diumenge, 11 de juny del 2006

Valencianitzar: construir la societat valenciana

Tot i que sense números no podem entendre les coses que pasen, només amb números tampoc s'entenen del tot.

La construcció social d'una realitat és com un peix que es mossega la cua. I el cas que ens ocupa, la construcció social d'una identitat valenciana potent, no és diferent. El BLOC no obté millors resultats, entre altres coses, perquè hi ha poca gent que pose per davant de l'espanyola la seua identitat valenciana; però també és veritat que hi ha poca gent que pose per davant de l'espanyola la seua identitat valenciana, perquè cap força política com el BLOC ha influit de forma significativa les polítiques fetes des dels diversos governs.

Es pot valencianitzar, permeteu el verb (que com a tal, implica necessàriament acció), de formes molt diverses, entre les quals una de les més efectives és a través de l'execució de determinades polítiques. Polítiques que, en un sistema polític com el nostre, es canalitzen precisament a través dels partits polítics. Uns partits polítics que, a la vegada, no poden arribar al lloc institucional des d'on impulsar eixes polítiques sense suport popular. Per tant, com pot augmentar el nombre de valencianistes? Entre altres coses, amb una major presència política institucional del BLOC. Però, com pot augmentar la presència política institucional del BLOC? Entre altres coses, amb una major presència de valencianisme social. Quan ambdós nivells són escassos, eixe cercle viciós s'ha de trencar per algun indret. I ixe era el sentit dels dos últims enviaments numèrics que vaig fer al BLOG: assenyalar un dels punts per on es pot trencar, en l'àmbit de la política. Hi ha, però, d'altres àmbits, tots interactuant entre ells i amb la política. Ambtot, pense, junt a molts altres, com ara Raymond Aron o Pierre Bourdieu, que el de la política és el camp dominant de l'estructura social.

Les formes familiars valencianes han estat, tradicionalment, diferents a les castellanes. Els estudiosos del Dret Civil valencià bé que ho saben. Els sistemes d'herència, de transmissió patrimonial, de compra-venda, la consideració dels fills i de les filles, el tracte de les dones, etc. tenien una consideració més liberal que el que tenien al dret castellà. Un consideració
, la valenciana, que desaparegué amb la derrota davant els Borbons, i els posteriors Decrets de Nova Planta. A partir d'aleshores, s'aplicà el Dret Civil castellà. Molts anys han passat i l'aplicació actual del tradicional Dret Civil valencià quedaria extemporània, per caduca. Tanmateix, la seua modernització, l'actualització, la posada al dia d'aquell Dret Civil valencià donaria majors quotes de llibertat i un model de relacions familiars, per exemple, més avançat que el que se'n deriva de la modernització del Dret Civil castellà. Tot això, sense tindre en compte les diferències en la consideració de les llibertats en l'àmbit de les relacions sexuals pròpies de l'entorn mediterrani, valencià, en comparació a la rigidesa castellana en eixe camp. Així, les mobilitzacions feministes, les mobilitzacions favorables a les millores de les llibertats individuals, per la llibertat d'opció sexual, etc. poden aconseguir una canalització política més avançada, si es desenvolupen en un marc institucional més valencianitzat i menys castellanitzat. Per tant, la interacció positiva entre estos moviments socials i el valencianisme polític que representa el BLOC beneficiaria ambdues propostes col·lectives

L'estructura econòmica valenciana ha funcionat tradicionalment al marge de les ajudes de l'estat; és més, la majoria de vegades ha funcionat malgrat la intervenció de l'estat, que l'ha perjudicada de forma bastant sistemàtica. L'estructura econòmica castellana i la valenciana han estat històricament bastant distintes, i les polítiques econòmiques que necessitava una perjudicaven l'altra: la valenciana sempre ha perdut la batalla. En estos moments, l'economia valenciana patix una crisi bastant seriosa: el monocultiu de la construcció. A més a més, l'estructura de les inversions al País Valencià, bastant especialitzades en petites empreses de producció de bens de consum, requerix de polítiques econòmiques i de negociacions específiques, que tenen poc a vore a les necessitats de les inversions fetes en altres parts d'Espanya. Així, mecanismes de negociació específicament valencians, com ara entre les patronals valencianes i els sindicats valencians resultarien en mesures econòmiques pactades més ajustades a la realitat económica d'ací. Dependre, per exemple, de les negociacions salarials fetes a Madrid per la gran patronal espanyola i els grans sindicats espanyols perjudiquen als treballadors valencians, però també a les empreses valencianes. La inflació, la formació laboral, les especificitats sectorials, etc. aconsellen un marc de relacions laboral específicament valencià, així com un marc de relacions entre el govern i el sector privat, també específic. Per tant, la interacció entre els sectors productius valencians i el valencianisme polític també resultaria en un benefici mutu.

