tag:blogger.com,1999:blog-196206502011-04-22T05:49:27.387+02:00Espai per reflexionar al voltant de l'impacte de la política sobre les identitats col·lectives, i viceversa. I molt especialment dedicat al País ValenciàRafael Castellóhttp://www.blogger.com/profile/13520749669449317917noreply@blogger.comBlogger491100tag:blogger.com,1999:blog-19620650.post-64620650422528274052008-03-28T21:22:00.002+01:002008-12-10T12:05:51.598+01:00

Els resultats del 9M han estat els resultats propis d'unes eleccions espanyoles en un país espanyol. Fa anys que vinc dient que, al País Valencià, no podem actuar com si Espanya no existira, si no volem que ens passe, com diu Enric Juliana a La rectificació (Barcelona: Destino), igual que a la Brigada Pomorska. És ben cert que el que més inseguretat crea, no només en els electors, sinó en general

Rafael Castellóhttp://www.blogger.com/profile/13520749669449317917noreply@blogger.com23tag:blogger.com,1999:blog-19620650.post-31848538607105430002008-03-17T10:44:00.000+01:002008-12-10T12:05:51.695+01:00

Permeteu-me que assatje una reflexió sobre el PSOE al País Valencià. El PP ja fa 15 anys que guanya totes les eleccions al País Valencià, i amb diferència. El PSOE, però, es mostra la mar de satisfet amb els resultats obtinguts el 9M (Joan Lerma ho diu: «hemos ganado votos respecto a las Autonómicas del año pasado»). Podríem interpretar això com un «voler enganyar-se», però em sembla que tanta

Rafael Castellóhttp://www.blogger.com/profile/13520749669449317917noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-19620650.post-81613490310633107052008-03-09T14:02:00.002+01:002008-12-10T12:05:51.812+01:00

Propose que canviem el mot bipartidisme pel de duopoli, per tal de referir-nos al sistema polític que està configurant-se al País Valencià. Ja que ens agrada utilitzar metàfores de l'economia per parlar de política, anem a ser conseqüents. El concepte de duopoli, i els models del seu funcionament, mostren de manera nítida com es desenvolupen les estratègies dels agents. Mentre que el de

Rafael Castellóhttp://www.blogger.com/profile/13520749669449317917noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-19620650.post-26784933280437450662008-03-02T21:07:00.000+01:002008-12-10T12:05:51.941+01:00

Aquests dies de campanya plena, els dos principals partits espanyols, i els mitjans que els donen suport (o siga tots), ens proposen un sistema presidencialista, a totes llums inconstitucional. Si volen, en parlem. I modifiquem la Constitució per canviar la nostra estructura política d'una Monarquia Parlamentària a una República Presidencialista, a l'estil nord-americà. Però que no ens enganyen,

Rafael Castellóhttp://www.blogger.com/profile/13520749669449317917noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-19620650.post-55310958683624540762008-02-17T21:11:00.003+01:002008-12-10T12:05:52.089+01:00

Sí, ja soc aquí. De nou. Han passat moltes coses des que vaig enviar el darrer comentari, el 4 de novembre passat. Per raons parcialment alienes a la meua voluntat, en part pròpies de la indecisió (que també es una forma de voluntat), vaig deixar d'enviar comentaris. D'aleshores ençà han passat coses: al Regne d'Espanya, han convocat eleccions a Cortes; als Estats Units d'Amèrica, Barack Obama

Rafael Castellóhttp://www.blogger.com/profile/13520749669449317917noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-19620650.post-2871467853157911402007-11-04T21:54:00.000+01:002008-12-10T12:05:52.120+01:00

Aquest és el títol del primer maxi-single que van publicar Toreros Muertos, el 1986: ja sabeu, bàsicament el Pablo Carbonell de jove. Fa unes setmanes, per uns moments, vaig tindre la impressió de viure un remake. Certament, un remake amb diferent calat i amb un fort contingut polític. El Carod-Rovira: «Yo no me llamo José Luís, mi nombre és Josep Lluís».És un argument que a molts no ens vingué

