diumenge, 4 juny de 2006

Espais electorals i competició electoral

Després de parlar sobre la distribució de la població valenciana en l'escala ideològica, i el lloc ocupat pel BLOC en eixe espai, esta vegada m'apetix mostrar quins són els espais electorals on el BLOC té majors oportunitats de creixement.

A tal efecte, construiré tres espais definits per la posició dels electors en l'eix ideològic (esquerra-dreta) i en l'eix identitari (més espanyol-més valencià). Els tres espais són:
  1. Espai BLOC Estricte (EBE), composat per la població que es definix com a preferentment valenciana (només valenciana o més valenciana que espanyola) i d'esquerres (entre l'1 i el 4, a l'escala esquerra-dreta).
  2. Espai d'Esquerra Dual (EED), composat per la població que es definix tan valenciana com espanyola i d'esquerres (1-4).
  3. Espai de Valencianisme de Centre (EVC), composat per la població que es definix com a preferentment valenciana i de centre (al punt 5 de l'escala esquerra-dreta).
Cadascun d'estos espais electorals disposa d'una quantitat total de població objectiu, és a dir, una quantitat de persones potencials votants. En el següent gràfic es veu quin és el pes relatiu sobre el total de la població valenciana de cadascun d'estos espais. L'espai que hem definit com a BLOC estricte (EBE) acumula un 5% del total de la població valenciana. Això significa que, si el BLOC es dirigix només a esta fracció de la població, ha d'aconseguir que el vote el 100% d'este espai, per tal de superar la clàusula d'exclusió electoral, imposada pels partits majoritaris. Com que això no és possible, ha de buscar necessàriament d'ampliar eixe espai estricte (EBE), per tal de superar eixa limitació.

Gràfic 1: Presència relativa dels espais a la població valenciana
Dels dos possibles, l'espai que hem anomenat d'esquerra dual (EED) aporta un 14.5% més de la població valenciana, la qual cosa situaria la població objectiu, afegit a l'espai estricte (EBE), en un 19.5%. Pel seu costat, l'espai que hem anomenat de valencianisme de centre (EVC) representa un 3% del total de població, que sumat a l'espai estricte (EBE) donaria una població objectiu del 8%. Així, només en termes quantitatius, sembla evident que és convenient que, si el BLOC pretén incrementar sensiblement les probabilitats de superar el 5%, hauria de dirigir el seu discurs no només al seu espai estricte (EBE), sinó també a l'espai d'esquerra dual (EED). Una conclusió que, a més a més, corroboren les situacions de competitivitat que es donen en cadascun d'estos espais.

Gràfic 2: Votants a EBE
Al gràfic 2, comprovem que l'espai estricte (EBE) està hegemonitzat, a les Autonòmiques del 2003, pel PSOE i pel BLOC, fins el punt que el primer acumula el 37.7% dels vots, mentre que el BLOC n'obté el 32.2%, molt per davant dels vots aconseguits per EU (10.7%). Açò evidència que, entre la població valenciana que amb major probabilitat votaria BLOC, el competidor més directe és el PSOE i no EU. Este espai, per tant, ens definix l'espai de competició electoral "natural" del BLOC: amb el PSOE.

Gràfic 3: Votants a EVC
Si el BLOC intenta ampliar el seu espai electoral cap el valencianisme de centre (EVC), es troba amb un espai (gràfic 3) amb una elevada abstenció, en el que el PP i el PSOE competixen estretament, amb un avantatge en 2003 per al PP. En eixe espai, el BLOC se sitúa a l'entorn del vot que té EU: així és un espai que reproduix pràcticament l'espai general del País Valencià. Qualsevol intent d'entrada amb força en este espai per part del BLOC, per detraure vots al PSOE (que com hem vist el seu competidor a l'espai estricte), pot implicar una resposta important del PSOE i els seus sectors de suport, que competixen amb el PP ací. Açò és el que pense que va passar en la darrera etapa de l'estratègia de moderació del BLOC, en el període 1999-2003. Per tant, este espai no només és quantitativament menys interessant, sinó que, en termes de competència, també dibuixa un escenari poc propici per al creixement del BLOC. Les condicions de competició d'este camp són idèntiques a les que es donen al conjunt del País Valencià, tan desfavorables per al BLOC.

