Now I'm here,... again

Sí, ja soc aquí. De nou. Han passat moltes coses des que vaig enviar el darrer comentari, el 4 de novembre passat. Per raons parcialment alienes a la meua voluntat, en part pròpies de la indecisió (que també es una forma de voluntat), vaig deixar d'enviar comentaris. D'aleshores ençà han passat coses: al Regne d'Espanya, han convocat eleccions a Cortes; als Estats Units d'Amèrica, Barack Obama avantatja a Hillary Clinton, pel costat demòcrata, i John McCain sembla ser ja el candidat, pel costat republicà; la Terra ha iniciat una vegada més la seua anyal volta al sol, és a dir, hem canviat d'any; i ha nascut, a Tarragona, la meua neboda (i fillola), Mariola. Per estricte ordre creixent d'importància, és clar. I si em permeteu començaré pel primer, és a dir, el menys important.

Sincerament, ¿els candidats a les eleccions espanyoles vos mereixen la credibilitat i confiança per donar-los els vostres vots? I quan dic candidats em referisc als dos únics candidats que, sembla, que es presenten a estes eleccions: J.L. Rodríguez (Zapatero) i M. Rajoy. Reflexioneu amb sinceritat amb vosaltres mateixos: penseu, per un moment, en les persones que més vos estimeu (fills i filles, parelles, pares i mares, nebots i nebodes, amics i amigues, etc.), ¿deixarieu en mans de Rajoy, o de ZP, el seu futur?

És fàcil respecte a Rajoy. S'hi troba al costat oposat del que voldria per al futur dels qui estime. Em sembla una persona que construeix un futur ple de repressions personals, un futur amb pocs drets i molts deures; una persona amb el sistema nerviós una mica alterat, amb algun tic autoritari que altre, però al mateix temps falt d'autoritat entre alguns dels seus. Alguns dels seus molt lligats a les directives socials més reaccionàries de la contornà (com ara la Conferència Episcopal) o amb una ètica que apesta a quilòmetres (com ara, la del president de la Asociación de Víctimas del Terrorismo –AVT–). Vaja, que jo no deixaria mai en mans de Rajoy el futur de les persones que més m'estime.

Ara, tampoc no deixaria eixe futur en mans de Zapatero. Una persona que pot canviar d'opinió en girar el cantó, o que ara et diu el que demà et negarà; tot, però, amb una apariència de bonhomia. Perferisc tractar amb persones una mica menys volubles, una mica més consistents: amb persones que quan diuen sí és sí i quan diuen no és no, i no sí, però no o no, però sí. Potser en comparació amb Rajoy és un mal menor; però no s'equivoqueu, no és ni tan sols un subòptim.

Siga com siga, està clar que les eleccions les guanya o l'un o l'altre. A l'enquesta del CIS (pdf) no acabe de vore clar quin dels dos. Ara, no patiu, que la conformació d'un govern amb les forces polítiques del bancal de l'esquerra del parlament no està en dubte: el PP s'ha guanyat a pols quedar-se sol i si no és per majoria absoluta, que no serà, té molt poques possibilitats de formar govern. Així doncs, estem condemnats a un govern Zapatero, per als propers quatre anys.

I si és així, ¿per què no votar per un força diferent?, ¿per què no votar fora del menú televisiu?, ¿per què no demanar un plat de la carta: alguna exquisitesa de per aquí, de la Mediterrània? Sí, votar per algú amb qui confiar i que tingam ben prop, per exigir-li i ajudar-li, políticament. ¿Per què no votar algú amb compromís viscut pel país, algú que represente interessos i identitats de valencians i valencianes, algú amb responsabilitat amb aquest territori, i per tant amb la Terra? Sí, votar per algú que faça arribar una veu valenciana més enllà de Contreras. ¿No vos sembla que ja és hora de rescriure el guió? Sí, demane el vot per algú que faça la faena que no fan ni uns ni altres, els del menú televisiu dic: tindre cura dels nostres i del territori on vivim.