Rafael Castellóhttp://www.blogger.com/profile/13520749669449317917noreply@blogger.com9tag:blogger.com,1999:blog-19620650.post-85062011812128061472007-10-12T14:27:00.000+02:002008-12-10T12:05:52.299+01:00

Em sembla vergonyós, patètic i insultant per als demòcrates. Siguen del signe polític que siguen.La matinada del 8 al 9 d'octubre, a la porta de la Seu Nacional del BLOC, un veí es troba amb un artefacte que resulta ser un artefacte explosiu casolà i, segons comentaris d'un dels molts policies nacionals que van ser desplaçats al lloc: «esto va en serio». Els veïns que hi arribaven no podien

Rafael Castellóhttp://www.blogger.com/profile/13520749669449317917noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-19620650.post-73758097986168965482007-09-15T14:32:00.000+02:002008-12-10T12:05:52.456+01:00

Hui m'he trobat llegint un article de Rubert de Ventós a El País i, vés per on, que va i diu: «Desde perspectivas distintas, tanto Roca [Junyent, afegisc jo, perquè fa temps que no se'n parla] como Maragall tropezaron contra este hecho tozudo, contra este meme bien injertado en el hipotálamo de los españoles y con el que Pujol nunca dejó de contar». Pel que es veu, no soc l'únic que pensa que

Rafael Castellóhttp://www.blogger.com/profile/13520749669449317917noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-19620650.post-70604421891169814022007-08-29T21:40:00.000+02:002008-12-10T12:05:52.615+01:00

Quan jo era menut, era propi que, després de repetides malalties de gola, t'extirparen les amígdales faríngees. Encara com no m'extirparen les amígdales cerebrals!No fa molt que he estat conscient de la seua existència i, pel que diuen les investigacions neurològiques, sense ella no podria descodificar les meues emocions. Per la seua acció aprenc. Sí, aprenem, ja que acompleix una tasca de

Rafael Castellóhttp://www.blogger.com/profile/13520749669449317917noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-19620650.post-38902115185054221652007-05-29T18:34:00.000+02:002008-12-10T12:05:52.753+01:00

Hi ha que reconéixer que el CIS tenia raó. És de justícia. El que em resultava increïble d'aquella enquesta del CIS és que la gent no votara, i l'àmplia majoria del PP. Però està clar que el sentit comú i les intuïcions ens enganyen. Hi ha hagut una mica més d'abstenció que a les eleccions de 2003, però no tanta més, com per a justificar el correctiu que ha patit el flanc de l'esquerra de l'arc

Rafael Castellóhttp://www.blogger.com/profile/13520749669449317917noreply@blogger.com9tag:blogger.com,1999:blog-19620650.post-2429279932809415872007-05-13T01:42:00.000+02:002008-12-10T12:05:52.962+01:00

Estic ben liat amb açò de les eleccions, però he trobat un foradet per reflexionar sobre les dades de l'enquesta del CIS publicades.«Obviamente, la aplicación a los mismos datos de otros modelos podría dar lugar a estimaciones diferentes.»Amb esta advertència com a precaució, introdueix el CIS l'estimació de resultats que fa i de la que, hui diumenge, alguns mitjans se'n fan ressò. Amb la

Rafael Castellóhttp://www.blogger.com/profile/13520749669449317917noreply@blogger.com21tag:blogger.com,1999:blog-19620650.post-72897677701975402252007-04-30T22:19:00.000+02:002008-12-10T12:05:53.036+01:00

L'any que es va aprovar la Constitució de 1978 jo tenia 14 anys. I el primer Estatut d'Autonomia valencià l'aprovaren quan jo en tenia 19. Entre una cosa i l'altra, vaig viure bàsicament a l'Institut de Carcaixent, i a ma casa és clar, el meu procés de pressa de consciència política. Jo, del temps del Franco, més enllà del que m'han contat, no recorde més que la por dels meus pares a tot allò