Potser, l'àmbit més treballat en estos aspectes ha estat el de la cultura. El fet que al País Valencià una part molt rellevant de la seua població tinga com a llengua primera una distinta del castellà posa en evidència, de forma més òbvia, la necessitat d'interacció entre la cultura i la política. Però no parlem només de llengua, quan estem a l'àmbit de la cultura. Parlem també de creació, d'inventiva, de coneixements,... La creativitat sorgida de les nostres terres sempre ha estat reconeguda fóra de les nostres fronteres, de les valencianes, dic. ¿Què passa amb el reconeixement dels propis valencians als sectors de la creació cultural? La investigació universitària, la creació literària, les arts escèniques, les arts musicals, etc. que hem estat capaços de desenvolupar els valencians són productes de gran qualitat, excel·lents, malgrat els entrebancs posats pels poders públics al seu desenvolupament (censures i persecucions, incloses). Este és l'espai dels descobriments, on les societats són capaces de fer les aportacions més valuoses per a la humanitat. Un espai on els succesius governs valencians han sobresortit en els seus intents de control, en les seues polítiques tendents a acallar eixe potencial, per emmudir. Novament, la interacció d'estos sectors de la creació valenciana i el valencianisme polític podria resultat en un guany per a tota la societat.

I, finalment, en l'àmbit de la política, la diversitat valenciana, una societat construïda per successives arribades de població dels indrets més dispars de la Mediterrània, i ara també de la resta del Món, s'intenta obviar o negar. La democràcia destaca com a forma d'organització política que millora notablement les condicions de convivència, al mateix temps que incrementa la seua eficàcia en la resolució dels conflictes que se'n deriven de tota convivència, quan és capaç de donar audiència a la diversitat de veus que hi conviuen. Una democràcia basada en què una part rellevant de la societat no pot dir la seua és una democràcia que abunda en les desigualtats i que, per tant, atia els conflictes en comptes de resoldre'ls. Un parlament, unes Corts, amb més veus, és un parlament més ajustat als objectius de la democràcia; i a més a més no perd ni un bri d'eficàcia, sinó tot el contrari: més veus són escoltades i els acords pressos són més vinculants. És a dir, una major vinculació, presència, del valencianisme polític a les institucions d'autogovern del País Valencià, també resultaria en unes condicions de vida democràtica més profitoses per al conjunt de la societat valenciana.

Una identitat es construix a través de processos de reflexió. D'això ja parlàrem en altres comentaris. Jo soc conscient de mi, en la mesura que reflexione sobre els problemes que tinc i com els resolc, què faig. Saltant les distàncies, una identitat col·lectiva es construix per mitjà de processos de reflexió col·lectiva, és a dir, de debat i discussió. Processos per mitjà dels quals parlem dels nostres problemes i busquem junts les nostres solucions, i les executem. La qual cosa requerix d'espais oberts a la comunicació mutua, a la comunicació intersubjectiva, entre persones, als diferents àmbits: a la família, a l'economia, a la cultura i a la política. Poder intercanviar els nostres punts de mira, els punts de mira de les valencianes i valencians que ocupem diferents posicions socials en l'entramat humà que viu al territori valencià: homes i dones, joves i adults, empresaris i treballadors, professors, artistes, cantants, pintors,... autòctons i al·lòctons, conservadors, liberals, republicans,... Entre tots fem el País Valencià de hui i, per enfortir les nostres possibilitats de sobreviure en un món globalitzat i individualitzat, necessitem espais d'intercanvi, espais de llibertat (Canal 9?). Eixe pense
, amb tota modèstia, que és el camí que s'ha de fer. Un camí que requerix d'instruments polítics, necessàriament. Uns instruments que, ara com ara, estan a les institucions a les que s'accedix per mitjà d'eleccions. D'ahi la importància dels dos anteriors enviaments.

Ara com ara, hi ha dues premisses necessàries, no sé encara si suficients, per a què la realitat valenciana comence a ser construïda en este sentit positiu, autoconscient i autodeterminat, un sentit que faria créixer, amb temps (estes coses requerixen temps), eixa porció de població que s'identifica com a valenciana. Una és que el govern de la Generalitat deixe d'estar en mans del PP: que el PP no puga desenvolupar més les seues polítiques, que van, totes i cada una, en contra de tots els objectius que plantege en este escrit. La segona és que una força com el BLOC, valencianista i progressista, compromesa sense embuts en els objectius de llibertat i convivència, ací dalt exposats, puga condicionar de forma efectiva les polítiques que es fan des del govern. Les majories absolutes no arreglen res; i les del PSOE tampoc. Cal canviar tantes coses que cal escoltar moltes veus!

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Jo crec que una de les claus d'eixa construcció identitaria, es com has apuntat al final, espais com els mitjans de comunicació. Però ací tenim esta Canal 9 que haurem de canviar de cap a peus des del govern, per fer-la plural, per fer-la valenciana.

Supose que eixe és el sentit del blog d'Enric Castelló...la comunicació i la identitat

Vicent Garcia i Llorens ha dit...

Molts són els esforços que hem de fer per a que tot açò que comentes al log. Crec que als últims anys s'ha anat consolidant una xarxa de "formació de País" a nivell més local o municipal. Ara el repte és major. Ara ens cal atacar al govern de la Generalitat, i per a aconseguir-ho necessitem estar junts i anar tots a una per tal que el BLOC entre a les corts.
No valen excuses i els que ja hem aconseguit interioritzar eixe sentiment valencià com a identitari devem arrimar el muscle per arribar a la resta.
Ànim, tots podem. No valen excuses ni complaences.
Vicent

Anònim ha dit...

Jo crec que eixa és la veritable independència, trencar els esquemes establits per l'estat i crear-ne de nous com a projecció d'una història pròpia sense entrebancs forasters. La independència psicològica és molt més important que la independència de facto, al remat és una primera passa indefugible.