dilluns, 30 d’abril del 2007

Nosaltres no som d'eixe món

L'any que es va aprovar la Constitució de 1978 jo tenia 14 anys. I el primer Estatut d'Autonomia valencià l'aprovaren quan jo en tenia 19. Entre una cosa i l'altra, vaig viure bàsicament a l'Institut de Carcaixent, i a ma casa és clar, el meu procés de pressa de consciència política. Jo, del temps del Franco, més enllà del que m'han contat, no recorde més que la por dels meus pares a tot allò polític, l'arrogància que captava en les parelles de la Guàrdia Civil (aleshores, no savia com dir-li a eixa actitud que transmitien), i l'exercit als carrers (molt, molt més que ara). La meua socialització política, per tant, s'ha produït en un entorn postfranquista delerós de llibertats: massa jove per participar directament als primers moments de la transició democràtica, però no tant com per no captar el sentit i el desig de llibertat política dels primers anys de pràctica democràtica.

Vés per on, ara, alguns volen reprendre el camí del totalitarisme i de la persecució de les llibertats. En la sentència que impedia l'entrada al repetidor de TV3 del Montdúver, la jutgessa argumentava, entre altres coses, que podia vulnerar-se la llibertat d'informació. No la llibertat d'expressió, que també tot i no incloure's en la sentència, sinò la llibertat d'informació!! Em va semblar com un bufit d'aire fresc en un ambient contaminat, reconcentrat, carregat... Tanmateix, dies després la Junta Electoral prohibeix l'exhibició de la pel·lícula Ja en tenim prou! a la Universitat de València i als ajuntaments, per a després ampliar-la, la prohibició, a espais públics, en general, i a la resta d'Universitats. De la Rúa, jutge que presideix la Junta Electoral, argumenta que entén que les associacions no poden fer campanya: li prohibirà De la Rúa als bisbats fer crides als votants conservadors? I, en eixos dies també, em trobe amb què un alcalde del PP li dóna instruccions a la 'seua' Policia Local per a què perseguisca la propaganda en contra del PP. I no diré res de Canal 9, per no cansar-me.

No, jo no soc d'eixe món. Nosaltres no som d'eixe món de prohibició, de persecució, de limitació... Jo soc del món de la llibertat d'expressió, de la llibertat d'informació, de la llibertat d'associació...

Nosaltres som d'un món on les persones i els col·lectius poden expressar les seues idees lliurement, sense agressions; som d'un món on les persones i els col·lectius poden accedir lliurement a tota la informació que consideren rellevant per al desenvolupament de les seues vides; som d'un món on les persones i els col·lectius poden associar-se lliurement per desenvolupar les seues activitats pacíficament; som d'un món on, en comptes d'atemorir a les persones, es tracta de buscar solucions a les pors de la gent... Som d'un món respectuós amb la diversitat, d'un món que amplia, i no restringeix, les oportunitats de les persones... I, fixeu-vos, eixes coses que dic les defensaria qualsevol liberal demòcrata, no cal ser progressista, no cal ser d'esquerres, no cal ser radical,... simplement cal ser demòcrata.

La gent del PP vol fer-nos retrocedir en el temps: si a la manipulació de la Televisió Valenciana, li afegim la limitació de la llibertat d'informació (tancament de TV3), li afegim la persecució de l'oposició (perseguir la propaganda contra el PP), la prohibició de la llibertat d'expressió a les associacions (les associacions no poden fer campanya), la criminalització de les Universitats (la llibertat de càtedra és perillosa), la difusió de la por a l'estranger, a Catalunya,... potser ja només li falta aconseguir que l'exèrcit es passetge pel carrer i les similituds amb el règim franquista seran tantes que ens costarà de distinguir.

I ho senc, ho senc molt, perquè conec persones que estime que els voten, però si es consideren demòcrates no poden votar al Partit Popular i mantenir, encara, que són demòcrates. Perquè la democràcia és exigent; exigeix llibertats, moltes llibertats, de les que he parlat ací i d'altres: perquè... el lliure mercat, la llibertat econòmica, de la que es diuen defensors, també es veu atacada per la corrupció de la que fan gal·la personatges com Fabra i molts altres alts càrrecs del PP.