Rafael Castellóhttp://www.blogger.com/profile/13520749669449317917noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-19620650.post-49396095308473743992007-04-12T14:43:00.000+02:002008-12-10T12:05:53.204+01:00

Al trailer de Ja en tenim prou, el Ferran Torrent diu que «ja en tenim prou, de majories absolutes». I té raó. Les experiències de govern amb majoria absoluta han estat experiències negatives per la majoria de la població, foren d'un partit o d'altre. L'esquifit sistema de separació de poders de la democràcia espanyola trontolla, fins a perdre l'equilibri, quan una majoria absoluta s'apodera de

Rafael Castellóhttp://www.blogger.com/profile/13520749669449317917noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-19620650.post-38311494339430292462007-03-11T21:58:00.000+01:002008-12-10T12:05:53.424+01:00

Quan jo tenia 11 anys, encara vivia Franco, i jo em pensava que Espanya era "Una, Grande y Libre" (en majúscules, perquè era Espanya, que era una, gran i lliure). I també em pensava que el català, el gallec i l'euskera (vascuence, en deien aleshores) eren dialectes del castellà: que això ens ensenyaven els llibres d'escola de l'època. Soc germà major, i els meus pares deixaren d'estudiar als 8 o

Rafael Castellóhttp://www.blogger.com/profile/13520749669449317917noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-19620650.post-29740494091025514372007-02-26T22:06:00.000+01:002008-12-10T12:05:53.618+01:00

Este cap de setmana l'Arnaldo Otegui [wiki] ha declarat a La Vanguardia que «l'Estat espanyol no ha de pagar cap preu polític a ETA». També este cap de setmana es va celebrar la IV Nit de l'Escola Valenciana. La confluència d'ambdós esdeveniments m'ha dut a la memòria una conversa que vaig tindre amb el meu nebot farà uns mesos, quan la treva d'ETA encara era notícia.El meu nebot té 10 anys i va,

Rafael Castellóhttp://www.blogger.com/profile/13520749669449317917noreply@blogger.com11tag:blogger.com,1999:blog-19620650.post-48479479607436096482007-02-04T17:42:00.000+01:002008-12-10T12:05:53.714+01:00

D'un temps cap ací, m'arribem percepcions de diferents fonts, bastant allunyades entre elles, que venen a coincidir en una certa tendència en la política a Catalunya.A principis de gener, el meu germà Enric llençava un crit d'advertència al seu blog sobre la deriva de TV3, que cada vegada se sembla més a Canal 9. Li deia jo que estigueren alerta que es comença amb una tele com Canal 9 i s'acaba

Rafael Castellóhttp://www.blogger.com/profile/13520749669449317917noreply@blogger.com9tag:blogger.com,1999:blog-19620650.post-38310228920888793442007-01-27T21:26:00.000+01:002008-12-10T12:05:53.872+01:00

Vaig vore l'altre dia que, a un pamflet que li diuen diari, Valéncia hui, un conegut sortia a portada, en una suposada entrevista. Vaig dubtar, no podia fiar-me d'un mitjà que, en format paper o en format digital, dedica els seus esforços a pregonar el més vil i malintencionat anticatalanisme. De fet, és un mitjà que fa faena per a Coalició Valenciana. No s'enganyeu, que és la versió valenciana

Rafael Castellóhttp://www.blogger.com/profile/13520749669449317917noreply@blogger.com19tag:blogger.com,1999:blog-19620650.post-1169414301727731252007-01-21T22:18:00.000+01:002008-12-10T12:05:54.041+01:00