Gràfic 4: Votants a EED
Ara bé, a l'espai definit com d'esquerra dual (EED), la penetració del BLOC és molt escassa (3.6%) i és un espai controlat pràcticament pel PSOE, que obté quasi un 62% dels vots. Un espai en què, a més a més, EU obté quasi la mateixa presència que a l'espai estricte (EBE), per tant l'avantatge del PSOE es degut a l'escassa penetració del BLOC en ell. El BLOC pot créixer molt per ací.

En definitiva, em sembla bastant evident que, al BLOC, el seu espai estricte (EBE), tot i que ha d'intentar fer créixer la seua presència en ell, no li dóna suficient com per a superar la cláusula d'exclusió electoral i, per tant, ha d'ampliar el seu espai. De les dues possibilitats, créixer cap el valencianisme de centre (EVC) o créixer cap a l'esquerra dual (EED), li interessa més intentar penetrar amb major força l'espai d'esquerra dual (EED), per les següents raons:
  1. Oferix una major proporció de població a la que arribar, un 14.5%, front al 3% que aporta el valencianisme de centre.
  2. Està definit per l'absència de presència del BLOC i el predomini quasi absolut del PSOE, que és precisament el seu competidor directe a l'espai estricte (EBE), per tant no li suposa cap contradicció créixer ací a l'espai estricte (EBE). Per contra, l'entrada a l'espai de valencianisme de centre (EVC), dibuixa un esquema de competició bastant diferent al que es dóna a l'espai estricte (EBE), tot provocant contradiccions entre una estratègia (mantindre EBE) i l'altra (penetrar EVD).
  3. La presència d'EU a este espai d'esquerra dual (EED) és bastant similar a la que té a l'espai estricte (EBE), al voltant del 10% en els dos. Per tant el BLOC no li dóna cap avantatge inicial important a EU, si intenta penetrar este espai.

6 comentaris:

Emili Selfa ha dit...

Rafa:
Molt interessant la reflexió i el seu raonament documentat. Sóc dels que pense que gran parts dels errors que cometérem els nacionalistes als inicis de la batalla política, en part fórem deguts a la fogositat jovenívola i a la manca d’una generació política de referència, però fonamentalment i en un moment de canvi polític venien donats per un desconeixement o no acceptació de l’espanyolisme assumit pel nostre veïnatge. Ai, els sentiments! És per això que crec, que encara que amb retard, hui estem en millors condicions de donar una resposta electoral a la societat valenciana. Hui coneixem, hi ha tot un historial electoral, millor que mai el cos electoral valencià. És evident que el Bloc pot créixer cap al sector de l’esquerra dual, sense abandonar el seu espai natural, hui el Bloc és molt menys essencialista nacional que ho era la UPV. La conseqüència ha estat l’aparició, i també el fracàs estrepitós, d’altres forces essencialistes. Fem una política real més valenciana, més desacomplexada, i seguim sent el referent d’un País Valencià encara possible. Hem de seguir amb les denúncies a la massiva implantació de les polítiques neoliberals i centralistes de les grans forces espanyoles que discriminen els valencians, però sense qüestionar, de moment, a Espanya. És un camí de creixement.
Emili Selfa

Vicent C.T. ha dit...

Rafa, em sembla molt encertada l'anàlisi que fas. Els resultats no són novedosos, però m'agrada el rigor amb el que han estat documentats.
Supose que aquests mateixos resultats els han obtingut els "pensadors" del Bloc i per això et plantege una pregunta: per què consideres tu que el Bloc no arriba a penetrar en eixe espai d'esquerra dual?
El diagnòstic em sembla molt encertat, però ¿quina és la recepta per superar eixa "enfermetat"?
Moltes gràcies, Rafa, per les teues aportacions.

