L'ús de les noves tecnologies al País Valencià
Ahir, l'Ignasi comentava sobre les noves tecnologies i la identitat col·lectiva de valencians i valencianes. Sense dubte, l'ús de les noves tecnologies és una elecció en el marc de determinades condicions estructurals. Una elecció, però, estratègica, tant en termes individuals com col·lectius. Una elecció que, en l'entorn d'avanç de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC), opera sobre la construcció de les identitats personals i col·lectives.
En eixe context, el govern de la Generalitat Valenciana, del PP, s'ompli la boca amb la paraula progrés i a Canal 9 no paren de repetir, dia rere dia, que la Comunidad Valenciana és el millor dels mons possibles i on millor es viu. Doncs,... no. És mentida. I parlem de fets, no d'opinions. De dades. De dades que, com no convenen, s'amaguen sistemàticament a la població valenciana, els mitjans no les fan correr, i per tant no generen cap mena de debat públic. ¿Debat? ¿Públic? Paraules ben extranyes al context valencià governat pel PP. Les dades, els fets, són cabuts; què hi farem!
El País Valencià és una de les Comunitats Autònomes on menys s'usen les TIC. Al Gràfic 1 podeu vore l'evolució en l'ús d'ordinadors per la població (si punxeu sobre el gràfic s'amplia).
Font: INE, Encuesta de Tecnologías de la información en los hogares. 2005.L'ús de l'ordinador creix a totes les Comunitats Autònomes, és cert. També al País Valencià. Però observeu com la situació del País Valencià empitjora la seua posició relativa respecte al conjunt espanyol i ja s'hi troba per sota de la mitjana espanyola. I el futur no es preveu molt millor a jutjar per l'ús que en fan els preadolescents, xiquets i xiquetes amb una edat compresa entre 10 i 14 anys. Al Gràfic 2 s'arreplega la seua recent evolució.
Font: INE, Encuesta de Tecnologías de la información en los hogares. 2005.Tornem a comprovar que el País Valencià se situa per sota de la mitjana espanyola i, a més a més, distanciant-se a la baixa. Els xiquets i xiquetes valencians usen menys l'ordinador que la mitjana espanyola, i cada vegada ho fan relativament menys. Estes dades es corresponen amb les del nivell formatiu de la població valenciana, també per sota de la mitjana espanyola.
I, així les coses, la política executada pel govern del PP a la Generalitat Valenciana no és neutral. Deu d'estar ben content amb la destrossa que està infringint al nostre territori. A més a més, ens empitjora també respecte a la dimensió tecnològica. Els recursos públics disponibles, cada vegada més escassos (recordem que la Generalitat Valenciana és el govern autonòmic més endeutat d'Espanya), són destinats a tota mena d'inversions faraòniques i calaixos sense fons (¿trobem les empreses de Terra Mítica, o no les trobem?), de manera que condemnen la població valenciana a una posició subalterna en el conjunt d'Espanya. Pitjor formació en general, pitjor formació en TIC. I això construeix la nostra identitat, de valencians, com a subalterna d'altres, que sí que en saben, o en saben bastant més.
Les opcions politiques en qüestions que poden semblar tan allunyades de la construcció identitària no són mai neutrals. La identitat no és només una qüestió de llengua. Que també, i el govern del PP a la Generalitat Valenciana, agosaes. La construcció de les identitats és un procés molt complex, en el que intervenen molts elements de l'estructura social que ens rodeja, entre els quals també les tecnologies. Noves o velles. Però, evidentment, si només sabem emprar les velles, aviat ens quedarem obsolets.
Parlarem també de les condicions de vida. Aviat.