Sembla que com el hivern no arriba, és temps d’enquestes. Estos dies, les dades m’han inundat d’expectatives. Expectatives sobre els Estats Units d’Amèrica (EUA), sobre Escòcia[wiki], sobre Espanya i sobre el País Valencià. Fa uns dies, gràcies a Saül Gordillo, vaig descobrir en Xavier Solano, que treballa d’assessor al grup parlamentari de l’Scottish National Party (SNP)[wiki] al Parlament

Rafael Castellóhttp://www.blogger.com/profile/13520749669449317917noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-19620650.post-1169318820617236822007-01-20T19:47:00.000+01:002007-01-22T00:59:46.706+01:00

És la qüestió preferida a tota mena de classes a la Universitat, si més no a Sociologia i davant meu. Les estudiants (són immensa majoria) es revolten a les cadires, quan parlem d’estes qüestions, o d’altres associades, com ara el determinisme i el voluntarisme. Els preocupa saber si hi ha alguna cosa a fer, si les coses poden canviar, si hi ha elecció o, pel contrari, si tot està determinat, si

Rafael Castellóhttp://www.blogger.com/profile/13520749669449317917noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-19620650.post-1168514536069273002007-01-11T11:59:00.000+01:002007-01-22T00:59:24.525+01:00

A Padova, els Tours Operators solen dur els turistes a la Basílica de Sant Antoni, lloc de peregrinació com la majoria dels que diuen tindre relíquies de sants. Fora dels circuïts massius, però a uns 500 metres de la Basílica, s'hi troba una joia: la Capella dels Scrovegni. Una capella menuda recoberta d'uns deliciosos frescos de Giotto di Bondone que conten la història de la Mare de Déu. També

Rafael Castellóhttp://www.blogger.com/profile/13520749669449317917noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-19620650.post-1168117755565594222007-01-06T22:09:00.000+01:002007-01-22T00:59:02.078+01:00

Des de l’1 de gener de 2007, al País Valencià, hi ha dos col·lectius amb nous drets de ciutadania. Romania i Bulgària ja formen part de la Unió Europea (UE). Ja eren entre nosaltres, romanesos i búlgars, i donar-los la benvinguda podria semblar fora de lloc. Tanmateix, la nova situació política els dota de drets de ciutadania que no tenien, i per això cal felicitar-los.Conec alguns romanesos, no

Rafael Castellóhttp://www.blogger.com/profile/13520749669449317917noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-19620650.post-1167428582268040192006-12-29T22:42:00.000+01:002007-01-22T00:58:43.558+01:00

Una noticia al televisor crida la meua atenció. Va passar fa uns dies. Després m'ho trobe a l'edició digital de Foreign Policy: l'Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP), i també Rússia, estan canviant els seus fons financers en dòlars per fons en euros i, fins i tot, es plategen dur a terme una part dels intercanvis de petroli en euros. Déu n'hi do!! Sembla una broma, però això pot

Rafael Castellóhttp://www.blogger.com/profile/13520749669449317917noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-19620650.post-1165099784155802482006-12-02T23:49:00.000+01:002007-01-22T00:58:23.896+01:00

La blogesfera en va plena: la frase ha fet fortuna. Tinc tots els dubtes del món sobre el taoisme de la BMW, i més encara sobre el taoisme del seu model X3. Amb un consum urbà de combustible d'uns 13 litres cada 100km i unes emissions de CO2 de 223 g/km no sembla un vehicle massa integrat amb la natura, no sembla massa adient al wu-wei que destil·len les paraules de Bruce Lee que obrin l'anunci.