No, companys i companyes, votar al PP és votar en contra de la democràcia. Si et consideres demòcrata, no pots votar al PP: nosaltres no som d'eixe món, com deia Raimon.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Una mala analisi. Tots els aspectes que cites es podrien dir del PSOE.
La manca de democràcia està en l'estat espanyol actual. En la seua Constitució, en el desplegament de les seues lleis, en la constitució i funcionaments dels seus organs.......
L'eixida del franquisme (Franco morí en el llit)significà un neofranquisme disfressat de democràcia.
Si ningú, i el PSOE menys, diu que patim una manca de democràcia: perquè la gent hauria de pensar que el PP no és un partit democràta?
Tot en l'estat espanyol actual es va fer, i es fa, per no tindre una veritable democràcia.

P.S. Una veritable democràcia és incompatible amb la subordinació i explotació de les nacionalitats.

P.P.S. Has llegit cap crítica seriosa al funcionament democràtic espanyol en les pàgines d'El País?

Anònim ha dit...

Em feu riure... I del PSOE què? Ara són bons? Són millor a València? Només em falta veure els articles de Morera "TITOLATS" (els escriu en titola? o amb la titola?)

Anònim ha dit...

Certament, el PSOE no és cap exemple de democràcia. Però, els anteriors comentaristes voleu dir que entre el PSOE i el PP no hi ha cap diferència? Ho dic pregunte perquè quan el BLOC deia això el titllaven de ser de dretes. I és que hi ha opcions que diguen el que diguen, facen el que facen, sembla malament. I sí, a mi em sembla que estem al País Valencià en una situació d'emergència democràtica, que hem de reconstruir per poder competir políticament, pacíficament, amb la resta d'opcions, inclosa la del PSOE. Sense uns mínims, i dic mínims, no és possible, i el PP està acabant amb eixos mínims. Per molt que discrepe d'ells i les seues polítiques, el PSOE no és el mateix que el PP.

Anònim ha dit...

Sóc el del primer comentari i evidentment no m'explicat bé.
No parle del BLOC. No parle del PSOE. No parle del PP. Parle de la manca de democràcia.
En el fons de totes les actituds que ens semblen antidemocàtiques està la manca de democràcia de l'estat espanyol i en aquest marc es desenvolupen.
També dic que ningú no vol reconèixer aquesta mancança. (el PSOE tampoc i per això parle del seu ideòleg més conspicu: El Pais)

P.S. El Govern Espanyol cedeix el castell de Montjuïc amb la condició que onegen quatre banderes. (?)

Enric Castelló ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Enric Castelló ha dit...

Rafa,
supose que tu, com jo, vam triar açò per què en un moment donat de la nostra existència ens vam plantejar moltes preguntes sobre el per què del nostre entorn, per què la societat era com era.

Supose que tu, com jo, vam decidir ficar-nos en açò d'intentar entendre aquesta societat, la seua complexitat. I fer-ho d'una forma mínimament fiable, comprensible, el que suposava llegir la gent que, com nosaltres, prèviament, havia investigat, cavil·lat i argumentat sobre això que es deia societat (no sé on vaig llegir: "Societat? Un invent dels sociòlegs").

Llegint el teu bloc, veient en perspectiva, repensant... vols dir que calia? Vols dir que calia dedicar mitja vida a entendre tot això? ¿Vols dir que tot plegat no obeeix a un sistema molt més simple, molt més primari, sovint inconscient, moltes vegades cec i regit per la ignorància...? ¿Vols dir que la complexitat social a vegades no es redueix a unes respostes i comportaments propis del cretimisme més mundà que et puguis imaginar. ¿No penses a vegades que potser el nostre univers simbòlic s'ha allunyat tant de certs significats compartits que es fa impossible qualsevol temptativa de comunicació eficaç, és a dir, aquella en què l'emissor i el receptor arriven, no ja a comprendre's, si no a entendre's?

En fi, no et desanimes, val? I continua amb el bloc. El llegeixc sempre!