5 comentaris:
Hola Rafa,
et faig un comentari sobre el que has dit de Canal 9, perquè és un tema que m'interessa especialment. Canal 9 ofereix una imatge esbiaixada del País Valencià que és positiva pels interessos del partit que governa. Això és així i és trist, una televisió pública hauria de ser més equànim en aquest aspecte, no ser tan 'txabacana' com ho és a vegades C9. Potser el que és més preocupant és que la cultura política de la ciutadania valenciana encara estigui en les posicions pre-democràtiques tot legitimant aquests usos partidistes de la televisió pública. En fi, confio que aquesta postura estigui canviant i que els valencians posin un dia al PP al seu puesto.
Per cert, et recomane que et marquis una periodicitat setmanal o mensual. Un blog diari és esclavista a tope!
Entre de nou en el teu blog i veig que hi ha 89 visitea, Enric Castelló que s'ho munta pel seu compte i un servidor. I això en plena expansió funcionarial, en una setmana que el personal de paga assegurada fins a la mort no sap en què invertir el temps. Què passarà en el moment que hagen de fer la jornada laboral, siga o no laboral? Estimat Rafa, aleshores crec que hauràs d'oblidar-te del teu blog, per no dir-la més grossa. I és que abans del TIC, que dius tu, caldria haver pres el mal costum de pensar i de fer el salt per a convertir els pensaments en escriptura. Però ací, el pensament en general i l'identitari i eixes coses en particular està més rovellat que l'àncora d'un barco, com a bons provincians que som. En el fons dels fons pensar és altament perillós, teniu raó, i si no mireu com va acabar Nietzsche o com ha acabat Fernando Sabater (per fortuna no tenim correctors que ens emprenyen i canvien la b per la v). Com a bons provincians, deixem que els altres pensen per nosaltres des dels epicentres de poder i, en tot cas, repetim els tòpics benpensants de les nostres bíblies, i vaja bíblies que tenim! O emprem un pensament binari successiu que ens sabem de memòria i, si hi ha cap problema, esperem que ens el solucione les nostres bíblies casolanes o els profetes dels epicentres de poder. Amb tot, han passat 30 anys de la mort del dictador i ací, a banda de tindre ben assumida col·lectivament la nació espanyola, no hem aconseguit ni crear un regionalisme modest o mínima autoestima, tret dels de sempre, és clar. Ens devem una explicació, no un automartilogi ni coses rares, només una explicació. És a dir una reflexió, uns pensaments més o menys articulats, que a més de tirar totes les culpes que poguem als altres, també reconsiderem en què l'hem errada per a no haver evolucionat en la qüestió identitària. Per això, caldria arriscar-se a dibuixar un pensament propi, que res té a vore amb un pensament acadèmic (fa no res vaig llegir un volum d'un professor universitari que no deia res de res, si bé classificava, subclassificava i etc., que no sé com es dirà en l'argot universitari), ni amb un pensament de tendències absolutes (els sistemes filosòfics no són més que bones idees malmeses pels il·lusos dels filòsofs, i per si algú pensa malament tinc el DNI universitari, sóc llicenciat en Filosofia), sinó amb un pensament elaborat dins del paradigma del pensament contemporani, però amb tota la independència que siga possible (i no parle de cap igualitarisme, en què no crec d'altra banda, però això ja serien altres calces). Tampoc cal que se'ns pose la cara de pomes agres i pretenguem imitar els filòsofs alemanys, entre altres coses perquè ells patien un fred de mil dimonis i conseqüent de gota (li pegaven al trago, vull dir, i ho pagaven amb dolors extrems). No cal l'acartonament, ni l'embolic dels tecnicismes, ni la renúncia a un pensament mordaç, irònic, divertit. Delire? Ja he dit que pensar és perillós, més que les drogues. Però no, perquè molt més deliri seria molts dels discursos que roden com si foren la cosa més normal del món, possiblement perquè els diuen gent funerària (cara allarga, tratge fosc i corbata de colorets reprimits). Només he pretés fer evident que pensar i escriure una miqueta (per tant, també intentar un pensament més o menys propi) és tan sols posar-s'hi, véncer la por o la mandra, que també ens/han acostumat a això.