Rafael Castellóhttp://www.blogger.com/profile/13520749669449317917noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-19620650.post-1163936653871637892006-11-19T12:42:00.000+01:002007-01-22T00:58:02.048+01:00

L'altre dia a classe, en una assignatura que es diu Sociologia de les nacions i dels nacionalismes, un estudiant em va preguntar, quan se supossava que havíem de comentar una activitat sobre el paper del territori en les reivindicacions nacionals, que com era que al País Valencià no hi tenia d'èxit un discurs nacionalista alternatiu a l'espanyol. I, en un tres i no res, tenia tota la classe

Rafael Castellóhttp://www.blogger.com/profile/13520749669449317917noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-19620650.post-1163190876225293552006-11-10T21:34:00.000+01:002007-01-22T00:57:42.862+01:00

Fa temps que li done voltes, tot i que no és eixa la raó de la parada de dos mesos experimentada per este bloc, per la qual vos demane disculpes als qui esteu interessats en la seua continuïtat. Les teories marxistes a l'ús sempre han situat en la propietat privada dels mitjans de producció el fonament de les desigualtats generades pel sistema social capitalista. I, certament, esta és una de les

Rafael Castellóhttp://www.blogger.com/profile/13520749669449317917noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-19620650.post-1156254603504984792006-08-22T15:45:00.000+02:002007-01-22T00:57:24.100+01:00

Tornem del periode estival, les vacances s'acaben. Mentrestant, dos dels anteriors enviaments, 'Desmitificar és important (22-05-06)' i 'Espais electorals i competició electoral (04-06-06)', han provocat una llarga resposta del meu amic Joan Senent, titulada 'En defensa del centre polític'. Vaja per endavant, com ell mateix assenyala al final del seu text, l'amistat que ens unix de fa ja molts

Rafael Castellóhttp://www.blogger.com/profile/13520749669449317917noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-19620650.post-1150021754912894922006-06-11T12:08:00.000+02:002007-01-22T00:56:57.452+01:00

Tot i que sense números no podem entendre les coses que pasen, només amb números tampoc s'entenen del tot.La construcció social d'una realitat és com un peix que es mossega la cua. I el cas que ens ocupa, la construcció social d'una identitat valenciana potent, no és diferent. El BLOC no obté millors resultats, entre altres coses, perquè hi ha poca gent que pose per davant de l'espanyola la seua

Rafael Castellóhttp://www.blogger.com/profile/13520749669449317917noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-19620650.post-1149454869271367772006-06-04T22:34:00.000+02:002007-01-22T00:56:34.341+01:00

Després de parlar sobre la distribució de la població valenciana en l'escala ideològica, i el lloc ocupat pel BLOC en eixe espai, esta vegada m'apetix mostrar quins són els espais electorals on el BLOC té majors oportunitats de creixement.A tal efecte, construiré tres espais definits per la posició dels electors en l'eix ideològic (esquerra-dreta) i en l'eix identitari (més espanyol-més valencià)

Rafael Castellóhttp://www.blogger.com/profile/13520749669449317917noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-19620650.post-1148320697673673462006-05-22T19:29:00.000+02:002007-01-22T00:56:13.976+01:00

En qüestions electorals i ideològiques, circulen una sèrie de mites que les dades no fan més que desmentir. Els mites són posats en circulació amb una clara intencionalitat de convertir en realitat (o que almenys tinga efectes reals) allò definit pel mite. I després circulen per costum, per conformitat amb les idees fàcils, per comoditat.El famós centre polític és un d'eixos mites. És una cosa

Rafael Castellóhttp://www.blogger.com/profile/13520749669449317917noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-19620650.post-1147632856671958222006-05-14T20:37:00.000+02:002007-01-22T00:55:51.742+01:00

Diu l'Alberto Melucci a 'Vivencia y convivencia' (Ed. Trotta) que "només una societat capaç de garantir espais públic oberts, on el consens no anul·le la formació del sentit i on diferents veus puguen trobar audiència, pot fer front al risc" de control total derivat d'una democràcia reduïda a la regla de la majoria i a les tècniques del govern. La democràcia en una societat complexa és medix per

Rafael Castellóhttp://www.blogger.com/profile/13520749669449317917noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-19620650.post-1147263654059169432006-05-10T14:19:00.000+02:002007-01-22T00:55:31.138+01:00

