litres cada 100km i unes emissions de CO2 de 223 g/km no sembla un vehicle massa integrat amb la natura, no sembla massa adient al wu-wei que destil·len les paraules de Bruce Lee que obrin l'anunci. Però, de fet, el que ha fet fortuna és eixa part de l'anunci: el fragment de l'entrevista que a Bruce Lee li feren en 1971, dos anys abans de la seua mort. Un fragment que extreu unes paraules d'un contingut filosòfic asiàtic profund: taoisme pur. Una filosofia asiàtica basada en el wu-wei que, segons estudis recents de la London School of Economics, va arribar a Europa de la mà dels textos del segle XVII procedents de les missions dels jesuites, i va servir de fonament per a l'expansió europea de la fisiocràcia primer i després del laissez faire i, a partir d'ací, del liberalisme.

Ben mirat, be water, my friend no és més que un comportament estratègic aplicable a la vida social, a la vida política o a la vida econòmica. Una estratègia bastant intel·ligent, per cert. Els asiàtics no estan tronats, no ho han estat mai. Es tracta de ser flexible, d'adaptar-se als diferents medis, d'integrar-se, però també de lluitar. Ara bé, de lluitar sabent ben bé on ets i amb qui lluites. Parlem de la capacitat de fer el que toca en el moment necessari i de forma precisa. Es basa en la formació per la experiència. Encara que l'aigua se'ns apareix suau i feble al tacte, no es fàcil de controlar, és difícil de fixar, se'ns escapa. L'aigua té la capacitat d'erosionar un pedra, per sòlida que siga, pot omplir qualsevol mena de contenidor, pot prendre qualsevol forma, entrar a qualsevol racó, per menut que siga. Ambtot, per molt que l'aigua s'adapte a tot allò que la rodeja segueix conservant les seues propietats: adaptar-se no significa necessàriament canviar, i encara que es puga dispersar en milers de milers de gotes, conserva la capacitat de tornar a reunir-se i omplir, fins i tot, la mar. L'aigua pot canviar l'aspecte de qualsevol indret lenta i apaciblement, o ràpida i bruscament. Prou que ho sabem aquells que hem nascut i viscut ben prop del riu Xúquer.

Estic convençut que el pacte de cara a les properes eleccions autonòmiques entre el BLOC i EU, que ompli les planes dels periòdics d'estos dies i, oh! déu meu!, també apareix a Canal 9, podria ser explicat a partir d'este principi taoista: be water, my friend. Certament, ha molestat molt al PP. Davant la urgència d'un entorn social greument amenaçat per la possibilitat real d'una majoria absoluta revalidada pel PP, un entorn que en determinats punts socialment rellevants, molt rellevants, demana mitjans per evitar la realització d'esta possibilitat, dues forces polítiques que es mouen per espais socials pròxims, no idèntics, però tampoc allunyats (els votants d'uns i altres s'assemblen socialment més del que alguns s'imaginen), dues forces polítiques, dic, decidixen flexibilitzar els seus principis i adaptar-se a la demanda social, a la urgència. Flexibilitzen posicions i acorden sumar esforços per concentrar la pressió sobre els punts que permeten l'erosió més ràpida de la majoria del PP.

Estic convençut, igualment, que les parts volen que el pacte tinga un efecte homotètic sobre la figura política d'origen d'ambdues forces principals, BLOC i EU. L'homotècia és una transformació geomètrica linial i, per tant, conserva l'aliniament dels punts, el centre de la figura i el paralel·lisme de les línies. En definitiva, l'homotècia el que aconsegueix és canviar l'escala, canviar la dimensió de la figura, però deixa intacta la seua forma. Del que es tracta, doncs, és de guanyar espai i per a què això passe:

  1. El factor de transformació k de l'homotècia del pacte entre el BLOC i EU ha de ser major que 0 (un valor negatiu implica un gir, un canvi de sentit: per això és aconsellable que els partits puguen desenvolupar campanyes pròpies que mostren als seus respectius votants que no han canviat el sentit de la seues polítiques) i
  2. El factor de transformació k de l'homotècia del pacte entre el BLOC i EU ha de ser major que 1 (un valor k inferior a 1 disminuix la dimensió de la figura inicial, mentre que un valor k superior a 1 suposa una ampliació de la figura: és a dir, cada partit ha d'aportar una proporció superior a 1, si més no igual, respecte a les darreres eleccions).
I encara que no ho semble també l'homotècia té a vore amb el taoisme.

No, no m'he fet taoista, però em sembla que el principi de realitat que implica saber adaptar les accions a les circumstàncies de cada moment històric i de cada espai polític, així com la legítima voluntat d'ampliar espais d'intervenció política en el sentit previst pels propis principis d'acció són dos mostres de professionalitat que cal valorar molt positivament. I vull felicitar en este enviament les forces polítiques que han acordat que sumaran esforços per intentar evitar que el PP traga majoria absoluta. Eixa majoria absoluta sí que seria una tragèdia per al País Valencià. Però en eixa tasca, també el PSOE té coses a fer. El BLOC i EU s'han posat a la faena. I el PSOE? Be water, my friend.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Benvolgut Rafa:

Crec que és un article extraordinari que caldria publicar a Levante o qualsevol altre mitjà. M'he trobat perfectament identificat amb el teu anàlisi. Enhorabona.

Anònim ha dit...

!molt bé Rafa!
Amb aquest article he entes molt millor el tema del pacte.Enhorabona
Be water,be friend

Anònim ha dit...

El "be water, my friend" té com a mínim un precedent ben occidental en els nostres clàssics de la baixa Edat Mitjana influits per l'incipient humanisme: Ja ho deia Bernat Metge: "siats de la natura d'anguila en quant farets".

Anònim ha dit...

Al PSPV no li eixiria rendible un pacte d´Esquerres, així, amb majúscules. O això és el que pensen ells. Crec que volen abarcar el que ells consideraràn una massa de gent considerable en torn al centre polític, un poc cansada del PP ma non troppo i lluny de allò que els sembaria radical, com pot ser la socialdemocràcia forta (o el comunisme light) d´EU i el nacionalisme del BLOC. No sé si l´anàlisi és encertat o haurien de prestar, com tú dius, més atenció a la cojuntura actual, en la qual es pot percebre un considerable sentiment de enfartament de cara al PP, sobretot entre abstencionistes concienciats o votants d´altres rames què estarien dispostos a sacrificar-se pel vot útil. E intentar adaptar-se a aquestes (suposades, sense dades a la mà) circumstàncies.