Hola Rafa
Sols fer-te una xicoteta reflexió sobre el que comentes del poc ús dels xiquets i xiquetes valencians de les noves tecnologies (entenc ordinadors).
Pense que més preocupant que no els usen, per a mi, és que els usen. Què són els ordinadors? Per a que serveixen? I per a que els usen la canalla? Et respondré el que jo pense.
Els ordinadors no són més que eines per a treballar, que fan les coses fàcils molt de pressa, i que per tant, quan una cosa fàcil (que devem saber fer per avançat) l'hem de fer moltes voltes, llavors emprem un ordinador per a que ho faça per nosaltres. Amb açò també queda contestada la segona pregunta: serveix per a treballar. I que sàpiga jo, la canalla no necessita treballar d'esta forma, per què la seua feina és, i no altra cosa, aprendre. Ells i elles usen l'ordinador per a jugar, cosa que (des del meu punt de vista) sols fa que llevar-los temps d'aprendre. D'aprendre a jugar sols, amb un baló, a imaginar-se aventures amb els seus amics, a correr amb les bicicletes pel camp, i en definitiva, i el que és més important, a relacionar-se cara a cara amb la resta de gent.
Per tant no devem preocupar-nos que no usen l'ordinador, si no més be que ho facen massa. Acabaré amb un exemple: jo mateix per no ofendre ningú. Jo treballe amb ordinadors, més del que m'agradaria, i no vaig aprendre a usar-los fins que vaig acabar el COU als 18 anys. I tot ho se fer amb ells, i el que encara no se ho aprendre a temps. No m'ha faltat en cap moment experiència per arribar amb l'ordinador allà on els meus companys que durant tota la seua infància havien crescut amb les successives versions de windows arribaven. I continue aprenent cada dia més coses.
Cada cosa al seu temps, primer que res cal fer persones.
Una forta abraçada.
Vicent
Acabaré ara, que ahir no vaig tindre temps.
Esta volta per donar-te la raó, és a dir falten tecnologies? Si, rotundament. Falten empreses tecnològiques que pugen fer front al reptes globals, que vulguem o no ens han caigut damunt. Per que la competència de hui en dia no és ni fer el producte ni fer-lo més barat que la resta. És fer-lo millor, i a més de millor amb un disseny amb distintiu i d'estil modern. En resum, que cal fer productes de qualitat, d'alta qualitat. Això, hui per hui, s'aconsegueix amb la recerca i el desenvolupament de noves capacitats i l'aplicació de les noves tecnologies. Açò pel que fa al mon de l'empresa privada.
Per altra banda tenim l'ens públic. Si al mon privat la cosa pinta mal, en l'administració pública fa por. On estan el plans de reciclatge i posada al dia dels funcionaris? On estan els equips de recerca i desenvolupament de programari lliure i propi, que responga a les necessitats particulars de la nostra societat (que no les trobe)? On està la divulgació a tot arreu d'este (per que si existeix una versió linux valenciana "lliurex")? I sobre tot, el que més falta per que és el més car de tot, on estan els equipament necessaris per situar a la nostra societat al cap davant de la societat del coneixement? Alguns diran que tenim el Centre d'Investigació Princep Felip (CIFP). I jo els dic que si, tindre'l el tenim, però està fet com la resta de coses d'ací: molta retjola i poc de "xixi", i més del 70% del seu planter becat. Fantàstic.
I no vull entrar a enumerar una (gairebé infinita) llista de possibles actuacions que podrien tindre els nostres governants en millorar tecnològicament esta societat per no avorrir. El debat dona per a molt més, i tan important és fer-los vore que cal posar diners, molts diners, en dotar als treballadors (investigadors) de noves tecnologies per a treballar, com que investigar al voltant de la gespa artificial per a camps de golf, no té massa sentit.
Una forta abraçada i fins el pròxim blog.
Publica un comentari a l'entrada