Potser el tema d'estos dies siga la posició d'ERC respecte a la reforma de l'Estatut català i, de resultes, què passa amb el govern tripartit. Formar part d'un govern democràtic i, al mateix temps, ser veu de l'avantguarda d'una societat és una tasca molt complicada, si no impossible. I al llarg de tota la legislatura tripartita n'hem vist de tots colors. I és que la lluita en contra d'un poder

Rafael Castellóhttp://www.blogger.com/profile/13520749669449317917noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-19620650.post-1146356557780607232006-04-30T02:05:00.000+02:002007-01-22T00:55:06.965+01:00

El tractament de les relacions entre el poder i la llibertat és un dels que més apassionen, tot i ser d'una gran complexitat, i més quan et mous d'allò macrosociològic a allò microsociològic, i viceversa.Tal com diu l'Enric, al seu comentari al meu darrer enviament, no hi ha només violència física, també la hi ha de simbòlica. Una violència simbòlica que no és només l'insult explícit, sinó també,

Rafael Castellóhttp://www.blogger.com/profile/13520749669449317917noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-19620650.post-1145295474293081362006-04-17T18:59:00.000+02:002007-01-22T00:54:43.049+01:00

Hui és dilluns de Pasqua, i plou prou. A més a més, m'he passat la nit pràcticament despert per culpa d'alguna cosa que passava al meu estòmac i que produïa dolor al meu cap. Permeteu-me, però, que reflexione una mica sobre els comentaris que es feren al voltant de la democràcia i les subjectivitats, i que ho lligue, també, amb els conceptes de llibertat positiva i llibertat negativa, tal com em

Rafael Castellóhttp://www.blogger.com/profile/13520749669449317917noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-19620650.post-1144701872163067622006-04-10T22:20:00.000+02:002007-01-22T00:54:13.906+01:00

Estos dies que s'aveïnen ho seran de celebracions del 75é aniversari de la República. La que va ser la IIª República. Espanyola, clar. Una curta experiència democràtica que va començar entre el 12 i el 14 d'abril de 1931, i que va acabar amb el Colp d'Estat del 18 de juliol de 1936. Un colp que, en fracassar, va provocar una Guerra Civil de quasi tres anys de duració, que, aleshores sí, van

Rafael Castellóhttp://www.blogger.com/profile/13520749669449317917noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-19620650.post-1144062106925680422006-04-03T12:38:00.000+02:002007-01-22T00:53:49.299+01:00

Entessos. Això de la identitat, tal i com ho vaig enfocar el darrer enviament, resulta massa filosòfic. Potser. Tot i que és important saber de quin plantejament partim, per entendre'ns. I l'essencialització de la identitat, el seu enfocament ontològic, ens portaria a una impossibilitat de negociació.Hui podem fer un parèntesi en les qüestions teòriques, per atendre alguns aspectes de la vida

Rafael Castellóhttp://www.blogger.com/profile/13520749669449317917noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-19620650.post-1143464732972401312006-03-27T14:56:00.000+02:002007-01-22T00:53:25.758+01:00

Estos dies, arran dels comentaris al voltant de la identitat nacional suscitats per les meues afirmacions, he estat reflexionat, més si cap, sobre la identitat. I la veritat és que no crec que siga convenient entrar en una discussió de caire existencialista, sobre el ser o no-ser, a l'estil del Jean Paul Sarte o del Martin Heidegger (i les conseqüències pràctiques totalitàries que se'n deriven).