Anònim ha dit...

Què fort, no? ¿Els partits han de modificar la seua ideologia per a fer-la atractiva a la majoria o els partits han d'aconseguir canviar la societat? Estratègies electorals, anàlisis sociològiques per a veure on podem esgarrapar vots a costa de fer-nos menys "essencialistes"...
Sense gràfics jo encara ho veig més clar. Si el Bloc vol créixer que és faça espanyolista ranci i de dretes: té un terrny immens per a créixer. Vols dir que no podem trobar algun gràfic que ens diga que el Bloc pot créixer si afirma que valencià i català són llengües diferents?
Ara hem decobert que el que fa mal a l'estratègia és "qüstionar Espanya". Clar. Demà descobrirem que... I al final ens farem tots del PP.
Possibiliatts de creixement. Clar! Si som estraparlamentaris, els que ho tenen xungo pe a créixer són els del PP, si creixen més se n'ixen!

Rafael Castelló ha dit...

Entenc que els arguments d'Anònim són una broma, però com que pense que s'han de considerar tots els arguments, els pendré en consideració.

El BLOC no pot créixer cap a l'espanyolisme, ni cap a la dreta, perquè no és una opció espanyolista ni de dretes. No seria capaç de fer eixa política perquè els seus membres, militants i dirigents, no venen d'eixe món, i no només no se'l creuen, sinó que lluiten, i sempre ho han fet, en la seua contra. Per la qual cosa, a més a més, si ho intentaren ningú no se'ls creuria. I a sobre, allà ja està el PP, que ho fa de conya com a força espanyolista i rància de dretes.

No crec que el BLOC haja de moure ni un bri el seu esquema ideològic (la seua visió de futur, el seu horitzó) per tal de dirigir hui un discurs (propostes polítiques concretes, amb els valors associats) a l'esquerra dual, que vol dir, en primer lloc, que són gent d'esquerres, no de dretes, ni tan sols de centre; i a més a més, en segon lloc, que són persones que no se sent més espanyoles que valencianes. Potser a Anònim li semble insuficient eixe valencianisme dual; a mi també. Però no em negarà que, al nostre país, no sentir-se més espanyol que valencià ja es digne de certa atenció per part del valencianisme.

La qüestió és que les ideologies són idees, no fets (tot i que hi ha persones que treballen amb les idees com si ja existiren de fet, al món que hi ha fóra del cervell, i això no pot provocar-los més que frustracions). L'obligació de les persones del BLOC, com a partit polític que són, és intentar transformar eixes idees que tenen sobre el futur del País Valencià en fets, per a la qual cosa han de guanyar posicions institucionals, des d'on proposar o desenvolupar polítiques concretes que aconseguisquen que demà la proporció de persones que s'identifiquen com a més valencianistes supere a les de hui. I així és com es guanya el suport a les propostes polítiques en una societat democràtica. Si volem entendre-ho, perfecte. Si no, endavant i força, que necessitarem un crani ben dur per a aguantar el cop contra la paret de la realitat.

Es construix de baix cap amunt, la llei de la gravetat ens obliga. I es crea del no-res o del molt poc.

Una abraçada.

Anònim ha dit...

Salut Rafa! Pots explicar amb major deteniment quins són els riscos de penetrar en eixe espai sense violentar l'espai propi?Cal crear nous nacionalistes i eixe espai que proposes és sense dubte un bon camp de conreu però... cal incidir també en els actuals per a no arriscar la collita?
Disculpa la metàfora agricola. No ho puc evitar, sóc de l'Horta.;)

Soca ha dit...

Interessantíssim estudi.
N'hi ha una altra opció que és aconseguir que el sentiment sols valencià o +valencià que espanyol creixca.
¿Com? Educació i missatges "polítics" clars en este sentit. Així creixerà eixe 5% estricte d'electorat del Bloc. I no serà difícil pescar en eixe riu.
¿Tens dades sobre si eixe sentiment pot evolucionar cap a més valencianisme o ens la tenim que tallar?
Castelló, enhorabona.