Rafael Castellóhttp://www.blogger.com/profile/13520749669449317917noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-19620650.post-1142801959094963682006-03-19T21:04:00.000+01:002007-01-22T00:53:05.723+01:00

Vaja, vaja. El Blog va prenent aire. Tant que esta setmana he d'escriure al voltant d'algunes participacions públiques (i alguna privada) referides a les meues aportacions. Participacions que he d'agrair d'eixida, per què em permeten aclarir alguns aspectes dels meus escrits.Començaré amb l'aportació d'Emili Selfa. Una aportació que, des de l'acció política quotidana, desenvolupada durant anys i

Rafael Castellóhttp://www.blogger.com/profile/13520749669449317917noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-19620650.post-1142166946161908782006-03-12T12:06:00.000+01:002007-01-22T00:52:38.167+01:00

Hui, el Levante-EMV remarca una frase d'Almodóvar, sí el director de cinema espanyol més universal, que ve a dir que quant més viatja pel món més manxec se sent. Quan algú, en un exercici de fals cosmopolitisme, em diu que als nacionalistes el que ens cal és viatjar més, sempre li conteste que és al contrari: quant més viatges, més del teu lloc et sents. Hui, però, jo vull parlar d'enquestes,

Rafael Castellóhttp://www.blogger.com/profile/13520749669449317917noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-19620650.post-1141562758699199072006-03-05T13:45:00.000+01:002006-03-05T13:58:19.340+01:00

El meu despatx de la Facultat s’hi troba presidit per una frase, que s’adiu a les expectatives posades en la sociologia: “La millor manera de predir el futur és ajudar a la seua construcció”. Ja hem parlat sobre el/s futur/s, el paper de les voluntats, com a variables subjectives en interacció, i el principi d’indeterminació que en resulta i que, com en el cas de la física, podem expressar en

Rafael Castellóhttp://www.blogger.com/profile/13520749669449317917noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-19620650.post-1141147128711815742006-02-28T17:49:00.000+01:002006-02-28T19:21:41.270+01:00

Prenc el títol de la darrera part del comentari de l'Enric, el meu germà. I la prenc perquè certament el futur sempre és una quimera. Incert, una idea, un desig. Mai una realitat. La realitat és present, i el futur és desig.Vivim en un present continu, en el que confluixen els feixos de múltiples passats (el meu, el teu, el d'ella...el dels castellans, els dels valencians, els dels catalans... el

Rafael Castellóhttp://www.blogger.com/profile/13520749669449317917noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-19620650.post-1139577176200461852006-02-10T13:37:00.000+01:002006-02-10T20:01:00.543+01:00

Estes dues paraules formen part del títol d'un article publicat el 1956 per Norbert Elias que em servix de justificació per començar esta nova fase, i respondre al temps una part dels comentaris d'Ignasi. És un treball bàsicament relacionat amb les formes de coneixement, i que encerta bastant en la distinció subjectiu-objectiu, i en la complementarietat emoció-raó (irracionalitat-racionalitat, no

Rafael Castellóhttp://www.blogger.com/profile/13520749669449317917noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-19620650.post-1139228530980783722006-02-06T13:14:00.000+01:002006-02-10T13:30:41.130+01:00

Aneu a perdonar el to teòric d'este post, i potser la llargària, però he estat pensant que potser la idea d’Ignasi la podíem instrumentar mitjançant un procés de discussió pública d’idees, per a la qual cosa esta pàgina podia ser un punt de trobada. Així que vaig a proposar-vos un exercici, que experimentarem durant una temporada i si funciona el podem continuar. Si no, doncs, el pararem.Vos

Rafael Castellóhttp://www.blogger.com/profile/13520749669449317917noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-19620650.post-1139001903284738272006-02-03T22:01:00.000+01:002006-02-03T22:41:01.963+01:00

Un post ràpid, després d'estar quasi una setmana sense accés a Internet. Promet que aviat n'enviaré un altre, per tal de rependre la línia, potser en el sentit que proposa Ignasi. Però deixeu-me ara que vos faça cinc cèntims del tema del dia: el pacte de l'Estatut, o del 'pollo' (nom amb què es va conéixer el pacte entre el PP i UV, la primera vegada que el PP va guanyar les eleccions). Un pacte

Rafael Castellóhttp://www.blogger.com/profile/13520749669449317917noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-19620650.post-1138040708349150382006-01-23T18:52:00.000+01:002006-01-23T20:04:43.950+01:00

L'any no ha pogut començar millor, de moment. Per començar, hui faig 42 anys (una bona notícia: no fer-los n'haguera estat una de molt dolenta, fatídica per a mi). A més a més, el BLOC tancà ahir un Congrés amb un èxit absolut (¿qui ho haguera dit fa 2 anys, quan alguns pronosticaven la desfeta del principal partit nacionalista al País Valencià?). I, també, Espanya i Catalunya sembla que poden

Rafael Castellóhttp://www.blogger.com/profile/13520749669449317917noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-19620650.post-1136910924060855502006-01-10T16:45:00.000+01:002006-01-10T17:36:19.133+01:00

Primera aportació de l'any. I li he donat moltes voltes. I he pensat que paga la pena mullar-se una mica de bon començament. També per correspondre parcialment el regal (en forma de text) que Ignasi em va fer el dia Reis.El cap de setmana del 21 i 22 de gener (Sant Vicent Màrtir), se celebra el Congrés Ordinari del BLOC. Amb els seus treballs, l'organització política nacionalista ha d'encarar la

Rafael Castellóhttp://www.blogger.com/profile/13520749669449317917noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-19620650.post-1135680419828049562005-12-27T11:01:00.000+01:002005-12-27T11:56:19.786+01:00

Ahir em vaig sobtar quan, a les Notícies de les 21:00 (les nou, vaja), presentaven el president del govern espanyol dient que 'España va bien'. Bó, no ho deia ben bé en eixes paraules, que han restat maleïdes per a la resta de la història (segurament serà menys: a la volta d'uns quants anys més, ja ningú no se'n recordarà). No ho va dir en eixes paraules, però quasi. Dèia jo que em vaig

Rafael Castellóhttp://www.blogger.com/profile/13520749669449317917noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-19620650.post-1134565109810388622005-12-14T13:56:00.000+01:002005-12-14T14:20:08.570+01:00

El dia 5 de desembre, l’Instituto Nacional de Estadística –INE- (‘nacional’ ací vol dir d’Espanya, clar) publicava els resultats de l’Enquesta de Condicions de Vida (ECV). Una enquesta que s’hi troba harmonitzada a tot Europa. Segons el propi INE (http://www.ine.es/inebase/cgi/um?M=%2Ft25%2Fp453&O=inebase&N=&L=),La realización de la ECV permite poner a disposición de laComisión Europea un

Rafael Castellóhttp://www.blogger.com/profile/13520749669449317917noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-19620650.post-1133952415425264262005-12-07T11:19:00.000+01:002005-12-07T12:10:19.563+01:00

Ahir, l'Ignasi comentava sobre les noves tecnologies i la identitat col·lectiva de valencians i valencianes. Sense dubte, l'ús de les noves tecnologies és una elecció en el marc de determinades condicions estructurals. Una elecció, però, estratègica, tant en termes individuals com col·lectius. Una elecció que, en l'entorn d'avanç de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC), opera

Rafael Castellóhttp://www.blogger.com/profile/13520749669449317917noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-19620650.post-1133863378372456302005-12-06T10:56:00.000+01:002005-12-06T12:13:33.293+01:00

Hui és 6 de desembre, dia de la Constitució. Esta setmana podríem batejar-la com la setmana de la Immaculada Constitució o de la Puríssima Constitució. M'he decidit a publicar un Blog, potser com a teràpia. Hi ha gent que publica llibres. D'altres fan articles. Fins i tot hi ha qui fa poemes, i això sí que n'és, de difícil.La meua teràpia té a vore amb el meu país. Quan emprem el terme "país"

Rafael Castellóhttp://www.blogger.com/profile/13520749669449317917noreply@blogger.com8